“Bienvenidos”¡¡¡ a “40 el musical”

Text Albert Roca Fotos Albert Roca i Enrique López Márquez
Feia mesos que els esperàvem i ja els tenim aquí, al Teatre Victòria. Després d’haver triomfat i seguir triomfant a Madrid, “40 El Musical”, s’estrenarà dijous 9 de septembre amb l’objectiu de divertir i entretenir en un “macro-concert” on es repasaran moltes de les cançons que han marcat les nostres vides en els últims 40 anys, des de “Mamas & the Papas” fins als últims èxits, escollits entre més de 2.000 Nº 1.
El llibret és de Daniel Sánchez Arevalo, i la direcció artística i coreografies dels catalans Miquel Fernández i Noemí Cabrera, amb 100 cançons ensamblades per Carlos Narea. Els cantants protagonistes estan integrats per algunes cares ben conegudes i amb un llarg recorregut en els musicals, com els ex-triunfitos Gisela i Naím Thomas, a més de Carlos Benito, Toni Viñals, Albert Munyantyola, i un llarg etcetera, molt ben acompayats d’uns extraordinaris ballarins.
La temàtica i nexe del musical no és altre que un grup d’amics molt joves, obligats a enfornar-se a les seves vides i els seus conflictes. Una comèdia, amb molt de color, espectaculars coreografies, i naturalment amb les esperades cançons, amb música en directe –a Barcelona- i on s’han incorporat algunes cançons respecte a Madrid –Sau, Estopa o Els Pets- però que poden continuar creixent ja que és un espectacle molt viu.


Naim Thomas, que feia molt de temps que no vèiem per Barcelona ens comfessava “La meva alegria en tornar a la meva casa, trobar-me de nou amb l’extraordinària cantant Gisela amb la que ja havia fet duets en la primera edició d’OT, i participar en un musical-concert tan maco, que fa repàs de la meva vida. Precisament algunes cançons que canto estan lligades a moments especials, i algunes d’altres “7 vidas”, cantades per altres m’emociona en el moment d’escoltar-les de nou”.
El Musical de los 40 principales serà sense dubte un dels plats forts de la nova temporada teatral, on juntament amb “Hoy no me puedo levantar”, que retorna a finals de setembre i “La nit de Sant Joan” de Dagoll Dagom, i la reobertura de “El Molino” faran que els musicals segueixin emocionant i divertint com ja ho han fet en moltes generacions.
Trinca.. trinca… torna la trinca
Text i fotos Albert Roca
Ells són el David, el Marc i el Dídac, els guanyadors del programa de Tv3 “Buscant la Trinca”, que s’ha retransmès setmanalment aquest hivern 2010. Ha estat un dels programes més vistos de Tv3, amb una mitjana de més de 515.000 espectadors setmanals i quasi un 20% de share. El Dídac, nascut el 1992, ve de Cardona, el Marc, del 1990, de Berga i e David del 1987 de Ripoll. Tots tres varen superar totes les proves i el 20 de març de 2010, a la gran final, es varen proclamar guanyadors i es va anunciar que farien una gira per diferents localitats de Catalunya i serien els protagonistes d’una pel.lícula dirigida per Joaquim Oristrell.
Abans de tot això el més inmediat és la gira, que els il.lusiona molt “Tot el que ens està passant és molt maco ja que no ens coneixiem abans i hem sintonitzat molt bè”. Com el contacte amb el públic, que té la garantia d’un gran espectacle, coordinat per la mítica coreògrafa Coco Comin, i que té la durada d’una hora i mitja “Fem un repàs pels grans “hits” de La Trinca, que habitualment culminen amb el tema “Festa Major”, ja que sovint coincideix els espectacles amb diferents festes majors”. Els hi preguntem quin tema els hi agrada més i els hi costa molt “Hi ha un tema “El meu col.legi”, que no és dels més escoltats però dels més ben treballats a nivell musical. Tambè valorem la capacitat que tenia “La trinca” d’adaptar músiques clàssiques i donar-lis el tomb”.
Al igual que la crítica de la societat que els envoltava “No hi hagut cap grup que els hagi superat ni tant sols igualat, en aquesta ironia, que és molt necessària i que fins i tot és molt vigent com amb el tema del Far west, que parla de l’estatut”. Per tot això no descarten “quan finalitzi la gira composar cançons noves amb el nostre estil però mantenint aquella ironia i crítica”.
Però això queda encara una mica lluny. De moment gaudeixen d’una gira on han viscut unes quantes sorpreses “Des de la senyora que havia anat a veure la trinca original i ens portava un vinil amb les seves signatures, fins la senyora amb cadira de rodes que ha tingut una gran il.lusió en veure’ns”.
I és que la familiaritat que comporta moltes vegades la televisió eleva a gran responsabilitat als que triomfen, com “La nova trinca”, que serà un dels grans protagonistes d’aquest estiu i tambè de la tardor amb el film dirigit per Joaquim Oristrell.
ENTREVISTA A VIRGINIA MAESTRO, CANTANTE Y ACTRIZ
Publicada a la Revista lo+mas Baix Llobregat. Nº 38
Una de las ganadoras más recordadas de las últimas etapas de Operación Triunfo ha sido sin duda alguna Virginia Maestro, que fue proclamada el 22 de julio del 2008, con el 55% de los votos. Después de ganarse un nombre y una legión de fans incondicional con su primer disco, a Virginia Maestro le vienen nuevos retos, un segundo disco, que publicarà a mediados de este 2010 y la primera incursión el mundo del cine, en el cortometraje “Muñecas”, dirigido por Paco Pérez.
Preg. Què tal la experiéncia del rodaje de “Muñecas”?
La verdad es que muy bien. Todo vino muy rápido, cuando surgió la propuesta, teniendo en cuenta que yo no tenia ninguna experiencia teatral ni cinematográfica. Y me hacia ilusión que se apostara por mí, pensando que lo podia hacer bien. Una vez en el rodaje todo ha ido de maravilla, con un equipo estupendo y muy bien acompañada de mis compañeras de rodaje, la mítica actriz Victoria Vera, la niña Claudia Silva i Sonia Madoc, que me han enseñado muchas cosas.
Nos puedes avanzar un poco el argumento?
Pues claro que sí. La protagonista es una mujer –Victoria Vera- que se ha separado y tiene que salir adelante, con sus tres hijas de diferentes edades –yo soy la mediana- En mi papel tengo 19 años, me encanta pintar y soy romántica, ya que me enamoro del vecino.
Es el tipo de historias que te gusta ver como espectadora?
Lo que más me gusta de “Muñecas” es el reflejo de la cotidianeidad. Una historia tan real como la vida misma, contada de manera muy sencilla y muy cercana. Tiene mucho encanto y estoy segura que el espectador sabrá valorarlo.
En el cortometraje 4 mujeres teneis que tirar adelante con vuestras vidas. Es una situación mejor que si sucediera en el lado masculino?
No digas eso, que las cosas han cambiado. A partir de cierta edad los hombres tienen más facilidades de rehacer su vida, pero las mujeres siguen teniendo el punto importante de la custodia. Y refiriéndote a las labores del hogar, si te soy sincera ni sé cocinar, ni coser un botón, pero eso sí, soy muy “apañadita”.
Imagina que el cortometraje gusta mucho y te llama Almodovar o Amenabar. Qué harias?
-Estas bromeando?- Sea como sea los dos directores me producen un gran respeto y la verdad es que me fascina el mundo del cine. A nivel internacional dos directores que siempre me han gustado mucho por su forma de expresar y el contenido de sus films han sido Woody Allen y Tim Burton. Pero eso son palabras mayores y no dejo de ser una cantante que ha hecho una pequeña incursión en el mundo del cine. Lo que venga a partir de ahora será bienvenido.
Ganaste OT en Barcelona y tienes tu primera participación en el mundo del cine en Barcelona. La consideras muy talismán para tí?
Es evidente que sí. Yo le tengo un cariño muy especial, sabes? Tengo muy buenos recuerdos de las cosas que me han sucedido. Al margen de mi etapa en Operación Triunfo, me sentí muy querida cuando presenté mi disco en Luz de Gas, donde se habian agotado las entradas desde hacia dias. En un momento determinado incluse me planteé vivir en esta ciudad, pero finalmente tuve que ir a Madrid. Pero cuando vengo aquí me siento muy a gusto.
ELS MILLORS DEL POP A LA PRIMAVERA POP DELS 40 PRINCIPALS
Publicat a Sitgesnews.cat.
Només la gran alarma despertada pel volcà a Islandia, que va fer anular centenar de vols, va poder enterbolir una de les millors festes musicals que es celebren anualment en el nostre país, la Primavera Pop, organitzada per “Los 40 principales”, i que celebrava la seva cinquena edició.
La festa celebrada, el passat dissabte a l’hospitalet, va reunir el milloret del Pop Espanyol e internacional, entre els que destacariem Edurne, Diego Torres, Pignoise, Hotel La Paz, Manuel Carrasco, Diego Martin, o la gran revelació musical dels últims anys, la cantant Georgina, que es mostrava encantada de poder gaudir d’un espectacle d’aquesta magnitud, al costat d’altres companys.
El contacte amb el públic, i la possibilitat de seleccionar els seus temes preferits són alicients per una de les millors veus musicals de l’actualitat, que troba també interessant el procés previ de la preparació dels discos. Les absències destacades van ser els artistes internacionals Kate Ryan i Mc Fly, que no van poder desplaçar-se degut als vols anulats per l’alarma del volcà. Davant la seva grandesa i també efecte mediàtic –com l’extriunfita Edurne, amb una indumentària que recordava el seu pas per “Grease”, els que porten avui en dia la bandera del Pop nacional, es mostraven assequibles i amb ganes de fer bona música.
En aquest aspecte va ser del tot sorprenent i alhora espectacular veure una oferta musical tan variada, majoritàriament destinada al públic jove i de tant de nivell i qualitat. Entre tanta estrella però qui van portar la “palma” eren els mediàtics i televisius com la guapísima Edurne –que ara podem veure a “Mas que baile”, el seductor Manuel Carrasco i els “Despistaos”, molt de moda per la seva cançó emblema de la serie “Fisica o Quimica”.
Per arrodonir el show, l’espectacle i l’exhibició amb els nois i noies de “Fama a bailar” i les cheerleaders dels moments quasi imbatibles Regal Barça de Bàsket. Que la festa no decaigui i la música molt menys.
L’Alex Ubago més íntim a Oshum, per Sant Jordi
Han passat ja uns quants anys des que el cantant vasc Álex Ubago va saltar a la fama amb el seu tema "Me muero por conocerte", que gairebé es va convertir en un himne del romanticisme. Des d'aleshores el cantant ha mantingut la seva popularitat i la seva particular forma de narrar històries d'amor. Uns quants espectadors van tenir la sort de gaudir d'un concert inèdit a la discoteca "Oshum", amb sopar exclussiu inclós, on el cantautor estava acompanyat d'una guitarra i una mínima instrumentació acústica. Al llarg d'aquest nomenat "Unplugged" va fer un repàs de la seva trajectòria, que no deixa de sorprendre. Tot un cantautor dels sentiments. 






















































