Imanol Arias, vola de nou en el cinema amb “Pajaros de papel”
-Entrevista publicada a la Revista Lo+mas de Garraf, del mes d'abril-
-Text Albert Roca. Fotos Albert Roca i Enrique López Márquez
Después de unos años plenamente dedicado a su ya célebre personaje de “Antonio Alcántara” en la serie “Cuentame” de TVE, Imanol Arias ha vuelto al mundo del cine por la puerta grande, con el film “Pájaros de papel”, ópera prima de Emilio Aragon. El rodaje del film le ha permitido al intérprete de “El Lute”, retornar a sus orígenes de pallaso en el mundo del teatro, reivindicar la condicion de artista como alternativa pacífica al horror de una dictadura y emocionar con su interpretación, donde cada plano es una lección de impacto emocional. Imanol ha reservado para este film otra gran sorpresa: por primera vez canta y baila. Y muy bien, por cierto.
Preg. Cómo ha ido la experiència de tener a Emilio Aragon como director?
Emilio Aragón es una persona muy especial. Fue un payaso mudo durante mucho tiempo. Luego se puso unas zapatillas, ganó nada más ni nada menos que un premio Emmy –yo no tengo ninguno, y si dos nominaciones-. Se puso una bata de médico en la serie mas vista de la historia de la televisión –que bien le sentaba-, transformó la televisión y lideró su revolución. Ha dado tesis en Boston, ha hecho conciertos con Paco de Lucia. “Joder” con el payaso. Yo quiero ser payaso como él...
.... ya fuiste payaso....
Con 12 años tuve mi primera caracterización de payaso –nos muestra con emoción una foto suya de esa etapa-. Fue una etapa muy linda en mi vida.
Durante mucho tiempo has compaginado cine y televisión. Que diferencias encuentras
Los caminos se cruzan. La televisión te permite la compresión de la velocidad, no te permite el sosiego y en el cine cuanto más tiempo pasa entre el rodaje de la pelicula y su estreno más cosas pasan y más se transforman. En la tele cuando más tiempo tienes pegado el “culo” a la emisión mejor. La histeria y la velocidad es lo más real, y en cambio la paz y la tranquilidad es una irrealidad.
El film da un gran protagonismo al papel del payaso dentro de una dictadura, no?
El payaso era un curandero de emociones. Cuando un médico protesta tiene autoridad. Y en una situacion tan desastrosa en un ser human, como es la guerra alguien que te cura el alma no sé que precio tiene, pero seguro que acumula poder y si lo sabe manejar bien es algo reconfortante. Y en “Pájaros de papel” se explica muy bien. Los personajes son grandes artistas, de muchos ámbitos. Hacen posible la virtud a través de las pequeñas cosas y de ahí salen las más grandes
La trama está situada en la época de la guerra civil. Era necesario?
Hay gente que piensa que no es necesaria otra pelicula de la guerra civil y gente que piensa que no tiene porque ser la trama central. Hay un contexto
tan brutal que permite hablar sobre ello sin un interés enfermizo y sin revancha. En la mayoria de los casos no sabemos lo que sucedió realmente en las guerras. Yo no quiero arruinar mi vida por encontrar un pasado de hace 70 años, por suplantar una injustícia de alguien que puede estar muerto, ni agobiar a su hijo o su nieto para pagar una deuda. Eso me parece muy ruin. Yo quiero vivir, prefiero olvidar, prefiero querer.
Después de protagonizar algunos de los mejores momentos televisivos y cinematográficos de España, cual es tu mayor deseo?
Me gustaria volver a recuperar la rutina actoral. Durante buena parte de la vida se va perdiendo, ya que esa rutina la tienes asimilada, y no eres tan consciente. Y yo necesito de ser consciente de cuando actuo. Ser capaz de separarme de mí mismo y ver lo que estoy haciendo
El gran espectacle de les “Olimpiades del Ball” a Sitges


Per primer cop Sitges acull un dels millors espectacles que es poden veure avui en dia. Es tracta de les "Olimpiades del Ball", celebrades al Pavelló de Pins Vens fins diumenge, i on estan participant al voltant de 2000 parelles d'arreu del món, dividits en diferents disciplines. Una de les més espectaculars ha estat la de cadira de rodes, on la organització es va comprometre a seguir potenciant en les properes edicions. L'esdeveniment està integrat en el cicle de "Sitges, vila de festivals" on l'objectiu és organitzar cada setmana un gran festival.
TORNA “LA MARI” A TV3
-Publicat a "Sitgesnews.cat" divendres 2 d'abril-
A més del gènere documental hi ha series de ficció, basades en la realitat, que es converteixen en un reflexe de les moltes històries que hem pogut viure nosaltres o els nostres avantpassats. Aquest va ser el cas de la producció “La Mari”, emesa per TV3 el 2003, i que retratava la història d’una dona –interpretada de manera excel.lent per Ana Fernández- quie havia de marxar de la seva Huelva natal fins a buscar noves arrels i treball a la Barcelona de la postguerra. Aquella història, que coprotagonitzava l’actor Ramon Madaula, va commoure a molta gent que es va sentir identificada, i que mostrava aquell exemple d’uns emigrants que es convertien en tant catalans com els que han viscut tota la vida. “La Mari” finalitzava amb la mort de Franco i l’ambaràs de la protagonista, simbolitzant un canvi d’època i una nova esperança
TV3 ha recuperat aquella història amb tots els seus protagonistes, amb noves incorporacions, en “La Mari 2” que s’emetrà els dimarts 6 i 13 d’abril, a les 22’45, aquesta vegada dirigida per Ricard Figueras. La narració explicarà l’evolució personal de “Mari”, amb la lluita i
perseverança per superar totes les dificultats, en el context històric dels moments difícils de la transició, l’intent de cop d’estat del 23F i l’atemptat terrorista a Hipercor.
La presentació de la serie, que ha estat emesa per Canal Sur –que també ha participat en la seva coproducció- es va celebrar aquest passat dimarts en un dels espais de rodatge. El popular comunicador Justo Molinero, de Radio Teletaxi, va comentar que era una serie “de..... mare” i que li semblava extraordinari haver reflexat la realitat dels emigrants andalusos des de Catalunya. La protagonista Ana Fernandez és plenament conscient d’haver relatat les històries viscudes per altres, i que l’han deixat molt emocionada.
Coincidint amb l’emissió de la segona part de La Mari, s’ha editat un llibre, escrit per Blanca de la Torre, i un dvd amb tots els capitols, que sortirà a la venda un cop s’hagi emès la serie. En definitiva, tot un document per reviure el nostre passat i ajudar a valorar el nostre present.





