Montse Morillo, la gran revelació de “La riera” a Sitges
Text i fotos Albert Roca. Reportatge publicat a l'Eco de Sitges, Planet Mediterraneo i Sitges News
La guapíssima actriu Montse Morillo, que hem vist periòdicament en diferents series televisives i exitoses obres de teatre, va visitar Sitges el passat dissabte, recordant les vegades que ja havia vingut, especialment pel festival de Teatre. Aquest estiu l’ha servit per recuperar forces de la seva participació a la serie “La riera” de televisió de Catalunya, on interpreta el controvertit personatge de “Maribel”, que és l’eix de tres trames, la sentimental amb el seu company de cuina, el Sergi, el tema de la drogadicció amb un dels seus germans i la més delicada, la de la pederastia, que es va donar a conèixer gairebè al final de la temporada. Montse Morillo està molt il.lusionada pel seu personatge i la trama argumental “Es la primera vegada que feia una serie diària i he notat el canvi, amb un ritme intens. El meu personatge m’agrada molt per la seva complexitat i el que li ha estat succeint, un fet que desconeixia quan m’ho van proposar. De la serie el que valoro és mostrar el costat ocult de les persones, que tots hem tingut alguna vegada” 
El que menys li ha costat ha estat ficar-se entre els fogons ja que comfessa que “La veritat és que m’agrada cuinar, sobretot la cuina vegetariana i un dels plats que m’agrada fer molt són els arrossos de verdura”. A la mediàtica cuinera li demanem un menú “De primer una crema de carbassó, de segon un bacallà amb verdures i de postre... en això reconec que no cuino gaire”. Un altre fet que comparteix amb el seu personatge de “Maribel” és “El seu afany perfeccionista de fer bé les coses” En el moment de fer fotografies vem buscar-li el seu “pircing” i els “tatuatges” que llueix el personatge “No són més que caracteritzacions per accentuar el caràcter especial i rebel de “Maribel”. Els tatuatges van ser una proposta meva que a producció van acceptar”. 
La vocació artística de Montse Morilllo es va iniciar de ben jove “A l’escola feia les clàssiques funcions de final de curs, i després ho vaig anar continuant. El que recordo molt és quan em vaig trobar anys després amb els companys d’institut i parlavem de la meva professió d’actriu i em deien “Que divertit, no?”. I és curiosa aquesta imatge que hi ha, sense veure l’esforç i dedicació que hem de tenir en les propostes que tenim”.
Per finalitzar li preguntem si la seva família segueix la serie “La riera” “Rebo molts comentaris des del “Avui m’has fet plorar molt”, als que fa el meu nebot de cinc anys que ja no parla de “La riera” sinó de la “Tieta Montse” i de la sorpresa en veure’m tant enfadada en alguns moments de la serie”.
Re-volver dels “Morancos” a Sitges
Text Albert Roca. Fotos Xavi Massip
Històricament el món de la televisió ha generat figures mediàtiques e idolatrades que un cop s’han passejat per diferents escenaris teatrals han tingut un èxit garantit. I és que aquells espectadors fidels no es volien perdre la oportuntat de veure les seves “figures” en directe, amb el risc de portar-se més d’una decepció.
Aquest no ha estat el cas de “Els Morancos”, que han presentat a Sitges el seu espectacle “Re-volver”, al Melià Sitges, dintre el cicle “Refresc de Teatre”, organitzat per Sala Vors S.L i la regidoria de Cultura, que forma part de “Sitges, vila de festivals”.
Poques hores abans els esperem al “hall” del Melià, i ens sorpren d’entrada el sentit de l’humor del seu representant que ens comenta que ara estaven parlant pel mòbil “Y probablemente entre los dos, son así”. Finalment ens apropem a tots dos en un piano que any rere any serveix perquè actors, actrius i directors que venen al Festival de Cinema ofereixin una petita improvització. La primera pregunta, inevitable, passa per l’actuació a Sitges. Jorge Cadaval ens comenta que “M’encanta venir a Sitges ja que he vingut moltes vegades amb la meva família a fer una escapadeta i per això ens encanta poder actuar per primer cop”. L’espectacle “Re-volver”, parteix de l’oscaritzat film d’Almodovar “Ens va donar el seu permís per fer una interpretació del cartell, i a més ens encanta la història”, en la que els dos còmics donen la seva visió humorística a través de les paròdies e històries “Que anem reinventant i adaptant-nos a l’actualitat com ara pot ser el tema dels “toros”.
Podriem seguir parlant i parlant, amb el risc de quedar seduïts i definitivament conquerits per la seva forma particular de veure l’humor, i els hi fem la pregunta final sobre el secret del seu èxit “La naturalitat, i que el nostre humor sigui proper a la gent”. Una sentència i reflexió de “manual” de la qual molts podrien prendre exemple, instal.lats en haver perdut del món de vista, creient-se d’altres planetes. El planeta dels Morancos és la terra i una de les capitals ha estat Sitges.
Trinca.. trinca… torna la trinca
Text i fotos Albert Roca
Ells són el David, el Marc i el Dídac, els guanyadors del programa de Tv3 “Buscant la Trinca”, que s’ha retransmès setmanalment aquest hivern 2010. Ha estat un dels programes més vistos de Tv3, amb una mitjana de més de 515.000 espectadors setmanals i quasi un 20% de share. El Dídac, nascut el 1992, ve de Cardona, el Marc, del 1990, de Berga i e David del 1987 de Ripoll. Tots tres varen superar totes les proves i el 20 de març de 2010, a la gran final, es varen proclamar guanyadors i es va anunciar que farien una gira per diferents localitats de Catalunya i serien els protagonistes d’una pel.lícula dirigida per Joaquim Oristrell.
Abans de tot això el més inmediat és la gira, que els il.lusiona molt “Tot el que ens està passant és molt maco ja que no ens coneixiem abans i hem sintonitzat molt bè”. Com el contacte amb el públic, que té la garantia d’un gran espectacle, coordinat per la mítica coreògrafa Coco Comin, i que té la durada d’una hora i mitja “Fem un repàs pels grans “hits” de La Trinca, que habitualment culminen amb el tema “Festa Major”, ja que sovint coincideix els espectacles amb diferents festes majors”. Els hi preguntem quin tema els hi agrada més i els hi costa molt “Hi ha un tema “El meu col.legi”, que no és dels més escoltats però dels més ben treballats a nivell musical. Tambè valorem la capacitat que tenia “La trinca” d’adaptar músiques clàssiques i donar-lis el tomb”.
Al igual que la crítica de la societat que els envoltava “No hi hagut cap grup que els hagi superat ni tant sols igualat, en aquesta ironia, que és molt necessària i que fins i tot és molt vigent com amb el tema del Far west, que parla de l’estatut”. Per tot això no descarten “quan finalitzi la gira composar cançons noves amb el nostre estil però mantenint aquella ironia i crítica”.
Però això queda encara una mica lluny. De moment gaudeixen d’una gira on han viscut unes quantes sorpreses “Des de la senyora que havia anat a veure la trinca original i ens portava un vinil amb les seves signatures, fins la senyora amb cadira de rodes que ha tingut una gran il.lusió en veure’ns”.
I és que la familiaritat que comporta moltes vegades la televisió eleva a gran responsabilitat als que triomfen, com “La nova trinca”, que serà un dels grans protagonistes d’aquest estiu i tambè de la tardor amb el film dirigit per Joaquim Oristrell.