LA NOVA ESTACIÓ CINEMATOGRÀFICA DE KATIA KLEIN
Text Albert Roca. Fotos Albert Roca i Enrique López Márquez. Publicat a Planet Mediterraneo dilluns 31 de maig
Fa pocs anys, en la recordada serie de TV3 “El Cor de la Ciutat” vem descobrir un nou rostre televisiu, la jove actriu Katia Klein que tenia la dificultat d’interpretar el poc agraït paper d’una jove estudiant que li feia la vida impossible a un altre companya seva. Malgrat la seva joventut ens va impactar la seva presència, amb els ulls espectaculars que té, i la capacitat interpretativa de portar a terme gran varietat de registres. Saviem aleshores que podia arribar lluny i hem pogut comprovar en el film “L’estació de l’oblit” dirigit per Christian Molina i Sandra Serna, i que ja ha tingut una gran projecció internacional. En haver-se presentat en diferents festivals.
“L’estació de l’oblit”, produïda per Canónigo Films, no deixa de ser una metàfora de l’etapa de la vellesa on es deixa de banda unes persones que havien tingut en el seu moment un gran protagonisme, com l’avi del film, interpretat per Fermi Reixach “El meu personatge té 18 anys i veu com el seu avi, un vell mariner, està ingressat en un geriàtric i el vol ajudar a sortir d’aquest indret. I en aquest procès el meu personatge –Clara- compta amb la complicitat d’un amic, interpretat per Nilo Mur, de qui s’acaba enamorant. És una història preciossa”. Aquest joc de complicitats entre néta i avi és molt habitual en la vida real “La relació entre avis i néts és molt més lliure, sense els condicionants del contacte periòdic que tens amb els teus pares”. Per la Katia “L’estació de l’oblit” ha estat una gran experiència, on s’ha trobat molt a gust en treballar amb dos directors alhora “Es complementaven perfectament i sempre hi havia una visió diferent que anava molt bé pel film. M’han ajudat molt en tot moment. He tingut molta sort” Tot va anar sobre rodes des de la lectura del guió “Per mí és fonamental quan llegeixo un guió que tingui ganes de veure el film acabat. Aquesta és la senyal i en aquest film es compleix”. 
Per la jove i guapíssima actriu els films sempre els associa amb la música “Jo sempre estic cantant durant tot el dia. La música la tinc molt present, en aquest film per exemple em ve al cap a Leonard Cohen. Encara que tinc una predilecció especial cap a la música francessa, amb Jacques Brel” Curiosament ens comfessava tambè que un dels millors viatges que ha fet en la seva vida ha estat a Paris, on la companyia tambè va ser determinant per aquell viatge tan inoblidable. En els llocs on probablement mai veurem a la Katia seran els cinemes on projectin pel.lícules de terror “Em provoquen molta angúnia. Això sí, les pel.lícules de ciència ficció ja són un altre cosa, amb tot el desplegament de fantasia que hi ha”. 
Entrem en la recta final d’aquesta parada a l’estació de Katia –aviat la podrem veure en la nova serie de TV3 “Divinas”, que protagonitzen Veronica Forqué i Rosa Maria Sardá-. Els seus ulls, la seva expressió i sobretot la seva il.lusió estan plens de colors “Cada persona té almenys 30.000 colors i de cadascun d’ells hi ha colors molt presents i altres més apagats. I en cada personatge que interpretes et pots retrobar amb ells”.
Aún no hay trackbacks.