Alex Brendemuhl i Eva Santolaria, els nous “Herois”
Text Albert Roca. Fotos Albert Roca - Gonzalo. Publicat a Planet Mediterraneo.
No era pas una pel.lícula de gènere fantàstic, però si que és fantàstic que es facin pel.lícules així i la presència al festival estava més que justificada. El film “Herois” de Pau Freixas, que s’estrena aquest cap de setmana, va arribar a Sitges després d’haver tocat la fibra en diferents festivals com el de Màlaga, amb aquell retrat nostàlgic i plé de sensibilitat –amb un guió extraordinàri- dels recordats anys ’80. Entre els molts personatges i ben coneguts del film, vem poder parlar, a més de Nerea Camacho, amb dos que porten el major pes, els actors Àlex Brendemuhul i Eva Santolaria, que amb els seus personatges tan diferents i opossats s’acaben enamorant com a les millors històries d’amor. En el film han pogut fer una mirada enrere on es complicat definir els bons moments i els mals moments “Hi ha la màgia de viure les primeres vegades, amb l’amor, amb la platja, quan puges a la bicicleta, però també hi ha el desafiament, i aquell moment més difícil on deixes de ser un nen i et converteixes en un adult, sense haver-ho pogut assimilar del tot".
Molts amics són els que van tenir l’Eva i l’Alex en els estius que van passar a Sitges. En el cas de l’Alex “Jo devia tenir 12 anys i anava a navegar amb el meu pare amb un catamarà al Nàutic Sitges. Van ser grans moments, com. els que vaig compartir a la casa d’un amic, on anàvem a ballar, jugàvem a billar, practicàvem windsurf i Skate i teniem les nostres històries amb les “nenes”. En el cas de l’Eva els records no eren tan màgics ja que “Jo feia tercer de BUP i em quedava una que altra assignatura per setembre, i mentre havia de preparar-me m’escapava fins a Sitges amb el tren amb unes amigues per anar a la platja, i desconnectàvem". 
Per finalitzar, ja que ens trobem en el Festival de Cinema Fantàstic els preguntem a tots dos sobre els films de referència del gènere. L’Àlex no dubta “Blade Runner, ja que al marge de lo preciossa que és la història, era important el que va avançar en el futur i que encara està vigent”. I l’Eva, que aviat serà mare, “Sóc una fan dels films del Jaume Balagueró i concretament del cinema fantàstic m’ha encantat sempre el que ha envoltat la saga “Star Wars”.
Dos actors magnífics amb els que vem passar una gran estona per parlar d’una història que arriba al cor, la dels “Herois”, definit ja pels experts del cinema com els “Goonies” catalans”.
Nerea Camacho, una jove estrella va presentar “Herois” a Sitges
Text i fotos Albert Roca
Un dels rostres mes enternidors del cinema espanyol, que amb 10 anys va guanyar un “Goya”, Nerea Camacho, va venir divendres al Festival de Cinema de Sitges, a presentar el film “Herois”, de Pau Freixas, guanyador del Premi del Públic del Festival de Málaga. En el film Nerea interpreta una nena, que li agrada cridar l’atenció, de la qual queda prendat un dels seus amics. El film el va rodar a Catalunya pel qual li vem preguntar quina va ser la frase en català que més va aprendre i era precisament “Silenci si us plau”.
Malgrat haver-s’ho passat molt bè amb el film “Herois”, Nerea no pot ocultar que li agraden els films d’aventures, i també de terror –diu que “Rec” no li va fer gens de por-. Té un petit nucli d’amics als quals valora molt la seva opinió dels films o series on hi participa.
Malgrat la seva joventut té molt clar que vol continuar en el cinema –li agradaria arribar on ha arribat la Penèlope Cruz, sense voler-la imitar ja que vol mantenir el seu estil actoral-. Amb totes les dificultats dels rodatges, la protagonista de “Camino”, ha continuat els seus estudis, amb una atenció a l’anglès.
Al marge de com pugui anar la seva trajectòria com actriu vol seguir estudiant, sense tenir encara gens clar quina carrera farà d’aquí a uns anys, però de moment pensa que haurà d’estar relacionat amb els nens “Quan veig el cotxe d’un nen ja m’aturo. M’encanten els nens”
Amb diferents projectes cinematogràfics per endavant la Nerea ha aprofitat molt bè l’estada a Sitges per passejar amb els seus pares pels diferents carrers.
Comença a quedar una mica lluny aquella màgica nit on va guanyar el Premi Goya a la millor actriu revelació per “Camino”. De la quantitat de moments que va viure –una d’elles va ser l’atenció que li va retre tot un guanyador d’un Oscar, Benicio del Toro- recorda la presència de la seva germana Aroa i pel que es va veure li va portar molta sort.
No serà l’únic Goya. Té un dels ulls més macos del cinema europeu, sense perdre la il.lusió i la innocència d’una nena de 14 anys, que no li paren de ploure projectes.
Kellan Lutz, un dels “guapos” de “Crepúsculo” va passar per Sitges
Text i fotos Albert Roca. Entrevista publicada a l'Eco de Sitges i Planet Mediterraneo.
El fenòmen “Crepúsculo” va arribar de nou al Festival de Cinema de Sitges el passat dissabte, amb tota la considerable “moguda” de fans, que es van acostar al Melià Sitges dos dies abans de l’event. Tenien un bon motiu, la presentació del “DVD” de la saga i l’actor que venia a presentar-lo: ni més ni menys que l’actor Kellan Lutz, un dels principals personatges del film –Emmet Cullen- i que malgrat la seva joventut comença a estar molt cotitzat, com. s’ha pogut veure en films com “Pesadilla en Elm Street”. Cal recordar també que abans d’actor va ser model –la manera de posar en les fotos era una bona mostra-. I un comentari per les fans... diuen que no té núvia.
En primer lloc, que t’ha semblat l’acollida que has tingut a Sitges?
Molt sorprés i encantat. M’ho he passat molt bè ja que les fans espanyoles són molt especials. Per a mí ha estat tot un honor ser l’únic actor de “Crepúsculo” que es trobava a Espanya
En la recta final de la saga “Crepúsculo”, quina ha estat la clau pel seu èxit?
Moltes vegades pots tenir un repartiment increible, una gran història, un equip de primera categoria. Unes condicions que et poden portar a l’èxit. Però això no passa sempre. En el primer film de “Crepúsculo” no saviem com aniria tot. Ens havia agradat molt el film però el públic havia que decidir. Per això la clau han sigut les fans, que ens han donat un gran recolzament per haver triomfat. Sense elles no hauriem fet res.
En el film els vampirs, evidentment, són immortals. T’agradaria ser-ho en la realitat?
La veritat és que no m’agradaria ser immortal perquè la bellesa de la vida resideix en viure-la intensament perquè un dia tot es pot acabar. De totes maneres si arribés a ser immortal, primer m’agobiaria una mica però després faria el màxim de coses.
I ser actor no et dóna la possibilitat de poder ser immortal?
És clar que sí, i sóc molt conscient d’això. I per això intento en la mesura que pugui poder triar els treballs que m’arriben, ja que el meu objectiu és fer-me immortal a través de la meva professió d’actor. He d’anar molt en compte amb el que faig.
Retornant al teu paper a “Crepúsculo”, et sents molt identificat?
Comparteixo moltes coses comuns amb el meu personatge. En primer lloc perquè sóc un dels més grans dels meus germans, i per això els defenso molt, i si tinc que barallar-me ho faig. Un altre cosa que comparteixo és que m’agrada viure al límit, gaudint del màxim de la vida, sense cap tipus de por. Em sento molt afortunat de tot el que tinc i estic molt agraït pel que m’està passant.
A la saga “Crepúsculo” li falten dos pel.lícules per finalitzar. Hi hauran sorpreses en els personatges?
Des del principi tots els personatges han anat evolucionant i això s’ha vist molt bé en cada pel.lícula, però no ha d’haver cap novetat ja que es segueix amb el que hi ha en el llibre.
Per finalitzar, ens pots comentar com és la teva vida al marge de la teva professió d’actor?
Doncs, bastant senzilla i molt normal. M’agrada compartir bons moments amb la meva família, els meus amics i els meus gossos, que m’estimo moltíssim. Sóc una persona que aprecia la naturalesa, anar al cinema, viatjar... En aquest aspecte sóc molt actiu i no puc parar quiet.
“Gavilans” i “Misses” a la festa inaugural de la botiga Guess amb Vanity Fair a BCN
Text i fotos Albert Roca
Després d’un estiu molt calorós, les festes a Barcelona comencen a escalfar-se, i han arrencat amb força amb la coneguda marca internacional “Guess” que va inaugurar el passat dimarts la seva botiga insignia, al Passeig de Gràcia, amb Vanity Fair. Ho va fer amb una gran festa, amadrinada per la guapíssima presentadora, ex-miss Espanya Eva González, i on va destacar la presència del president del Consell i director Maurice Marciano i el cap executiu i director creatiu Paul Marciano, a més de la directora de Vanity Fair Lourdes Guzman.
Davant la presència de molts mitjans de comunicació van passar per la catifa vermella els “Gavilans” Claudia Bassols, Alicia Sanz i Alejandro Albarracin, l’actriu Martina Garcia –protagonista juntament amb Javier Bardem de la premiada “Biutiful”, la cantant Raquel del Rosario de “El sueño de morfeo”, senzilla, elegant i molt contenta pels èxits del seu marit, el pilot de fòrmula 1, Fernando Alonso, l’exmodel Judit Mascó, la model, ex-miss Espanya Helen Lindes –molt habitual en els últims mesos en les festes barcelonines, i nosaltres encantats de la vida-, Estel Solé, que participa a la serie “La Riera”, i una llarga llista de personalitats de la vida i política social barcelonina.
La companyia Guess es va fundar el 1981 pels germans Marciano, amb l’objectiu de promoure una nova marca que pogués reunir els conceptes de sensualitat, aventura i joventut que el van fer estendre models i actrius internacionals de la categoria de Claudia Schiffer, Eva Herzigova, Naomi Campbell, Laetitia Casta o Carrie Otis.
Actualment Guess Inc. ha compta amb més de 450 botigues a Amèrica del Nord, i més de 850 de propietat i franquícies en més de 85 països. Tots ells reflexen els conceptes de Guess: GUESS by Marciano, GUESS jeans, GUESS eyewear, GUESS handbags and footwear, GUESS kids, GUESS jewellery, GUESS seductive, GUESS Swimwear, GUESS Underwear.ESS.
Per tot això que hagin pensat en obrir una botiga estrella a Barcelona és la millor mostra que la ciutat comtal està més de moda a Barcelona.
El viatge i la utopia de Lilibeth
Text i fotos Albert Roca
Publicat a l'Eco de Sitges, dissabte 4 de setembre.
Una noia colombiana vol desplaçar-se fins a Espanya per anar a un càsting d’una pel.lícula. Res d’especial no? Si aleshores aquella noia ha de fer una despesa considerable en el seu consulat comencen els problemes i aquella porta a la globalització i al moviment de persones, aleshores apareixerà mig tancada. Aquesta temàtica, que passa en milers de persones de tot el món diàriament, l’ha reflectit el combatiu director català Carles Benpar a “Donde se nacionaliza la marea”, després d’anteriors èxits com “Cineastas contra magnates”, guanyador d’un premi Goya.
El film està protagonitzat per l’actriu i cantant colombiana Lilibeth, que ha traslladat al món del cinema la mateixa història que va viure amb el mateix director Carles Benpar. La guapíssima actriu comfessava que “És un film de denúncia encara que el director hagi volgut reflexar una situació viscuda, que li va fer molt de mal. És una bona història, però com les que viuen moltes persones que pateixen situacions molt dramàtiques”
Els problemes dels permisos turístics finalitzen amb els permisos de treball –com va poder comprovar la mateixa actriu, en iniciar el rodatge de “Donde se nacionaliza la marea- que tot just s’acaba d’estrenar. El títol, per cert, està lligat al somni que té l’actriu quan viatjava a Barcelona, des de la ciutat de Medellin, i en el qual un nen li feia la pregunta del títol del filme.
A punt de fer les maletes de tornada fins a Colombia, on és una reconeguda cantant de Hip Hop-amb el nom artístic de Lilijuana- que donarà molt a parlar, Lilibeth va venir a Sitges el passat diumenge per visitar el casc antic i comprovar el molt que l’havien parlat de l’ambient cosmopolità i el lligam amb la història. Per Lili, pel.lícules com la que protagonitza “Poden ajudar a reflexionar sobre la contradicció que hi ha en les facilitats que poden haver per desplaçar-se d’un lloc a l’altre del món, però a la vegada els entrebancs que es posen, dels que diuen que ho fan per filtrar i evitar l’allau de gent que pugui emigrar o visitar altres països. Però la meva pregunta és qui pot fer-se càrrec d’aquella despesa econòmica? Alguns d’ells no són precisament la font dels problemes que volen evitar, com. els narcotraficants que si que tenen les quantitats que hi demanen. Al marge d’això hi ha una història preciossa, amb una quotidianeitat i un estil proper al documental”, que no vol centrar la seva denúncia en el sistema judicial espanyol, ja que en altres països del món es produeix la mateixa situació.
El somni d’un món sense fronteres continua utòpic, però el món del cinema pot fer-ho possible i somniadors com Carles Benpar n’hi poden aportar el seu interessant granet de sorra.
La trobada amb el mític actor Nicolàs Cage a BCN
Text i fotos Albert Roca
-Reportatge publicat a la Revista lo+s Garraf mes d'agost-
La mítica productora Disney escogió Barcelona para promocionar a nivel europeo el film “El aprendiz de brujo”, dirigido por Jerry Bruckheimer, que se ha estrenado el 3 de septiembre y cuenta con un reparto de auténtico lujo, encabezado por Nicolás Cage, Alfred Molina y Mónica Bellucci, y los jovenes Jay Baruchel y Teresa Palmer. Lo+s no faltó a una restrictiva rueda de prensa de medios nacionales e internacionales, donde el mítico y oscarizado protagonista de "Leaving in Las Vegas”, hizo gala de su sentido del humor y comodidad al visitar Barcelona por cuarta vez. Un encuentro inolvidable.
Después de haber interpretado decenas de personajes, del todo variados Nicolás Cage se ha encontrado como pez en el agua en el film “El aprendiz de brujo”, ya que precisamente uno de los puntos de partida es la relación paterno-filial entre un mago veterano –el mismo Cage- y el joven aprendiz –Jay Baruchel- que utiliza sus pequeños poderes iniciales para impresionar a su amor platónico –Teresa Palmer-
El mensaje subliminal que se desprende como en todo film de “Disney” “Es la importancia de creer en uno mismo, en no dejar de aprender y disfrutar de las cosas que te puede aportar la vida y la experiencia”. Otra de los momentos del disfrute de la vida es a través del amor, expresado con la história de amor que vive con el mágico personaje de Mónica Bellucci y el de los jovenes Baruchel y Palmer “Hemos de aprovechar el tiempo que disponemos para estar con las personas que queremos, ya que nunca sabremos cuanto tiempo podremos estar con ellas”.
El 
protagonista de “Corazón Salvaje” recuerda con nostalgia cuando se inició su vocación artística “Yo siempre quise ser actor, pero donde empezó todo fue a los seis años donde ví una pelicula de James Dean. Yo fantaseaba con meterme dentro de la televisión. Nada me podia seducir más que ser actor, mucho más que los Beatles y el genio de Picasso. A mi padre no le gustaba demasiado la idea, ya que hubiera preferido que hubiera sido profesor o escritor como él, pero acabo comprendiendo las cosas positivas que tenia para mí ser actor”.
Uno de los mayores elogios que ha tenido Nicolás Cage por parte del público y la crítica es su capacidad camaleónica de interpretar personajes muy diversos, en forma de comedias, dramas o thrillers Reconozco que donde me encuentro más cómodo es en los papeles dramáticos “, del principio de mi carrera, y volveré a ellos pronto, seguro. Pero como actor yo me preparo los papeles con la misma intensidad, ya sea en films de gran presupuesto como en films independientes. En la actual etapa disfruto sobretodo en los films que puedan disfrutar toda la família, evitando la violencia explícita”.
Una gran estrella sin duda es Nicolás Cage que en la promoción ha vuelto a Barcelona, que aprecia mucho “Es la cuarta vez que vengo y se me acaban los adjetivos de admiración. De manera resumida Barcelona es la celebración del sol, donde todo está elevado, ya sea la arquitectura con edificios magistrales de Gaudi, la gastronomia y la propia gente. Es un goce de la vida y la gente mira hacia arriba, hacia el sol. En cambio en Inglaterra la gente mira hacia abajo, ya tienen a William Shakespeare”.
Para finalizar como mago en el film Cage recuerda que la mágia empieza en la infancia y le preguntamos si nos puede comentar un momento mágico de su vida, que se guarda para su vida privada. De hecho algunas secuencias mágicas de algunas personas han llegado a través del cine, con films protagonizados por el “grande” Cage, que esperamos volver a ver en Barcelona muy pronto.
Lo m+s de un grande
“Leaving in Las Vegas”, de Mike Figgis. La eternidad que dan los Oscar le llegó a Nicolás Cage con su atormentado personaje autodestructivo de Ben Anderson, que se enamora de una prostituta –interpretada por Elisabeth Shue, nominada al Oscar-. El film de culto inspiró a Amaral la canción “Como Nicolás Cage en Leaving in las Vegas”.
“Face to face”, de John Woo. Para muchos críticos, uno de los thrillers más trepidantes de todos los tiempos. Nicolás Cage interpretaba a un peligroso terrorista –a punto de morir- que se intercambia el rostro con un agente de FBI –interpretado por John Travolta-. El juego de equivocos y la ambiguedad de bondad-maldad, en estado puro.
“Corazon salvaje”, de David Lynch. El siempre inquietante Lynch fabricó otra obra maestra con el film, donde el personaje de Cage hacia un viaje hacia los infiernos, por la carretera, y encontrándose con el camino a los personajes interpretados por la sensual Laura Dern, y secundarios de lujo como Diane Ladd, Harry Dean Stanton o el mítico Williem Dafoe.
“La ley de la calle”, de Francis Ford Coppola. Cage se rodeó de una de las mejores generaciones de la historia de Hollywood –Mat Dillon, Diane Lane, Mickey Rurke, Chris Penn- en un film de conflictos entre la adolescencia y las viejas generaciones.
“Peggy Sue se casó”, de Francis Ford Coppola. Cage mostró su mejor romanticismo en el memorable film, que hacia un viaje en el tiempo hacia los recordados años ’60, en el que podia arreglar los problemas de su pareja –interpretada por Kathleen Turner-, pero no todo era tan sencillo.
“La roca”, de Michael Bay. “Tridente” de lujo para un film carcelario donde Cage estaba acompañado de Ed Harris y Sean Connery, con el objetivo de rescatar 81 rehenes de la legendaria Prisión de Alcatraz. La solución del problema pasaba por las manos de Nicolás Cage... y lo consiguió?
“City of Angels”, de Brad Silberling. El personaje de Seth –Nicolás Cage- es un angel que se enamora de la cirujana Maggie –Meg Ryan- pero tendrá que renunciar a su condición eterna. Deliciosa pelicula, con final muy dramático, “remake” de “Cielo sobre Berlín”, de Wim Wenders.
El viatge amb el temps de Fernando Arrabal
Text Albert Roca. Fotos Albert Roca i Jordi Rull.
Feia temps que no el vèiem per Espanya i la veritat és que el trobàvem a faltar, i és que queden poques veus tan autèntiques com l’escriptor Fernando Arrabal, que ha viscut en primera mà diferents moviments artístics i literaris com el surrealisme i que ara té un protagonisme absolut amb el moviment post-panic, que s’expressa directament en el film “Regression”, dirigit per Joan Frank Charansonnet, produït per Junna Films, i que tot just s’acaba de rodar aquesta setmana. El film alerta sobre la possibilitat que visquem d’aquí uns anys una segona fase del canvi climàtic, que pot portar directament a la catàstrofe. Hi ha esperança doncs?, el sempre incisiu Arrabal ens sorpren amb la resposta “Jo he cregut sempre amb la ciència, i precisament vaig estar fa uns dies amb el físic quàntic Jean-Marc Lèvy-Leblond, que em comentava que la sol.lució als nostres problemes passa per viatjar amb el temps i corregir el que hem fet malament. Tot és questió de tenir un bon pressupost però confio que puguem viatjar en el temps”.
I en quina època es quedaria per viure “El Segle XXI és el menys dolent de la història, i ja m’agrada”. Tot i que no va començar gaire bè amb els atemptats a les torres bessones “A la meva vida jo he viscut nombrosos moments fruits de l’atzar, i amb les torres bessones jo vaig anar-hi per assistir al campionat del món que jugaven Kasparov i Anan, i on estaven molt protegits pels terroristes. I ja veus el que va passar després...”. 
On no es troba gaire protegit a nivell d’idees és a espanya “Des de fa molts anys he estat castigat amb les meves idees i no seguir la dels altres. M’han expulsat de diferents diaris per haver defensat a Catalunya. M’havien demanat que donés la meva signatura contra Catalunya i no ho vaig voler fer i ni ho faré mai”. 
El que segur que signarà és l’exit de “Regression” del seu bon amic Joan Frank, amb qui coneix des de fa uns anys i que segur que tornaran a tenir contacte “Estic molt il.lusionat en haver participat en el rodatge i savent que el millor està per arribar, amb la presentació del film, d’aquí a uns mesos”. Inaugurant una nova era, la del post-pànic, on tot sembla indicar que viatjar amb el temps pot ajudar a canviar la nostra història, com. succeeix en el film “Regreso al futuro”, que serà homenatjat en el fesfival de cinema fantàstic de Sitges.
Miren Ibarguren estrena “Una hora más en Canarias”
Text Albert Roca. Fotos Albert Roca i Enrique López Márquez.
Va aconseguir destacar en la lamentable “Escenas de Matrimonio” i va superar amb nota el repte de guanyar-se al públic amb la marxa de Carmen Machi a “Aida”. Miren Ibarguren s’ha convertit avui per avui en una de les actrius més populars i apreciades a nivell nacional i que ara podem veure al film “Una hora más en Canarias”, dirigit per David Serrano i que promet convertir-se en un dels més taquillers d’aquest estiu.
El musical, on feia temps que no vèiem al cinema espanyol, està protagonitzat per Quim Gutierrez que ha de viure les lluites i baralles de vàries dones espectaculars com Angie Cepeda, Juana Acosta i la mateixa Miren Ibarguren, enmig de tot el seu somni, muntar un “xiringuito” a les Illes Canàries, un fet que intentarà aconseguir, acompanyat de sogres peculiars i un pare –Eduardo Blanco- que apareix per art de màgia.
Per Miren Ibarguren “El rodatge va ser meravellós, amb un gran ritme i un equip de rodatge d’autèntic luxe. La veritat és que el meu personatge ha estat tot un repte ja que a la vida real sóc molt tranquil.la, gens retorçada i mai utilitzaria la mentida per sortir-me amb la meva. Tot i així reconec que tots tenim una mica el nostre costat fosc”.
El rodatge de “Una hora más en Canarias” va haver-lo de compaginar amb la serie “Aida”, que segueix batent records d’audiència “No era fàcil mantenir l’estela de la gran Carmen Machi i me la vaig jugar, amb el risc que no sortís bé, però la veritat és que l’audiència ha acompanyat”. Retornant a “Una hora...”, un dels alicients és el fet de veure cantar a Miren “Estando Contigo, de Marisol. Qui no l’ha escoltat alguna vegada? La veritat é que els musicals em donen molt de respecte ja que els actors han de ser molt complerts”. Un altre alicient ha estat el lloc del rodatge, les Canàries “No m’ha donat gaire temps a disfrutar ja que anava amb el temps molt just, però les grans vacances que m’agradaria fer serien a Galicia”.
Per finalitzar li preguntem quin nom li posaria a un xiringuito i ens sorpren amb la resposta “Te invito tu prima....” La paraula que queda li podeu preguntar a la mateixa Miren Ibarguren, que s’ha convertit en una de les actrius de comèdia titulars del cinema i la televisió a Espanya.
Festa d’estiu del Cinema Català
-Reportatge gràfic de la festa d'estiu de cinema català, celebrada al Museu d'Història de Catalunya el 7 de Juliol-
Notícia publicada a Planet Mediterraneo, dimecres 14 de juliol
http://planetmediterraneo.es/Cultura/61.html
Entrevista a Daryl Hannah
Text Albert Roca. Fotos Enrique López Márquez. Publicada a la Revista lo+s del Baix Llobregat, mes de Juliol
Hacia tiempo que no veiamos en Barcelona a una estrella de Hollywood con una dilatada carrera, con filmes míticos como “Blade Runner”, “Splash”, “Wall Street” o “Magnolias de Acero”. Ella es la encantadora Daryl Hannah, a pocos meses de cumplir una mágica cifra –que no desvelaremos- y que vino a BCN como madrina del Festival de Cinema de Medi Ambient, que acogió este año los Cinemes Alexandra.
Preg. A los once años ya era vegetariana. Nació entonces su conciencia ecologista?
Era una niña y la conciencia surgió más adelante. Però lo que sucedió era una aversión a comer restos de animales, que habian sido sacrificados y rechacé entonces la carne. A medida que pasó el tiempo fui adquiriendo una conciencia ética relacionada con la salud y el gran respeto que hemos de tener hacia los seres vivos y el medio ambiente. Y cuando te das cuenta con lo que ha ido sucediendo con la degradación lo vas asumiendo de una forma más acentuada.
Y nos podria dar consejos sobre como cuidar el medio ambiente?
Podriamos estar horas y horas hablando sobre ello, pero de manera básica si que hemos de consumir materiales biodegradables i no tóxicos, utilizar las cosas que nos sean realmente útiles y que puedan durar un largo tiempo. De manera esencial hemos de pensar más en lo que podemos hacer que en lo que podemos conseguir, y esa aportación es fundamental para poder luchar por un mundo que cuide el medio ambiente.
Una de sus películas más recordadas fue “Splash”. Se puede considerar con el paso del tiempo que tiene un contenido ecologista?
Estamos viviendo una etapa muy difícil donde cada dia se extinguen entre 150 i 200 especies y esto puede seguir creciendo. Teniendo en cuenta que la mayor parte de estas especies estan relacionadas con los anfibios y los peces, evidentemente si existieran las sirenas serian las más afectadas. Aquella pelicula en el actual contexto podria encajar.
Recordando Blade Runner
La primera pelicula de Daryl Hannah fue nada más ni nada menos que “Blade Runner”, de Rydley Scott, considerada una de las mejores peliculas de todos los tiempos. En el film futurista, del 1982, Daryl interpretaba a una replicante en una sociedad donde llovia mucho y los “Mass Media” habian invadido las ciudades. De aquella atmósfera Daryl nos confiesa que hay cosas que no han sucedido todavia “No hay coches que vuelen” –lamenta, con sonrisas- pero si en cambio la imagen actual de Times Square con grandes pantallas y el gran culto al mundo audiovisual. El film recordemos estaba protagonizado por Harrisson Ford, Rutger Hauer y Sean Young.