Nerea Camacho, una jove estrella va presentar “Herois” a Sitges
Text i fotos Albert Roca
Un dels rostres mes enternidors del cinema espanyol, que amb 10 anys va guanyar un “Goya”, Nerea Camacho, va venir divendres al Festival de Cinema de Sitges, a presentar el film “Herois”, de Pau Freixas, guanyador del Premi del Públic del Festival de Málaga. En el film Nerea interpreta una nena, que li agrada cridar l’atenció, de la qual queda prendat un dels seus amics. El film el va rodar a Catalunya pel qual li vem preguntar quina va ser la frase en català que més va aprendre i era precisament “Silenci si us plau”.
Malgrat haver-s’ho passat molt bè amb el film “Herois”, Nerea no pot ocultar que li agraden els films d’aventures, i també de terror –diu que “Rec” no li va fer gens de por-. Té un petit nucli d’amics als quals valora molt la seva opinió dels films o series on hi participa.
Malgrat la seva joventut té molt clar que vol continuar en el cinema –li agradaria arribar on ha arribat la Penèlope Cruz, sense voler-la imitar ja que vol mantenir el seu estil actoral-. Amb totes les dificultats dels rodatges, la protagonista de “Camino”, ha continuat els seus estudis, amb una atenció a l’anglès.
Al marge de com pugui anar la seva trajectòria com actriu vol seguir estudiant, sense tenir encara gens clar quina carrera farà d’aquí a uns anys, però de moment pensa que haurà d’estar relacionat amb els nens “Quan veig el cotxe d’un nen ja m’aturo. M’encanten els nens”
Amb diferents projectes cinematogràfics per endavant la Nerea ha aprofitat molt bè l’estada a Sitges per passejar amb els seus pares pels diferents carrers.
Comença a quedar una mica lluny aquella màgica nit on va guanyar el Premi Goya a la millor actriu revelació per “Camino”. De la quantitat de moments que va viure –una d’elles va ser l’atenció que li va retre tot un guanyador d’un Oscar, Benicio del Toro- recorda la presència de la seva germana Aroa i pel que es va veure li va portar molta sort.
No serà l’únic Goya. Té un dels ulls més macos del cinema europeu, sense perdre la il.lusió i la innocència d’una nena de 14 anys, que no li paren de ploure projectes.
Aún no hay trackbacks.

27 octubre, 2010 - 04:18
Me alegro que os gusten. Si las poneis en vuestra galeria, por favor poner mi nombre i poner un link con el reportaje.