NATÀLIA PEDRA, EL NOU TALENT DEL CINEMA CATALÀ
TEXT I FOTOS. ALBERT ROCA. EDICIÓ XAVI MASSIP. PUBLICAT A SITGES NEWS.CAT
El cinema espanyol i català es va renovant i amb molt de nivell i qualitat. Això ho podem veure en les series televisives d’èxit i també en els nous projectes cinematogràfics, on els joves demostren un especial protagonisme, i recolzats per grans mestres de la pantalla. Un bon exemple de la nova mirada en el setè art la veiem en la guapíssima actriu Natàlia Pedra, que ha participat en el film “E.S.O” –Entitat sobrenatural oculta- dirigit per Santiago Lapeira i que de manera molt resumida explica la història d’un grup d’alumnes de secundària que, coincidint amb el 50è aniversari del seu institut descobreixen una història tèrbola, sobre uns túnels, iniciada a la Guerra Civil. Per Natàlia, que s’ha estrenat en el món del cinema en aquest film “El que més m’ha agradat ha estat el bon ambient de rodatge que va haver en tot moment. Els joves actors ens hem sentit molt recolzats pels actors Fernando Guillen, Sergi Mateu, Rosana Pastor i Mercè Llorens, que ens han donat bons consells per fer els nostres papers”. 
En el film Natàlia interpreta a Paula, que dintre el grup d’amics passa inicialment desapercebuda fins que en la recta final participa en la resolució de la trama “A nivell personal no sóc tan valenta alhora d’enfrontar-me a coses desconegudes però m’ha agradat poder-ho interpretar ja que un dels alicients del món del cinema és allunyar-te una mica de tu mateix”. Malgrat el seu rostre que podria figurar com a portada de revistes internacionals Natàlia veu l’exit en el món del cinema una mica allunyat encara i vol tenir el cap ben amoblat.
Per això no vol perdre la seva gran passió per la dansa –primer contemporània i ara espanyola- està estudiant magisteri –on fins i tot podria ajuntar les dues aficions, donant classes de dansa espanyola- i aprenent a descobrir el millor d’ella mateixa –de moment en el primer cop que s’ha vist en pantalla reconeix que li agradaria corregir algunes coses, en escenes de silenci-.
El primer dels seus somnis, s’ha acomplert –estrenar el primer film- el segon i que li pot durar tota la vida és treballar del que més li agrada. I qui sap poder gaudir d’un altre sessió fotogràfica a Sitges –com la que li vem fer- i aquest motiu pel festival de cinema de Sitges i després d’haver trepitjat la catifa vermella. Apostem que serà així. La il.lusió i la seva bellesa són cartes del tot guanyadores. Això ja ho van poder comprovar els televidents de Televisió de Catalunya, i de diferents mitjans de Tarragona que després de quedar encissats amb la presentació que va fer del seu film aquest dimecres, ja saben que serà un rostre habitual en el món audiovisual. I els espectadors, naturalment, encantats que sigui així. Un nou talent i una gran bellesa, sense dubte.
ELS MILLORS DEL POP A LA PRIMAVERA POP DELS 40 PRINCIPALS
Publicat a Sitgesnews.cat.
Només la gran alarma despertada pel volcà a Islandia, que va fer anular centenar de vols, va poder enterbolir una de les millors festes musicals que es celebren anualment en el nostre país, la Primavera Pop, organitzada per “Los 40 principales”, i que celebrava la seva cinquena edició.
La festa celebrada, el passat dissabte a l’hospitalet, va reunir el milloret del Pop Espanyol e internacional, entre els que destacariem Edurne, Diego Torres, Pignoise, Hotel La Paz, Manuel Carrasco, Diego Martin, o la gran revelació musical dels últims anys, la cantant Georgina, que es mostrava encantada de poder gaudir d’un espectacle d’aquesta magnitud, al costat d’altres companys.
El contacte amb el públic, i la possibilitat de seleccionar els seus temes preferits són alicients per una de les millors veus musicals de l’actualitat, que troba també interessant el procés previ de la preparació dels discos. Les absències destacades van ser els artistes internacionals Kate Ryan i Mc Fly, que no van poder desplaçar-se degut als vols anulats per l’alarma del volcà. Davant la seva grandesa i també efecte mediàtic –com l’extriunfita Edurne, amb una indumentària que recordava el seu pas per “Grease”, els que porten avui en dia la bandera del Pop nacional, es mostraven assequibles i amb ganes de fer bona música.
En aquest aspecte va ser del tot sorprenent i alhora espectacular veure una oferta musical tan variada, majoritàriament destinada al públic jove i de tant de nivell i qualitat. Entre tanta estrella però qui van portar la “palma” eren els mediàtics i televisius com la guapísima Edurne –que ara podem veure a “Mas que baile”, el seductor Manuel Carrasco i els “Despistaos”, molt de moda per la seva cançó emblema de la serie “Fisica o Quimica”.
Per arrodonir el show, l’espectacle i l’exhibició amb els nois i noies de “Fama a bailar” i les cheerleaders dels moments quasi imbatibles Regal Barça de Bàsket. Que la festa no decaigui i la música molt menys.
L’Alex Ubago més íntim a Oshum, per Sant Jordi
Han passat ja uns quants anys des que el cantant vasc Álex Ubago va saltar a la fama amb el seu tema "Me muero por conocerte", que gairebé es va convertir en un himne del romanticisme. Des d'aleshores el cantant ha mantingut la seva popularitat i la seva particular forma de narrar històries d'amor. Uns quants espectadors van tenir la sort de gaudir d'un concert inèdit a la discoteca "Oshum", amb sopar exclussiu inclós, on el cantautor estava acompanyat d'una guitarra i una mínima instrumentació acústica. Al llarg d'aquest nomenat "Unplugged" va fer un repàs de la seva trajectòria, que no deixa de sorprendre. Tot un cantautor dels sentiments. 
“Fanmania” Bustamante per Sant Jordi
El popular cantant David Bustamente, que va donar-se a conèixer en la primera edició del programa "Operación Triunfo", ha estat dels pocs que s'ha mantingut en la primera línia mediàtica i musical, gràcies a l'èxit dels seus discs i la seva innata naturalitat que mai ha volgut perdre, ni tan sols amb la seva estabilitat personal amb la seva dona, l'extraordinària actriu Paula Echevarria, amb la que ha estrenat la seva parternitat. Aquests dies l'hem tingut a Barcelona amb el concert a l'auditori i la seva participació com a convidat en el programa especial de Sant Jordi de Com Radio, al Palau de la Virreina. En el programa va coincidir amb un dels seus "profes", el Manu Guix, amb el qual es va marcar un duel impagable. Geni i figura, i que va provocar la histèria de les seves fans.
MEDIÀTICS… SHOW… I MOLTA GENT PER SANT JORDI A BCN
| Text i Fotos Albert Roca. | |
| Publicat a Sitgesnews.cat. diumenge, 25 abril de 2010 | |
Davant unes xifres encara pe discutir, respecte si van haver més o menys vendes que l’any anterior, Barcelona va capitalitzar bona part de l’atenció informativa de la festa de Sant Jordi. Els carrers estaven plens de gent disposada a comprar la rosa i el llibre, al llarg de les parades, presidides pels autors que signaven els llibres en una maratoniana jornada.  Els carrers estaven plens de gent disposada a comprar la rosa i el llibre, al llarg de les parades, presidides pels autors que signaven els llibres en una maratoniana jornada. Els mitjans de comunicació van fer un gran desplegament amb convidats a taula que presentaven els seus espectacles, com “Divinas Companyia Artística”, o cantants com Bustamante que estrenaven nou disc .
L’any vinent... en cap de setmana... ¡¡¡ algú s’atrevirà a anar a Barcelona?  L'escriptora Angeles Becerra. Presència habitual en les últimes edicions de Sant Jordi.  Jaime Peñafiel va ser un dels "mediàtics" de Sant Jordi. En la imatge, signant llibres al Corte Inglés Diagonal. |
LA REVELACIÓ LITERÀRIA D’ALESSANDRO D’AVENIA
| crit per Albert Roca. Fotos Enrique López Marquez. Edició Xavier Massip. | |
| dijous, 22 abril de 2010 | |
 A més dels grans noms de capçalera que prou coneixem el món de la literatura s’està reavifant amb noves generacions d’escriptors que avancen ben fort. Un bon exemple és el d’Alessandro D’Avenia, un professor de literatura de 32 anys, que amb la seva primera novel.la “Blanca como la nieve, roja como la sangre” s’ha convertit en un autèntic fenòmen literari, que ha arribat a Espanya de la ma de Grijalbo.La seva mirada a l’adolescència que molt bé coneix com a professor i tambè com adolescent ha captivat a milers de lectors fins al punt de ser cridat pel món del cinema, on ja té una oferta per fer la versió cinematogràfica, amb producció internacional.
La història de “Blanca....” té com a protagonista a Leo, que viu l’amor de manera intensa, amb la il.lusió i el patiment, i que tambè retrata el món de l’adolescència “He fet un recull de deu anys de vivències d’adolescents que he concentrat en els personatges de la novel.la. Tambè he volgut recollir l’experiència pròpia que vaig tenir i que m’ha permès dialogar amb mi matei, amb episodis molt traumàtics com la pèrdua d’una persona jove quan jo tenia 16 anys.. Quan vaig acabar la novel.la el primer que vaig fer va ser abraçar-me”. El fil argumental de la novel.la gira a l’entorn de temàtiques eternes com l’amor, l’adolescència i la figura del professor ideal “que et pot arribar a marcar realment, com. em va succeïr personalment. Aquesta etapa de la vida és molt interessant ja que s’engrandeix i es viu tot de manera tan intensa com. si no hi hagués un dia de demà. Un tema bàsic és l’amor, que pot sorgir des de l’amistat i el coneixement”.
A més de tot el material vivencial que ha recollit el fet de ser professor de literatura ha tingut una repercusió directa en les mateixes correccions “Tenia molt clar el que passaria amb el principi i el final però amb la primera prova del llibre vaig voler que els meus alumnes fessin les seves anotacions, per tal de donar-li un realisme molt més gran”. I a fe que ho ha aconseguit, amb la força de les seves paraules i una maduresa incontestable, malgrat que hagi estat la seva “Opera prima”. Anoteu el seu nom: Alessandro D’Avenia. És el professor que molts haguessim volgut tenir i també probablement l’escriptor que ens agradaria llegir. Només falta que sigui el guionista de cinema que esperem des de fa molt de temps. Ho pot aconseguir. Té tots els números per fer-ho possible. |
EL VIATGE ROMÀNTIC DE RUBEN LOPEZ –SUREN MILENA- A “VLOE”
Publicat a Sitgesnews.cat, divendres 09 d'abril. Text i fotos Albert Roca. Edició Xavi Massip.
S’ho ha estat “currant” a fons durant molt de temps –diuen que té encara 4 llibres més per publicar- però el carismàtic Ruben López –ben conegut en els circuits musicals, que ara porta amb passió a la discoteca Oshum- ha decidit donar el gran pas en el món de la literatura amb la seva òpera prima “Vloe”, inspirada directament en la seva parella, on els seus meravellosos ulls estan retratats en la portada de la publicació.
“Vloe” parla d’un viatge emocional i afectiu, al revès, on el final és l’inici precisament i els lectors aniran redescobrint que havia pogut passar per arribar fins aquí. Ruben es destapa com un gran narrador, amb bones dosis d’ironia, romanticisme i una felicitat en transmetre directament el que ha viscut i donar-li l’atmòsfera literària adequada.
El llibre, editat per Shodo Ediciones, va ser presentat aquest dijous en un lloc d’excepció, l’Hotel Casa Fuster.
Qui tampoc s’ho va perdre va ser el carismàtic cantant Mikel Erentxun –que va ajudar a canviar la història de la música espanyola amb la formació “Duncan Dhu”- que ha fet la cançó oficial i que va interpretar amb molta emoció –amb gran esforç perquè tenia problemes de veu i pel fet inèdit de tocar al piano- i que resumeix l’esperit del llibre ja que entre altres coses podriem destacar “Amor es un regalo, amor es un olor, un aroma, amor es presente, amor es pasado y futuro, amor es una flor, amor son las nubes, las lluvias del norte, amor son las buenas noches al oído, amor es una huella en la almohada....”. La cançó per cert, es pot descarregar a través del web del llibre http://www.librovloe.wordpress.com
LA ISLA INTERIOR, LA FAMÍLIA NO GAIRE BÈ, GRÀCIES…
Publicat a Sitgesnews.cat. Escrit per Albert Roca. Fotos Albert Roca i Enrique López Márquez. Edició Xavi Massip. Divendres, 09 d'abril.
La família modèlica que va tenir com a màxima expressió en el franquisme amb “La gran família” ha passat a la història.
Ara, i també aleshores, l’atracció entre dues persones que volen conviure i després tenir fills, pot donar joc a conflictes, frustracions i tambè felicitat, evidentment, que en alguns casos poden venir marcats per la genètica. Aleshores el problema és molt seriós i amb conseqüències terribles.
Els directors Dunia Ayaso i Dunia Sabroso han explorat aquest tema, gairebè inèdit en el cinema espanyol, en el film “La isla interior”, que s’estrena aquest divendres, i que ve avalat per una gran acollida per la crítica, amb premis especials per l’actor Alberto San Juan, molt apreciat per cert en el món del teatre amb la companyia “Animalario”.
El nom del film “La isla interior” no deixa de ser una metàfora dels sentiments reprimits, les històries violentes mai explicades, la rancùnia pendent, la resignació i l’amor-desamor perpetuades en una “bomba” a punt d’esclatar, que havia de comptar amb un repartiment d’excepció, ja que apart de l’esmentat Alberto San Juan, comparteixen protagonisme el sempre inquietant Celso Bugallo, la sempre divertida i aquí amb un paper dramàtic Candela Peña, l’excepcional Geraldine Chaplin –un mite vivent del cinema que agraïm que s’estimi tant el cinema espanyol- i Cristina Marcos, qui va guanyar-se una gran fama i notorietat en films apreciables com. “Todos los hombres sois iguales” de Manuel Gómez Pereira o “Tacones lejanos” de Almodovar.
Amb Cristina precisament vem tenir la oportunitat de conversar sobre el film que “Poques vegades havia gaudit tant del rodatge. Ha sigut una experiència magnífica, amb uns grans directors i un repartiment espectacular. Destacaria especialment a Geraldine Chaplin, que ens ha donat una lliçò en tots els sentits. El que més m’ha impactat ha estat el seu tarannà”. Marcos interpreta a Gràcia, una actriu de teleseries d’èxit que pateix molts problemes personals. Una de les seves obsessions és veure’s en la pantalla “A nivell personal això no em passa ja que considero que els actors treballem pels demès, fem contes pels demès i per això em costa molt veure com ho he fet –tot i així el film reconeix que l’ha vist 4 vegades-“.
Un altre fet important del seu personatge és la facilitat d’explotar “A nivell personal m’agrada anar d’un extrem a un altre. Puc ser molt dòcil i tranquil.la i després tenir un gran temperament quan em passa alguna cosa”. De manera més relaxada, Cristina Marcos després de molts anys, segueix evolucionant amb els personatges que interpreta “Des de que vaig nèixer sóc una gran investigadora, que no deixa de treballar per buscar coses noves, alicients nous per les coses que faig. Amb això els he d’estar agraïda als meus pares, que van ajudar-me a tenir aquesta mentalitat. De fet, mai m’avorreixo”. Per finalitzar, li demanem que ens doni una bona raó per veure “La isla Interior” “Esencialment parla de la família i de moltes altres coses, que són com escletxes, un puzzle, que el mateix espectador ha d’anar obrint”
Una mirada diferent, en definitiva, en el cinema espanyol, que ens dóna la possibilitat de reconeixer-nos o defugir del que ja hi som. Si no fem cadascuna de les alternatives, deixem-nos anar per la interpretació d’uns actors únics i de molt de carisma.
BENICIO DEL TORO, UN GELAT MAGNUM AMB SABOR D’OSCAR
| Publicat a Sitgesnews.cat. Escrit per i fotos Albert Roca. Edició Xavier Massip | |
| divendres, 09 abril de 2010 | |
|
Per arrodonir un esdeveniment d’aquestes característiques, l’empresa Magnum ha decidit comptar amb l’oscaritzat actor Benicio del Toro, que fa quasi un any que el vem veure a Barcelona en la presentació de la segona part del “Che”, i acompanyat de l’espectacular actriu Carolina Correa.
En la presentació del nou producte, celebrat a Barcelona aquest dijous, els dos protagonistes de l’anunci van atracar una gran caixa fort que amagava el desitjat Magnum Gold.
L’spot arrenca amb un experimentat lladre –Benicio- que vol fer el millor robatori de la història, enmig de tot hi hauran unes espectaculars escenes –rodades a Los Angeles per part del gran director Bryan Singer-, en les que podrem reconèixer fàcilment films que han fet les delicies a molts espectadors. La gran posada en escena de presentació de l’spot ha quedat del tot arrodonit amb una campanya on 29 persones anònimes de diferents països han pogut compartir set de rodatge amb el protagonista de “Lobo”. A Espanya la iniciativa ha portat el nom de “Magnum Gold Experience”, on s’ha escollit el concursant José Fopiani. Després de gaudir de la seva simpatia i “savoir faire” en dos anys consecutius esperem de nou veure’l a la gran estrella a Barcelona i també a Sitges. Per què no? |
