Alex Brendemuhl i Eva Santolaria, els nous “Herois”
Text Albert Roca. Fotos Albert Roca - Gonzalo. Publicat a Planet Mediterraneo.
No era pas una pel.lícula de gènere fantàstic, però si que és fantàstic que es facin pel.lícules així i la presència al festival estava més que justificada. El film “Herois” de Pau Freixas, que s’estrena aquest cap de setmana, va arribar a Sitges després d’haver tocat la fibra en diferents festivals com el de Màlaga, amb aquell retrat nostàlgic i plé de sensibilitat –amb un guió extraordinàri- dels recordats anys ’80. Entre els molts personatges i ben coneguts del film, vem poder parlar, a més de Nerea Camacho, amb dos que porten el major pes, els actors Àlex Brendemuhul i Eva Santolaria, que amb els seus personatges tan diferents i opossats s’acaben enamorant com a les millors històries d’amor. En el film han pogut fer una mirada enrere on es complicat definir els bons moments i els mals moments “Hi ha la màgia de viure les primeres vegades, amb l’amor, amb la platja, quan puges a la bicicleta, però també hi ha el desafiament, i aquell moment més difícil on deixes de ser un nen i et converteixes en un adult, sense haver-ho pogut assimilar del tot".
Molts amics són els que van tenir l’Eva i l’Alex en els estius que van passar a Sitges. En el cas de l’Alex “Jo devia tenir 12 anys i anava a navegar amb el meu pare amb un catamarà al Nàutic Sitges. Van ser grans moments, com. els que vaig compartir a la casa d’un amic, on anàvem a ballar, jugàvem a billar, practicàvem windsurf i Skate i teniem les nostres històries amb les “nenes”. En el cas de l’Eva els records no eren tan màgics ja que “Jo feia tercer de BUP i em quedava una que altra assignatura per setembre, i mentre havia de preparar-me m’escapava fins a Sitges amb el tren amb unes amigues per anar a la platja, i desconnectàvem". 
Per finalitzar, ja que ens trobem en el Festival de Cinema Fantàstic els preguntem a tots dos sobre els films de referència del gènere. L’Àlex no dubta “Blade Runner, ja que al marge de lo preciossa que és la història, era important el que va avançar en el futur i que encara està vigent”. I l’Eva, que aviat serà mare, “Sóc una fan dels films del Jaume Balagueró i concretament del cinema fantàstic m’ha encantat sempre el que ha envoltat la saga “Star Wars”.
Dos actors magnífics amb els que vem passar una gran estona per parlar d’una història que arriba al cor, la dels “Herois”, definit ja pels experts del cinema com els “Goonies” catalans”.
Nerea Camacho, una jove estrella va presentar “Herois” a Sitges
Text i fotos Albert Roca
Un dels rostres mes enternidors del cinema espanyol, que amb 10 anys va guanyar un “Goya”, Nerea Camacho, va venir divendres al Festival de Cinema de Sitges, a presentar el film “Herois”, de Pau Freixas, guanyador del Premi del Públic del Festival de Málaga. En el film Nerea interpreta una nena, que li agrada cridar l’atenció, de la qual queda prendat un dels seus amics. El film el va rodar a Catalunya pel qual li vem preguntar quina va ser la frase en català que més va aprendre i era precisament “Silenci si us plau”.
Malgrat haver-s’ho passat molt bè amb el film “Herois”, Nerea no pot ocultar que li agraden els films d’aventures, i també de terror –diu que “Rec” no li va fer gens de por-. Té un petit nucli d’amics als quals valora molt la seva opinió dels films o series on hi participa.
Malgrat la seva joventut té molt clar que vol continuar en el cinema –li agradaria arribar on ha arribat la Penèlope Cruz, sense voler-la imitar ja que vol mantenir el seu estil actoral-. Amb totes les dificultats dels rodatges, la protagonista de “Camino”, ha continuat els seus estudis, amb una atenció a l’anglès.
Al marge de com pugui anar la seva trajectòria com actriu vol seguir estudiant, sense tenir encara gens clar quina carrera farà d’aquí a uns anys, però de moment pensa que haurà d’estar relacionat amb els nens “Quan veig el cotxe d’un nen ja m’aturo. M’encanten els nens”
Amb diferents projectes cinematogràfics per endavant la Nerea ha aprofitat molt bè l’estada a Sitges per passejar amb els seus pares pels diferents carrers.
Comença a quedar una mica lluny aquella màgica nit on va guanyar el Premi Goya a la millor actriu revelació per “Camino”. De la quantitat de moments que va viure –una d’elles va ser l’atenció que li va retre tot un guanyador d’un Oscar, Benicio del Toro- recorda la presència de la seva germana Aroa i pel que es va veure li va portar molta sort.
No serà l’únic Goya. Té un dels ulls més macos del cinema europeu, sense perdre la il.lusió i la innocència d’una nena de 14 anys, que no li paren de ploure projectes.
Kellan Lutz, un dels “guapos” de “Crepúsculo” va passar per Sitges
Text i fotos Albert Roca. Entrevista publicada a l'Eco de Sitges i Planet Mediterraneo.
El fenòmen “Crepúsculo” va arribar de nou al Festival de Cinema de Sitges el passat dissabte, amb tota la considerable “moguda” de fans, que es van acostar al Melià Sitges dos dies abans de l’event. Tenien un bon motiu, la presentació del “DVD” de la saga i l’actor que venia a presentar-lo: ni més ni menys que l’actor Kellan Lutz, un dels principals personatges del film –Emmet Cullen- i que malgrat la seva joventut comença a estar molt cotitzat, com. s’ha pogut veure en films com “Pesadilla en Elm Street”. Cal recordar també que abans d’actor va ser model –la manera de posar en les fotos era una bona mostra-. I un comentari per les fans... diuen que no té núvia.
En primer lloc, que t’ha semblat l’acollida que has tingut a Sitges?
Molt sorprés i encantat. M’ho he passat molt bè ja que les fans espanyoles són molt especials. Per a mí ha estat tot un honor ser l’únic actor de “Crepúsculo” que es trobava a Espanya
En la recta final de la saga “Crepúsculo”, quina ha estat la clau pel seu èxit?
Moltes vegades pots tenir un repartiment increible, una gran història, un equip de primera categoria. Unes condicions que et poden portar a l’èxit. Però això no passa sempre. En el primer film de “Crepúsculo” no saviem com aniria tot. Ens havia agradat molt el film però el públic havia que decidir. Per això la clau han sigut les fans, que ens han donat un gran recolzament per haver triomfat. Sense elles no hauriem fet res.
En el film els vampirs, evidentment, són immortals. T’agradaria ser-ho en la realitat?
La veritat és que no m’agradaria ser immortal perquè la bellesa de la vida resideix en viure-la intensament perquè un dia tot es pot acabar. De totes maneres si arribés a ser immortal, primer m’agobiaria una mica però després faria el màxim de coses.
I ser actor no et dóna la possibilitat de poder ser immortal?
És clar que sí, i sóc molt conscient d’això. I per això intento en la mesura que pugui poder triar els treballs que m’arriben, ja que el meu objectiu és fer-me immortal a través de la meva professió d’actor. He d’anar molt en compte amb el que faig.
Retornant al teu paper a “Crepúsculo”, et sents molt identificat?
Comparteixo moltes coses comuns amb el meu personatge. En primer lloc perquè sóc un dels més grans dels meus germans, i per això els defenso molt, i si tinc que barallar-me ho faig. Un altre cosa que comparteixo és que m’agrada viure al límit, gaudint del màxim de la vida, sense cap tipus de por. Em sento molt afortunat de tot el que tinc i estic molt agraït pel que m’està passant.
A la saga “Crepúsculo” li falten dos pel.lícules per finalitzar. Hi hauran sorpreses en els personatges?
Des del principi tots els personatges han anat evolucionant i això s’ha vist molt bé en cada pel.lícula, però no ha d’haver cap novetat ja que es segueix amb el que hi ha en el llibre.
Per finalitzar, ens pots comentar com és la teva vida al marge de la teva professió d’actor?
Doncs, bastant senzilla i molt normal. M’agrada compartir bons moments amb la meva família, els meus amics i els meus gossos, que m’estimo moltíssim. Sóc una persona que aprecia la naturalesa, anar al cinema, viatjar... En aquest aspecte sóc molt actiu i no puc parar quiet.
ELS MILLORS DEL POP A LA PRIMAVERA POP DELS 40 PRINCIPALS
Publicat a Sitgesnews.cat.
Només la gran alarma despertada pel volcà a Islandia, que va fer anular centenar de vols, va poder enterbolir una de les millors festes musicals que es celebren anualment en el nostre país, la Primavera Pop, organitzada per “Los 40 principales”, i que celebrava la seva cinquena edició.
La festa celebrada, el passat dissabte a l’hospitalet, va reunir el milloret del Pop Espanyol e internacional, entre els que destacariem Edurne, Diego Torres, Pignoise, Hotel La Paz, Manuel Carrasco, Diego Martin, o la gran revelació musical dels últims anys, la cantant Georgina, que es mostrava encantada de poder gaudir d’un espectacle d’aquesta magnitud, al costat d’altres companys.
El contacte amb el públic, i la possibilitat de seleccionar els seus temes preferits són alicients per una de les millors veus musicals de l’actualitat, que troba també interessant el procés previ de la preparació dels discos. Les absències destacades van ser els artistes internacionals Kate Ryan i Mc Fly, que no van poder desplaçar-se degut als vols anulats per l’alarma del volcà. Davant la seva grandesa i també efecte mediàtic –com l’extriunfita Edurne, amb una indumentària que recordava el seu pas per “Grease”, els que porten avui en dia la bandera del Pop nacional, es mostraven assequibles i amb ganes de fer bona música.
En aquest aspecte va ser del tot sorprenent i alhora espectacular veure una oferta musical tan variada, majoritàriament destinada al públic jove i de tant de nivell i qualitat. Entre tanta estrella però qui van portar la “palma” eren els mediàtics i televisius com la guapísima Edurne –que ara podem veure a “Mas que baile”, el seductor Manuel Carrasco i els “Despistaos”, molt de moda per la seva cançó emblema de la serie “Fisica o Quimica”.
Per arrodonir el show, l’espectacle i l’exhibició amb els nois i noies de “Fama a bailar” i les cheerleaders dels moments quasi imbatibles Regal Barça de Bàsket. Que la festa no decaigui i la música molt menys.
ELS CONTINENTS MUSICALS DE MARIA DE MEDEIROS, AL BARNASANTS
-Publicat a Sitges news.cat, dissabte 27 de març-
Als seus 44 anys, tot i que fa lleig dir l’edat d’una actriu, Maria de Medeiros segueix essent tant carismàtica i especial com quan va seduïr la càmera en el seu film “Henry i June”, dirigit per Kauffman i on interpretava el carismàtic personatge d’Anais Nin i poc després es convertiria en una gran estrella amb Bigas Luna a “Huevos de Oro” i amb el recordat film “Pulp Fiction” de Quentin Tarantino. A més de no haver parat mai de treballar com actriu, l’actriu portuguesa ha tingut un particular idili amb el món de la música, que també l’ha convertit en una cantant de culte.
Ahir divendres, precisament la vem poder veure a l’auditori, en el fantàstic cicle “BarnaSants”, presentant el seu segon treball “Peninsulas & Continentes” on s’atreveix, amb molt d’èxit, a fer versions de peces cinematogràfiques com “La Dolce Vita”, “El Padrino”, i també de cançons de “El Último de la Fila” que va descobrir quan rodava “Huevos de Oro”. Ja sigui jazz, melodia pura o una sensualitat que no deixarà indiferent, el cert és que és un esdeveniment poder veure en viu i en directe una de les millors actrius europees, que pot pressumir d’haver guanyat ni més ni menys que la Copa Volpi del Festival de Venecia. Esperem tornar-la a veure. És un encant, de debó que sí.
Paloma San Basilio triomfa al “Mil.leni”
Reportatge fotogràfic del Concert de Paloma San Basilio al Palau de la Música, diumenge 21 de març, dintre el Festival Mil.leni, organitzat per Concert Studio. Va ser màgic i a l'artista la tindrem a Sitges en el Refresc de Teatre.
Gran Festa de “Radiolé” a La Farga de l’Hospitalet
Una vegada més la Farga de l'Hospitalet va acollir diumenge la gran festa del Dia de Andalucia. El moment més esperat no era altre que el megaconcert, organitzat per "Radiolé" de Union Radio, en el que es van donar cita cares molt conegudes del món de la Musica com David demaria, Los del Rio, Sara Vega, Parrita, Los Marismeños, entre d'altres. No cal dir que l'ambient era total, amb més de 10.000 persones que van omplir l'espai.
ENTREVISTA A L’ACTOR LUIS TOSAR, PROTAGONISTA DE “CELDA 211″
Entrevista a Luis tosar de la Revista Lo+mas "Garraf" i "Baix Llobregat", del mes de desembre
