“Gavilans” i “Misses” a la festa inaugural de la botiga Guess amb Vanity Fair a BCN
Text i fotos Albert Roca
Després d’un estiu molt calorós, les festes a Barcelona comencen a escalfar-se, i han arrencat amb força amb la coneguda marca internacional “Guess” que va inaugurar el passat dimarts la seva botiga insignia, al Passeig de Gràcia, amb Vanity Fair. Ho va fer amb una gran festa, amadrinada per la guapíssima presentadora, ex-miss Espanya Eva González, i on va destacar la presència del president del Consell i director Maurice Marciano i el cap executiu i director creatiu Paul Marciano, a més de la directora de Vanity Fair Lourdes Guzman.
Davant la presència de molts mitjans de comunicació van passar per la catifa vermella els “Gavilans” Claudia Bassols, Alicia Sanz i Alejandro Albarracin, l’actriu Martina Garcia –protagonista juntament amb Javier Bardem de la premiada “Biutiful”, la cantant Raquel del Rosario de “El sueño de morfeo”, senzilla, elegant i molt contenta pels èxits del seu marit, el pilot de fòrmula 1, Fernando Alonso, l’exmodel Judit Mascó, la model, ex-miss Espanya Helen Lindes –molt habitual en els últims mesos en les festes barcelonines, i nosaltres encantats de la vida-, Estel Solé, que participa a la serie “La Riera”, i una llarga llista de personalitats de la vida i política social barcelonina.
La companyia Guess es va fundar el 1981 pels germans Marciano, amb l’objectiu de promoure una nova marca que pogués reunir els conceptes de sensualitat, aventura i joventut que el van fer estendre models i actrius internacionals de la categoria de Claudia Schiffer, Eva Herzigova, Naomi Campbell, Laetitia Casta o Carrie Otis.
Actualment Guess Inc. ha compta amb més de 450 botigues a Amèrica del Nord, i més de 850 de propietat i franquícies en més de 85 països. Tots ells reflexen els conceptes de Guess: GUESS by Marciano, GUESS jeans, GUESS eyewear, GUESS handbags and footwear, GUESS kids, GUESS jewellery, GUESS seductive, GUESS Swimwear, GUESS Underwear.ESS.
Per tot això que hagin pensat en obrir una botiga estrella a Barcelona és la millor mostra que la ciutat comtal està més de moda a Barcelona.
Arteria Paral.lel arrenca amb “La nit de Sant Joan” de Dagoll Dagom
Text i fotos Albert Roca
Malgrat la crisi i els moments de dificultat, una bona manera de recuperar els ànims és a través de les arts escèniques, que durant els últims dos segles, han tingut com a escenari o espai el paral.lel. Havien tancat els mítics “Arnau” i “El Molino” i alguns d’altres però ara tot ha canviat radicalment amb la reobertura propera de “El Molino” i la obertura d’”Artèria Paral.lel”, antic Teatro Español.
La inauguració d’aquest nou espai havia de tenir una obra impactant i emotiva i també històrica, com és “La nit de Sant Joan”, de la companyia Dagoll Dagom, on es va escollir com a data precisament la del 21 de setembre, l’últim dia d’estiu.
La festa, que inicialment havia de ser una revetlla al carrer però que la pluja va obligar a fer-la a dins, va comptar amb la presència de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el president del Consell de Direcció de la SGAE, Eduardo Bautista, acompanyats pel director de la SGAE a la Zona Mediterrània Ramon Muntaner, i diferents personalitats del món de la política com ara Mar Serna, Lluís Noguera, Francesc Guardans, Ricard Gomà, Xavier Trias, Jordi Portabella, Ramon García Bragado, Jaume Ciurana, Caterina Mieras, Jordi Martí, Antoni Lladó, Carles Martí, Joan Puigcercós i Ferran Mascarell, entre d’altres. Del món social i cultural a la inauguració van assistir Joan Manuel Serrat, Joan Guinjoan, Jaime Salom, Rosa Novell, Vicenç Altaió, Xavier Grasset, Núria Feliu, Pep Sais, Josep Maria Benet i Jornet, Ventura Pons, Caco Senante, Imma Serrano, Joan Lluís Bozzo, Pep Cruz, Judit Mascó, Lloll Bertran, Mònica Terribas, Albert Guinovart, Rosa Regàs, Marina Rossell, Joan Vives, Mingo Ràfols, Àngel Llàcer, Joan Isaac, Lluís Permanyer, Xavier Albertí, Xavier Bru de Sala, Rosa Vergés, Maria Rovira, els membres del grup “Manel”, Victòria Pagès, Lita Claver “La Maña”, Merche Mar, Joan Gràcia (Tricicle), Joaquim Oristrell, entre molts d’altres.
El tret de sortida el va donar la sempre simpàtica i atractiva actriu Txe Arana, que va fer una mena de jurament amb els propòsits que s’han de complir en el nou equipament.
Després els parlaments de Ramon Muntaner, director de la SGAE a la Zona Mediterrània, el qual va recordar «la memòria d’unes parets que han acumulat talent i emocions i que volen configurar un llarg i intens recorregut on tothom hi ha de tenir cabuda». Per la seva part, Eduardo Bautista, president del Consell de Direcció de la SGAE, va iniciar la intervenció amb un record per la pèrdua del company i amic José Antonio Labordeta que va generar una àmplia ovació del públic. Segons Bautista «públics i artistes s’han de trobar en les millors condicions de tecnologia, innovació i excel·lència a ARTERIA Paral·lel», «indret que representa el compromís de la Societat General d’Autors i Editors de construir un món millor on la cultura i les arts ajudin a fomentar la cohesió social des del respecte als creadors, a la propietat intel·lectual i als drets de tots». Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, va ser l’encarregat de cloure els parlaments evocant, en primer lloc, «la nit d’alegria que representa la Nit de Sant Joan» i va agrair «públicament a la SGAE el fet d’oferir a la ciutat una gran nit del teatre tot recuperant un espai emblemàtic del teatre català: un lloc per a la creativitat, la creació, la llibertat i un projecte de futur». «Farem del Paral·lel una artèria magnífica de Barcelona».
I dels parlaments a l’esperat retrobament amb la mítica “La Nit de Sant Joan”, que ha respectat bona part del format original. La sorpresa arribaria amb el cantant Jaume Sisa, que havia format part del primer elenc artístic quan es va representar la obra la primera vegada, i que va entonar la primera de les peces del musical. I en finalitzar, molt de cava, coca de Sant Joan, i el desig de tots plegats que s’hagi iniciat una nova etapa exitosa en el món del teatre a Barcelona.
Final del Certamen The New Generation By Francina
Text i fotos Albert Roca.
Fa poc més d’un any vem conèixer a la model Mireia Verdú, que gairebé acabava d’aterrar al front de la prestigiosa agencia de modelos Francina Internacional, de la qual han sorgit algunes de les models que han estat centre de portades internacionals i han estat convertides en celebritats.
Però en els actuals moments de gran competència, Mireia Verdú es va proposar potenciar l’agència a través d’un gran certament internacional “The New Generation” en el que es puguin donar a conèixer els nous talents. Precisament aquest passat dimarts, el centre comercial “Pedralbes Centre” va acollir la final de la segona edició del certamen, amb una gran desfilada de les aspirants i en la que es va donar a conèixer als guanyadors i guanyadores que han estat la model catalana Camila Castro, de 19 anys, en Categoría Woman, Carla Trujillo, de Madrid, de 17 anys , amb la Categoría Talla gran, i Aaron Simo, de Galicia, de 17 anys, en Categoría Men.
La festa va reunir a reconegudes personalitats del món de l’espectacle i la moda, encapçalades per la model i presentadora Sandra Ibarra, de la Fundació que porta el seu nom, de Solidaridad Frente al Cáncer, la model i presentadora Elsa Anka, amb la seva filla que pot igualar-la en belleza, Lidia Torent, la model Maria Iborra –filla de Verónica Forqué, a punt d’estrenar la serie “Divinas”, l’ex miss Espanya Helen Lindes, l’ex Mr. Món, Juan Garcia, la model Marta Canalda, la cantant –ex triunfita- Núria Fergó, l’actriu Ana Rujas, la model Mireia Canalda, la cantant Nika –ex ot-, Elena i Lucia –models i nebodes de la cantant Ana Belen- i la model Alba Clave, entre molts d’altres, que després de la desfilada i entrega de premis van poder compartir sobre els seus projectes de present i de futur.
Conversant amb 4 belleses a la Festa de Francina
Text Albert Roca. Fotos Xavi Massip i Albert Roca
La festa que va celebrar “Francina” la nit de dimarts va presentar unes quantes sorpreses, a més de la incògnita de saber quines serien les guanyadores –per si estar sota l’aixopluc de la prestigiosa agència, liderada per Mireia Verdú- no fos ja un premi. Una d’elles i ben agradable va ser la de la presència de personatges famosos, alguns dels quals feia temps que no els vèiem i altres els veurem en primera lìnia els primers anys. En vem veure uns quants de molt interessants, però vem tenir temps –ben poquet- per parlar amb 4 belleses mediterrànies, que podrien –algunes ja ho han estat- ser portades de revistes nacionals e internacionals, com per exemple, Helen Lindes, ex-miss Espanya, amb la que hem coincidit unes quantes vegades a Sitges i altres events de gran categoria. La festa de Francine li va servir per fer una mica marxa enrere i recordar els seus inicis “Jo era molt joveneta, com. moltes de les que han desfilat avui i recordo molt bé la il.lusió que tenia i les ganes de poder dedicar-me en això. Una vegada comences a aconseguir coses saps que has de seguir lluitant, i no conformar-te. El meu consell per les noves models és aquest, no deixar de ser les mateixes i tenir molta exigència”.
Una gran exigència és la que podrien tenir moltes models que vulguin assemblar-se a l’espectacular Alba Clave, que va lluir un escot senzill però alhora cridaner però que en cap moment podia fer ombra als seus ulls blaus. Uns ulls i un cos d’1’75 metres que ja porta una llarga trajectòria de 10 anys voltant per molts llocs del món “Si no he canviat durant aquests 10 anys no ho penso fer ara. Certamens com el que organitza Francine tenen un important objectiu de donar impuls a les models, que ha d’acompanyar-se d’un gran treball diari. Veient a les noies i els nois em reconec uns quants anys enrere i valoro molt el que he fet des d’aleshores”.
Qui ja ho comença a valorar malgrat que gairebé acabi d’aterrar en el món de la interpretació és la guapíssima Ana Rujas –recorden la serie 90-60-90?- i que ben aviat la veurem en una tvmovie amb el director Daniel Carlparsoro i en una serie a la cadena televisiva 4 “En aquest últim any he fet molts treballs i el que ja veig és que per triomfar has de tenir molta paciència i equilibri personal. Hi ha moments que et plouen les ofertes i n’hi ha d’altres que no, i mai has de donar-te per vençuda. Estic molt satisfeta per haver treballat amb un director molt “canyero” com és Carlparsoro”
I finalitzem aquest luxós i guapíssim recorregut per algunes de les celebritats de la festa de Francina, i ho fem amb una de les cantants més atractives de totes les edicions de Operación Triunfo, Nika, que recordem va tenir una parella molt mediàtica amb l’aleshores també concursant Hugo. La trobàvem molt a faltar “Però fa un any que vaig venir a BCN amb la serie “Aquellos maravillosos años” on m’ho vaig passar molt bé ja que ballava i cantava meravelloses cançons, i en un mitjà com la televisió que m’agrada molt. Ara no són temps gaire fàcils pels cantants però no em desanimo i ja estic treballant amb un nou projecte discogràfic”.
L’esperem amb candeletes, com. gaudir del luxe d’haver xerrat ni que fos uns breus minuts amb unes cantants, models i actrius tan maques per fora com per dins.
Margalida Grimalt-Reynés, “Mireia Flaqué” a “La Riera”, l’alegria burgesa d’un culebrot
Text i fotos Albert Roca
Té un nom de personatge de la realesa però en realitat és la persona més senzilla del món. Ella és l’actriu Margalida Grimalt-Reynés, que interpreta el personatge de Mireia Flaqué a “La Riera” i al qual li dóna un contrapunt d’innocència i alegria en una història de rerafons ben fosc. El seu personatge està relacionat amb l’alta burgesia i s’ha cassat recentment amb un personatge que pot donar joc per la seva homosexualitat, desconeguda fins ara per ella. Per Margalida la serie i el seu personatge “Ha estat una gran sorpresa en realitat. Respecte al meu personatge hi ha una diferència respecte la resta ja que s’ha vist una evolució i s’ha vist clarament amb quin peu calcen. En canvi a la Mireia Flaqué encara li poden passar moltes coses, amb la nova situació de dona casada”. Un fet que curiosament ha estat una situació inèdita “Potser perquè sóc molt jove encara i perquè els meus “tiets” no es van cassar, no he viscut mai cap boda, ni amb els meus amics que no ho han fet, i evidentment cap despedida de soltera, on a la serie em vaig divertir molt la que vaig viure, on en un moment donat ens vem relaxar fins al punt d’acabar totalment esgotats”.
Seguim parlant amb la Margalida, al punt de trobada del Palau Robert i no ens deixem de sorprendre per la seva bellesa, i les coses que ens va descobrint, com. per exemple la gran capacitat que té per aprendre idiomes –en sap el xinés- la passió que té pels dolços, com a un servidor, “És quasi superior a mí fins al punt que a vegades arribo a casa i menjo dolços abans de fer el dinar o sopar”, i contradictòriament, tot i que és mallorquina les ensaimades no són la seva debilitat –tot i que no es pot ressistir a una bona ensaimada de crema cremada-.
Es mou molt bé entre els fogons, més enllà de l’horari laboral on no li dóna gaire temps, i ens comfessa una de les seves grans especialitats “Puré de moniato amb llet de coco i llima. Sembla molt “delicatessen” i difícil però és més senzill del que et puguis imaginar”. El menjar per cert li entra més pels ulls quasi més que pel seu contingut. Un fet que signaria el millor xef de “La riera”.
Li agrada passejar i nedar per les cales, properes al seu entorn on viu a Mallorca, tot i que les platges tampoc són pas el seu fort. Tampoc ho eren els “culebrots” i quan menys s’ho pensava ha acabat protagonitzant un de molt bó “La Riera”, del qual s’ha guanyat la simpatia i fidelitat dels mil.lions d’internautes que el segueixen.
Si alguna vegada s’ho creu o baixa la guàrdia, té uns ulls crítics que ho veuen tot, ni més ni menys que la seva família “Hi ha dies que em diuen que el meu personatge potser no ha estat encertat i jo els hi dic, ja ho tindré en compte¡¡¡”
Nosaltres també. Esperem no perdre-li la pista ja que és un encant. Només ens va faltar finalitzar aquella agradable estona amb un “festival” de dolços. Ja ho farem ja. Ella estaria encantada.
Presentació de la programació de Tardor de TV3
Text i fotos Albert Roca
El plató on s'enregistra el programa “La partida” va ser l’escenari escollit per presentar la programació de Televisió de Catalunya, que es va celebrar el passat dimecres. Una nova programació on d’entrada TV3 vol mantenir el lideratge, a través d’una graella que manté l’estructura informativa, amb valors socials, sense perdre la competitivitat. Per aconseguir-ho s’han incorporat importants novetats com el nou programa d’Albert Om, “El convidat” on el popular presentador té una trobada amb personatges famosos en el seu entorn familiar, “Polseres vermelles”, d’Albert Espinosa, que el pot consolidar com un dels grans narradors de la quotidianeitat, “Divines”, protagonitzada per Rosa Maria Sardà i Verónica Forqué, amb un tour de “force” interpretatiu de gran alçada, o “No me la puc treure del cap”, amb Roger de Gracia, que recuperarà algunes de les cançons que formen part de la nostra memoria col.lectiva.
A més de les novetats altres moments esperats són el final de la serie “Ventdelplà”, en la que recordem té un paper destacat l’actriu sitgetana Anna Barrachina, el retorn de la gran revelació de la última temporada “Infidels”, les noves revelacions del sorprenent “culebrot” “La Riera”, a més de l’habitual desplegament informatiu dels grans esdeveniments que es centrarà sobretot en les eleccions al parlament de Catalunya el 28 de novembre que podria coincidir amb el clàssic Barça-Madrid.
Per la directora de TV3 Mónica Terribas, tots els interrogants del nou escenari de la TDT han quedat del tot desplaçats per la confiança en assolir uns objectius programàtics i amb continguts més enllà dels resultats de l’audìència.
“40, el musical” s’estrena amb catifa vermella
Text i fotos Albert Roca
En un esdeveniment únic a Espanya, es va estrenar a la vegada un mateix musical amb diferent repartiment, "40, el musical", en dos ciutats a la vegada -Madrid, on ja porta un any amb molt d'èxit, i Barcelona, al Teatre Victòria, on s'espera que tingui la mateixa acollida que ha tingut i tindrà "Hoy no me puedo levantar", de la mateixa productora Drive.
L'arrencada a Barcelona, celebrada el dia 9 del 9 -setembre- a les 9 del vespre, va reunir a nombroses cares conegudes, els actors Pilar Castro, Quim Gutierrez, Raul Arévalo o Santi Millan, els cantants i formacions Estopa, Amaral, Pep Sala i OBK -que tenen el seu protagonisme en el musical amb algunes de les seves cançons mítiques-, les guapíssimes cantants Beth i Roser, la veterana i glamourosa parella Lorenzo Santamaria -Si tu fueras mi mujer- i Núria Hosta, l'extenista Manolo Orantes, entre molts d'altres.
Un gran punt d'arrencada d'un musical que amb les prèvies ha tingut una extraordinària acollida, i que recordem està protagonitzat entre d'altres pels extriunfitos Naïm Thomas i Gisela i fa un repàs molt divertit i romàntic d'alguns dels millors Nº1 de los 40 principales.
Barcelona aixeca el seu teló amb l’homenatge al paral.lel
Text i fotos Albert Roca
Després del parèntesi estiuenc on alguns han pogut fer vacances, toca reincorporar-se a la normalitat del dia a dia, fer números per superar la crisi i gaudir de les festes que encara queden. Dins d’aquest potser no gaire alentador panorama una bona recepta per passar una bona estona i de pas reflexionar una mica, és el món del teatre, del qual Sitges ha sigut un epicentre històric, amb el regust encara d’haver perdut el festival i no haver cobert aquell buït. Però no hi ha gaires motius per lamentacions ja que a pocs quilòmetres, a Barcelona, el teatre viu un dels millors moments de la seva història, amb més de 2.600.000 d’espectadors que van assistir en la última temporada, al llarg dels 47 teatres, amb alguns que han tancat i altres que han reobert com l’Arteria Paral.lel i el mític “Molino” –esperant la data definitiva de la reobertura-
Aquest ambient d’esperança més que d’eufòria es va poder veure dilluns en una nova edició de “BCN aixeca el teló” que tradicionalment dóna lloc a fer un tastet de les prometedores produccions d’aquesta temporada. Aquesta formalitat va quedar condimentada amb el luxe de l’homenatge al paral.lel –en l’escenari del teatre Victòria- en la que actors, actrius i vedettes –ens va encantar la Mercè Comes, ens va sorprendre el sempre imprevisible i superactor Pere Arquillué i va donar espai a tots els seus registres a la Lloll Bertran, que esperàvem veure per cert al Refresc de Teatre aquest estiu-. La mirada històrica a l’evolució del paral.lel –amb interpretacions de temes mítics com “La pulga”, “La celosa” o “El papissot” va acompanyar-se el present i del futur amb espectacles que seran importants en aquesta nova temporada com. “Hair”, “Hoy no me puedo levantar”, “La nit de Sant Joan”, “Gats”, “Forever”, o “40, el musical”.
Moments a destacar van ser les alusions i homenatge de Joan Pera a Paco Moran –va anunciar que aviat tornarien a fer una obra junts-, la presència de la gran actriu Rosa Andreu, que resideix a Sitges des de fa uns quants anys i sempre s’ha caracteritzat per la seva simpatia, i la de l’apreciada actriu del musical, Ester Bartomeu, que fa uns anys va venir a Sitges a gaudir del Carnaval de Sitges o l’emoció de veure amb un esperit molt jove que s’encomanava al gran actor Santi Sans, pioner en el camp de les imitacions –en va arribar a imitar a més de 150 personatges- i que encara podria pujar a més d’un escenari.
Una gran festa en definitiva, que va finalitzar enmig d’un ambient totalment distés a l’Arteria Paral.lel. Emocions fortes i molts somriures ens esperen a Barcelona, i també evidentment a Sitges.
“Bienvenidos”¡¡¡ a “40 el musical”
Text Albert Roca Fotos Albert Roca i Enrique López Márquez
Feia mesos que els esperàvem i ja els tenim aquí, al Teatre Victòria. Després d’haver triomfat i seguir triomfant a Madrid, “40 El Musical”, s’estrenarà dijous 9 de septembre amb l’objectiu de divertir i entretenir en un “macro-concert” on es repasaran moltes de les cançons que han marcat les nostres vides en els últims 40 anys, des de “Mamas & the Papas” fins als últims èxits, escollits entre més de 2.000 Nº 1.
El llibret és de Daniel Sánchez Arevalo, i la direcció artística i coreografies dels catalans Miquel Fernández i Noemí Cabrera, amb 100 cançons ensamblades per Carlos Narea. Els cantants protagonistes estan integrats per algunes cares ben conegudes i amb un llarg recorregut en els musicals, com els ex-triunfitos Gisela i Naím Thomas, a més de Carlos Benito, Toni Viñals, Albert Munyantyola, i un llarg etcetera, molt ben acompayats d’uns extraordinaris ballarins.
La temàtica i nexe del musical no és altre que un grup d’amics molt joves, obligats a enfornar-se a les seves vides i els seus conflictes. Una comèdia, amb molt de color, espectaculars coreografies, i naturalment amb les esperades cançons, amb música en directe –a Barcelona- i on s’han incorporat algunes cançons respecte a Madrid –Sau, Estopa o Els Pets- però que poden continuar creixent ja que és un espectacle molt viu.
Naim Thomas, que feia molt de temps que no vèiem per Barcelona ens comfessava “La meva alegria en tornar a la meva casa, trobar-me de nou amb l’extraordinària cantant Gisela amb la que ja havia fet duets en la primera edició d’OT, i participar en un musical-concert tan maco, que fa repàs de la meva vida. Precisament algunes cançons que canto estan lligades a moments especials, i algunes d’altres “7 vidas”, cantades per altres m’emociona en el moment d’escoltar-les de nou”.
El Musical de los 40 principales serà sense dubte un dels plats forts de la nova temporada teatral, on juntament amb “Hoy no me puedo levantar”, que retorna a finals de setembre i “La nit de Sant Joan” de Dagoll Dagom, i la reobertura de “El Molino” faran que els musicals segueixin emocionant i divertint com ja ho han fet en moltes generacions.
El viatge i la utopia de Lilibeth
Text i fotos Albert Roca
Publicat a l'Eco de Sitges, dissabte 4 de setembre.
Una noia colombiana vol desplaçar-se fins a Espanya per anar a un càsting d’una pel.lícula. Res d’especial no? Si aleshores aquella noia ha de fer una despesa considerable en el seu consulat comencen els problemes i aquella porta a la globalització i al moviment de persones, aleshores apareixerà mig tancada. Aquesta temàtica, que passa en milers de persones de tot el món diàriament, l’ha reflectit el combatiu director català Carles Benpar a “Donde se nacionaliza la marea”, després d’anteriors èxits com “Cineastas contra magnates”, guanyador d’un premi Goya.
El film està protagonitzat per l’actriu i cantant colombiana Lilibeth, que ha traslladat al món del cinema la mateixa història que va viure amb el mateix director Carles Benpar. La guapíssima actriu comfessava que “És un film de denúncia encara que el director hagi volgut reflexar una situació viscuda, que li va fer molt de mal. És una bona història, però com les que viuen moltes persones que pateixen situacions molt dramàtiques”
Els problemes dels permisos turístics finalitzen amb els permisos de treball –com va poder comprovar la mateixa actriu, en iniciar el rodatge de “Donde se nacionaliza la marea- que tot just s’acaba d’estrenar. El títol, per cert, està lligat al somni que té l’actriu quan viatjava a Barcelona, des de la ciutat de Medellin, i en el qual un nen li feia la pregunta del títol del filme.
A punt de fer les maletes de tornada fins a Colombia, on és una reconeguda cantant de Hip Hop-amb el nom artístic de Lilijuana- que donarà molt a parlar, Lilibeth va venir a Sitges el passat diumenge per visitar el casc antic i comprovar el molt que l’havien parlat de l’ambient cosmopolità i el lligam amb la història. Per Lili, pel.lícules com la que protagonitza “Poden ajudar a reflexionar sobre la contradicció que hi ha en les facilitats que poden haver per desplaçar-se d’un lloc a l’altre del món, però a la vegada els entrebancs que es posen, dels que diuen que ho fan per filtrar i evitar l’allau de gent que pugui emigrar o visitar altres països. Però la meva pregunta és qui pot fer-se càrrec d’aquella despesa econòmica? Alguns d’ells no són precisament la font dels problemes que volen evitar, com. els narcotraficants que si que tenen les quantitats que hi demanen. Al marge d’això hi ha una història preciossa, amb una quotidianeitat i un estil proper al documental”, que no vol centrar la seva denúncia en el sistema judicial espanyol, ja que en altres països del món es produeix la mateixa situació.
El somni d’un món sense fronteres continua utòpic, però el món del cinema pot fer-ho possible i somniadors com Carles Benpar n’hi poden aportar el seu interessant granet de sorra.