LA NOVA ESTACIÓ CINEMATOGRÀFICA DE KATIA KLEIN
Text Albert Roca. Fotos Albert Roca i Enrique López Márquez. Publicat a Planet Mediterraneo dilluns 31 de maig
Fa pocs anys, en la recordada serie de TV3 “El Cor de la Ciutat” vem descobrir un nou rostre televisiu, la jove actriu Katia Klein que tenia la dificultat d’interpretar el poc agraït paper d’una jove estudiant que li feia la vida impossible a un altre companya seva. Malgrat la seva joventut ens va impactar la seva presència, amb els ulls espectaculars que té, i la capacitat interpretativa de portar a terme gran varietat de registres. Saviem aleshores que podia arribar lluny i hem pogut comprovar en el film “L’estació de l’oblit” dirigit per Christian Molina i Sandra Serna, i que ja ha tingut una gran projecció internacional. En haver-se presentat en diferents festivals.
“L’estació de l’oblit”, produïda per Canónigo Films, no deixa de ser una metàfora de l’etapa de la vellesa on es deixa de banda unes persones que havien tingut en el seu moment un gran protagonisme, com l’avi del film, interpretat per Fermi Reixach “El meu personatge té 18 anys i veu com el seu avi, un vell mariner, està ingressat en un geriàtric i el vol ajudar a sortir d’aquest indret. I en aquest procès el meu personatge –Clara- compta amb la complicitat d’un amic, interpretat per Nilo Mur, de qui s’acaba enamorant. És una història preciossa”. Aquest joc de complicitats entre néta i avi és molt habitual en la vida real “La relació entre avis i néts és molt més lliure, sense els condicionants del contacte periòdic que tens amb els teus pares”. Per la Katia “L’estació de l’oblit” ha estat una gran experiència, on s’ha trobat molt a gust en treballar amb dos directors alhora “Es complementaven perfectament i sempre hi havia una visió diferent que anava molt bé pel film. M’han ajudat molt en tot moment. He tingut molta sort” Tot va anar sobre rodes des de la lectura del guió “Per mí és fonamental quan llegeixo un guió que tingui ganes de veure el film acabat. Aquesta és la senyal i en aquest film es compleix”. 
Per la jove i guapíssima actriu els films sempre els associa amb la música “Jo sempre estic cantant durant tot el dia. La música la tinc molt present, en aquest film per exemple em ve al cap a Leonard Cohen. Encara que tinc una predilecció especial cap a la música francessa, amb Jacques Brel” Curiosament ens comfessava tambè que un dels millors viatges que ha fet en la seva vida ha estat a Paris, on la companyia tambè va ser determinant per aquell viatge tan inoblidable. En els llocs on probablement mai veurem a la Katia seran els cinemes on projectin pel.lícules de terror “Em provoquen molta angúnia. Això sí, les pel.lícules de ciència ficció ja són un altre cosa, amb tot el desplegament de fantasia que hi ha”. 
Entrem en la recta final d’aquesta parada a l’estació de Katia –aviat la podrem veure en la nova serie de TV3 “Divinas”, que protagonitzen Veronica Forqué i Rosa Maria Sardá-. Els seus ulls, la seva expressió i sobretot la seva il.lusió estan plens de colors “Cada persona té almenys 30.000 colors i de cadascun d’ells hi ha colors molt presents i altres més apagats. I en cada personatge que interpretes et pots retrobar amb ells”.
ENTREVISTA A VIRGINIA MAESTRO, CANTANTE Y ACTRIZ
Publicada a la Revista lo+mas Baix Llobregat. Nº 38
Una de las ganadoras más recordadas de las últimas etapas de Operación Triunfo ha sido sin duda alguna Virginia Maestro, que fue proclamada el 22 de julio del 2008, con el 55% de los votos. Después de ganarse un nombre y una legión de fans incondicional con su primer disco, a Virginia Maestro le vienen nuevos retos, un segundo disco, que publicarà a mediados de este 2010 y la primera incursión el mundo del cine, en el cortometraje “Muñecas”, dirigido por Paco Pérez.
Preg. Què tal la experiéncia del rodaje de “Muñecas”?
La verdad es que muy bien. Todo vino muy rápido, cuando surgió la propuesta, teniendo en cuenta que yo no tenia ninguna experiencia teatral ni cinematográfica. Y me hacia ilusión que se apostara por mí, pensando que lo podia hacer bien. Una vez en el rodaje todo ha ido de maravilla, con un equipo estupendo y muy bien acompañada de mis compañeras de rodaje, la mítica actriz Victoria Vera, la niña Claudia Silva i Sonia Madoc, que me han enseñado muchas cosas.
Nos puedes avanzar un poco el argumento?
Pues claro que sí. La protagonista es una mujer –Victoria Vera- que se ha separado y tiene que salir adelante, con sus tres hijas de diferentes edades –yo soy la mediana- En mi papel tengo 19 años, me encanta pintar y soy romántica, ya que me enamoro del vecino.
Es el tipo de historias que te gusta ver como espectadora?
Lo que más me gusta de “Muñecas” es el reflejo de la cotidianeidad. Una historia tan real como la vida misma, contada de manera muy sencilla y muy cercana. Tiene mucho encanto y estoy segura que el espectador sabrá valorarlo.
En el cortometraje 4 mujeres teneis que tirar adelante con vuestras vidas. Es una situación mejor que si sucediera en el lado masculino?
No digas eso, que las cosas han cambiado. A partir de cierta edad los hombres tienen más facilidades de rehacer su vida, pero las mujeres siguen teniendo el punto importante de la custodia. Y refiriéndote a las labores del hogar, si te soy sincera ni sé cocinar, ni coser un botón, pero eso sí, soy muy “apañadita”.
Imagina que el cortometraje gusta mucho y te llama Almodovar o Amenabar. Qué harias?
-Estas bromeando?- Sea como sea los dos directores me producen un gran respeto y la verdad es que me fascina el mundo del cine. A nivel internacional dos directores que siempre me han gustado mucho por su forma de expresar y el contenido de sus films han sido Woody Allen y Tim Burton. Pero eso son palabras mayores y no dejo de ser una cantante que ha hecho una pequeña incursión en el mundo del cine. Lo que venga a partir de ahora será bienvenido.
Ganaste OT en Barcelona y tienes tu primera participación en el mundo del cine en Barcelona. La consideras muy talismán para tí?
Es evidente que sí. Yo le tengo un cariño muy especial, sabes? Tengo muy buenos recuerdos de las cosas que me han sucedido. Al margen de mi etapa en Operación Triunfo, me sentí muy querida cuando presenté mi disco en Luz de Gas, donde se habian agotado las entradas desde hacia dias. En un momento determinado incluse me planteé vivir en esta ciudad, pero finalmente tuve que ir a Madrid. Pero cuando vengo aquí me siento muy a gusto.
ELISABETH HURLEY INAUGURA BOUTIQUE A LA ROCA VILLAGE
Publicat a Sitgesnews.cat, dijous 6 de maig. Text Meritxell Vallvé. Fotos Albert Roca
Sota una pluja incessant i un núvol de flashos va aparéixer l´actriu Elisabeth Hurley a la porta de la seva nova boutique Elisabeth Hurley Beach Boutique que es troba dins del recinte de la Roca Village. L´actriu britànica vestia una de les seves creacions , acompanyada de dos models i un doble del seu ex Hug Grant.
Hurley va tallar la cinta rosa i va convidar als allà presents a entrar per a comprar la seva roba i tot seguit es va posar darrera del mostrador per atendre'ls, fent-se fotos i desplegant la seva habitual simpatia.
Aquesta és la novena boutique que obre al món, la primera a Espanya . Biquinis molt afavoridors , complements per anar a la platja , kaftans i fins i tot cremes pel sol per a petits i grans és el que ofereix aquesta firma amb preus que van des dels vint euros.
Destaquem el Pink Bikini ja que l´actriu britànica donarà el 100% de la recaptació de les vendes d´aquesta peça de roba a la Fundació per l´ Investigació del Càncer de Mama , una causa en la que ella està molt sensibilitzada ja que fa uns anys va perdre a la seva àvia que no va poder vencer a aquesta terrible malaltia.
Aprofitant l´estada a la capital catalana, l´actriu es va allotjar a l ´ Hotel Mandarin a on va tornar a degustar al pernil jabugo amb pà amb tomàquet. I de segur que algun plat de la familia Ruscadella. Un dels seus secrets de bellesa per seguir sent tan bonica diu ¨ és dormir amb la finestra oberta per a mantenir-me fresca i menjar sempre productes biològics“. Nosaltres ens ho apuntem!.
NATÀLIA PEDRA, EL NOU TALENT DEL CINEMA CATALÀ
TEXT I FOTOS. ALBERT ROCA. EDICIÓ XAVI MASSIP. PUBLICAT A SITGES NEWS.CAT
El cinema espanyol i català es va renovant i amb molt de nivell i qualitat. Això ho podem veure en les series televisives d’èxit i també en els nous projectes cinematogràfics, on els joves demostren un especial protagonisme, i recolzats per grans mestres de la pantalla. Un bon exemple de la nova mirada en el setè art la veiem en la guapíssima actriu Natàlia Pedra, que ha participat en el film “E.S.O” –Entitat sobrenatural oculta- dirigit per Santiago Lapeira i que de manera molt resumida explica la història d’un grup d’alumnes de secundària que, coincidint amb el 50è aniversari del seu institut descobreixen una història tèrbola, sobre uns túnels, iniciada a la Guerra Civil. Per Natàlia, que s’ha estrenat en el món del cinema en aquest film “El que més m’ha agradat ha estat el bon ambient de rodatge que va haver en tot moment. Els joves actors ens hem sentit molt recolzats pels actors Fernando Guillen, Sergi Mateu, Rosana Pastor i Mercè Llorens, que ens han donat bons consells per fer els nostres papers”. 
En el film Natàlia interpreta a Paula, que dintre el grup d’amics passa inicialment desapercebuda fins que en la recta final participa en la resolució de la trama “A nivell personal no sóc tan valenta alhora d’enfrontar-me a coses desconegudes però m’ha agradat poder-ho interpretar ja que un dels alicients del món del cinema és allunyar-te una mica de tu mateix”. Malgrat el seu rostre que podria figurar com a portada de revistes internacionals Natàlia veu l’exit en el món del cinema una mica allunyat encara i vol tenir el cap ben amoblat.
Per això no vol perdre la seva gran passió per la dansa –primer contemporània i ara espanyola- està estudiant magisteri –on fins i tot podria ajuntar les dues aficions, donant classes de dansa espanyola- i aprenent a descobrir el millor d’ella mateixa –de moment en el primer cop que s’ha vist en pantalla reconeix que li agradaria corregir algunes coses, en escenes de silenci-.
El primer dels seus somnis, s’ha acomplert –estrenar el primer film- el segon i que li pot durar tota la vida és treballar del que més li agrada. I qui sap poder gaudir d’un altre sessió fotogràfica a Sitges –com la que li vem fer- i aquest motiu pel festival de cinema de Sitges i després d’haver trepitjat la catifa vermella. Apostem que serà així. La il.lusió i la seva bellesa són cartes del tot guanyadores. Això ja ho van poder comprovar els televidents de Televisió de Catalunya, i de diferents mitjans de Tarragona que després de quedar encissats amb la presentació que va fer del seu film aquest dimecres, ja saben que serà un rostre habitual en el món audiovisual. I els espectadors, naturalment, encantats que sigui així. Un nou talent i una gran bellesa, sense dubte.
LA ISLA INTERIOR, LA FAMÍLIA NO GAIRE BÈ, GRÀCIES…
Publicat a Sitgesnews.cat. Escrit per Albert Roca. Fotos Albert Roca i Enrique López Márquez. Edició Xavi Massip. Divendres, 09 d'abril.
La família modèlica que va tenir com a màxima expressió en el franquisme amb “La gran família” ha passat a la història.
Ara, i també aleshores, l’atracció entre dues persones que volen conviure i després tenir fills, pot donar joc a conflictes, frustracions i tambè felicitat, evidentment, que en alguns casos poden venir marcats per la genètica. Aleshores el problema és molt seriós i amb conseqüències terribles.
Els directors Dunia Ayaso i Dunia Sabroso han explorat aquest tema, gairebè inèdit en el cinema espanyol, en el film “La isla interior”, que s’estrena aquest divendres, i que ve avalat per una gran acollida per la crítica, amb premis especials per l’actor Alberto San Juan, molt apreciat per cert en el món del teatre amb la companyia “Animalario”.
El nom del film “La isla interior” no deixa de ser una metàfora dels sentiments reprimits, les històries violentes mai explicades, la rancùnia pendent, la resignació i l’amor-desamor perpetuades en una “bomba” a punt d’esclatar, que havia de comptar amb un repartiment d’excepció, ja que apart de l’esmentat Alberto San Juan, comparteixen protagonisme el sempre inquietant Celso Bugallo, la sempre divertida i aquí amb un paper dramàtic Candela Peña, l’excepcional Geraldine Chaplin –un mite vivent del cinema que agraïm que s’estimi tant el cinema espanyol- i Cristina Marcos, qui va guanyar-se una gran fama i notorietat en films apreciables com. “Todos los hombres sois iguales” de Manuel Gómez Pereira o “Tacones lejanos” de Almodovar.
Amb Cristina precisament vem tenir la oportunitat de conversar sobre el film que “Poques vegades havia gaudit tant del rodatge. Ha sigut una experiència magnífica, amb uns grans directors i un repartiment espectacular. Destacaria especialment a Geraldine Chaplin, que ens ha donat una lliçò en tots els sentits. El que més m’ha impactat ha estat el seu tarannà”. Marcos interpreta a Gràcia, una actriu de teleseries d’èxit que pateix molts problemes personals. Una de les seves obsessions és veure’s en la pantalla “A nivell personal això no em passa ja que considero que els actors treballem pels demès, fem contes pels demès i per això em costa molt veure com ho he fet –tot i així el film reconeix que l’ha vist 4 vegades-“.
Un altre fet important del seu personatge és la facilitat d’explotar “A nivell personal m’agrada anar d’un extrem a un altre. Puc ser molt dòcil i tranquil.la i després tenir un gran temperament quan em passa alguna cosa”. De manera més relaxada, Cristina Marcos després de molts anys, segueix evolucionant amb els personatges que interpreta “Des de que vaig nèixer sóc una gran investigadora, que no deixa de treballar per buscar coses noves, alicients nous per les coses que faig. Amb això els he d’estar agraïda als meus pares, que van ajudar-me a tenir aquesta mentalitat. De fet, mai m’avorreixo”. Per finalitzar, li demanem que ens doni una bona raó per veure “La isla Interior” “Esencialment parla de la família i de moltes altres coses, que són com escletxes, un puzzle, que el mateix espectador ha d’anar obrint”
Una mirada diferent, en definitiva, en el cinema espanyol, que ens dóna la possibilitat de reconeixer-nos o defugir del que ja hi som. Si no fem cadascuna de les alternatives, deixem-nos anar per la interpretació d’uns actors únics i de molt de carisma.
































