Kellan Lutz, un dels “guapos” de “Crepúsculo” va passar per Sitges
Text i fotos Albert Roca. Entrevista publicada a l'Eco de Sitges i Planet Mediterraneo.
El fenòmen “Crepúsculo” va arribar de nou al Festival de Cinema de Sitges el passat dissabte, amb tota la considerable “moguda” de fans, que es van acostar al Melià Sitges dos dies abans de l’event. Tenien un bon motiu, la presentació del “DVD” de la saga i l’actor que venia a presentar-lo: ni més ni menys que l’actor Kellan Lutz, un dels principals personatges del film –Emmet Cullen- i que malgrat la seva joventut comença a estar molt cotitzat, com. s’ha pogut veure en films com “Pesadilla en Elm Street”. Cal recordar també que abans d’actor va ser model –la manera de posar en les fotos era una bona mostra-. I un comentari per les fans... diuen que no té núvia.
En primer lloc, que t’ha semblat l’acollida que has tingut a Sitges?
Molt sorprés i encantat. M’ho he passat molt bè ja que les fans espanyoles són molt especials. Per a mí ha estat tot un honor ser l’únic actor de “Crepúsculo” que es trobava a Espanya
En la recta final de la saga “Crepúsculo”, quina ha estat la clau pel seu èxit?
Moltes vegades pots tenir un repartiment increible, una gran història, un equip de primera categoria. Unes condicions que et poden portar a l’èxit. Però això no passa sempre. En el primer film de “Crepúsculo” no saviem com aniria tot. Ens havia agradat molt el film però el públic havia que decidir. Per això la clau han sigut les fans, que ens han donat un gran recolzament per haver triomfat. Sense elles no hauriem fet res.
En el film els vampirs, evidentment, són immortals. T’agradaria ser-ho en la realitat?
La veritat és que no m’agradaria ser immortal perquè la bellesa de la vida resideix en viure-la intensament perquè un dia tot es pot acabar. De totes maneres si arribés a ser immortal, primer m’agobiaria una mica però després faria el màxim de coses.
I ser actor no et dóna la possibilitat de poder ser immortal?
És clar que sí, i sóc molt conscient d’això. I per això intento en la mesura que pugui poder triar els treballs que m’arriben, ja que el meu objectiu és fer-me immortal a través de la meva professió d’actor. He d’anar molt en compte amb el que faig.
Retornant al teu paper a “Crepúsculo”, et sents molt identificat?
Comparteixo moltes coses comuns amb el meu personatge. En primer lloc perquè sóc un dels més grans dels meus germans, i per això els defenso molt, i si tinc que barallar-me ho faig. Un altre cosa que comparteixo és que m’agrada viure al límit, gaudint del màxim de la vida, sense cap tipus de por. Em sento molt afortunat de tot el que tinc i estic molt agraït pel que m’està passant.
A la saga “Crepúsculo” li falten dos pel.lícules per finalitzar. Hi hauran sorpreses en els personatges?
Des del principi tots els personatges han anat evolucionant i això s’ha vist molt bé en cada pel.lícula, però no ha d’haver cap novetat ja que es segueix amb el que hi ha en el llibre.
Per finalitzar, ens pots comentar com és la teva vida al marge de la teva professió d’actor?
Doncs, bastant senzilla i molt normal. M’agrada compartir bons moments amb la meva família, els meus amics i els meus gossos, que m’estimo moltíssim. Sóc una persona que aprecia la naturalesa, anar al cinema, viatjar... En aquest aspecte sóc molt actiu i no puc parar quiet.
“Gavilans” i “Misses” a la festa inaugural de la botiga Guess amb Vanity Fair a BCN
Text i fotos Albert Roca
Després d’un estiu molt calorós, les festes a Barcelona comencen a escalfar-se, i han arrencat amb força amb la coneguda marca internacional “Guess” que va inaugurar el passat dimarts la seva botiga insignia, al Passeig de Gràcia, amb Vanity Fair. Ho va fer amb una gran festa, amadrinada per la guapíssima presentadora, ex-miss Espanya Eva González, i on va destacar la presència del president del Consell i director Maurice Marciano i el cap executiu i director creatiu Paul Marciano, a més de la directora de Vanity Fair Lourdes Guzman.
Davant la presència de molts mitjans de comunicació van passar per la catifa vermella els “Gavilans” Claudia Bassols, Alicia Sanz i Alejandro Albarracin, l’actriu Martina Garcia –protagonista juntament amb Javier Bardem de la premiada “Biutiful”, la cantant Raquel del Rosario de “El sueño de morfeo”, senzilla, elegant i molt contenta pels èxits del seu marit, el pilot de fòrmula 1, Fernando Alonso, l’exmodel Judit Mascó, la model, ex-miss Espanya Helen Lindes –molt habitual en els últims mesos en les festes barcelonines, i nosaltres encantats de la vida-, Estel Solé, que participa a la serie “La Riera”, i una llarga llista de personalitats de la vida i política social barcelonina.
La companyia Guess es va fundar el 1981 pels germans Marciano, amb l’objectiu de promoure una nova marca que pogués reunir els conceptes de sensualitat, aventura i joventut que el van fer estendre models i actrius internacionals de la categoria de Claudia Schiffer, Eva Herzigova, Naomi Campbell, Laetitia Casta o Carrie Otis.
Actualment Guess Inc. ha compta amb més de 450 botigues a Amèrica del Nord, i més de 850 de propietat i franquícies en més de 85 països. Tots ells reflexen els conceptes de Guess: GUESS by Marciano, GUESS jeans, GUESS eyewear, GUESS handbags and footwear, GUESS kids, GUESS jewellery, GUESS seductive, GUESS Swimwear, GUESS Underwear.ESS.
Per tot això que hagin pensat en obrir una botiga estrella a Barcelona és la millor mostra que la ciutat comtal està més de moda a Barcelona.
Arteria Paral.lel arrenca amb “La nit de Sant Joan” de Dagoll Dagom
Text i fotos Albert Roca
Malgrat la crisi i els moments de dificultat, una bona manera de recuperar els ànims és a través de les arts escèniques, que durant els últims dos segles, han tingut com a escenari o espai el paral.lel. Havien tancat els mítics “Arnau” i “El Molino” i alguns d’altres però ara tot ha canviat radicalment amb la reobertura propera de “El Molino” i la obertura d’”Artèria Paral.lel”, antic Teatro Español.
La inauguració d’aquest nou espai havia de tenir una obra impactant i emotiva i també històrica, com és “La nit de Sant Joan”, de la companyia Dagoll Dagom, on es va escollir com a data precisament la del 21 de setembre, l’últim dia d’estiu.
La festa, que inicialment havia de ser una revetlla al carrer però que la pluja va obligar a fer-la a dins, va comptar amb la presència de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el president del Consell de Direcció de la SGAE, Eduardo Bautista, acompanyats pel director de la SGAE a la Zona Mediterrània Ramon Muntaner, i diferents personalitats del món de la política com ara Mar Serna, Lluís Noguera, Francesc Guardans, Ricard Gomà, Xavier Trias, Jordi Portabella, Ramon García Bragado, Jaume Ciurana, Caterina Mieras, Jordi Martí, Antoni Lladó, Carles Martí, Joan Puigcercós i Ferran Mascarell, entre d’altres. Del món social i cultural a la inauguració van assistir Joan Manuel Serrat, Joan Guinjoan, Jaime Salom, Rosa Novell, Vicenç Altaió, Xavier Grasset, Núria Feliu, Pep Sais, Josep Maria Benet i Jornet, Ventura Pons, Caco Senante, Imma Serrano, Joan Lluís Bozzo, Pep Cruz, Judit Mascó, Lloll Bertran, Mònica Terribas, Albert Guinovart, Rosa Regàs, Marina Rossell, Joan Vives, Mingo Ràfols, Àngel Llàcer, Joan Isaac, Lluís Permanyer, Xavier Albertí, Xavier Bru de Sala, Rosa Vergés, Maria Rovira, els membres del grup “Manel”, Victòria Pagès, Lita Claver “La Maña”, Merche Mar, Joan Gràcia (Tricicle), Joaquim Oristrell, entre molts d’altres.
El tret de sortida el va donar la sempre simpàtica i atractiva actriu Txe Arana, que va fer una mena de jurament amb els propòsits que s’han de complir en el nou equipament.
Després els parlaments de Ramon Muntaner, director de la SGAE a la Zona Mediterrània, el qual va recordar «la memòria d’unes parets que han acumulat talent i emocions i que volen configurar un llarg i intens recorregut on tothom hi ha de tenir cabuda». Per la seva part, Eduardo Bautista, president del Consell de Direcció de la SGAE, va iniciar la intervenció amb un record per la pèrdua del company i amic José Antonio Labordeta que va generar una àmplia ovació del públic. Segons Bautista «públics i artistes s’han de trobar en les millors condicions de tecnologia, innovació i excel·lència a ARTERIA Paral·lel», «indret que representa el compromís de la Societat General d’Autors i Editors de construir un món millor on la cultura i les arts ajudin a fomentar la cohesió social des del respecte als creadors, a la propietat intel·lectual i als drets de tots». Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, va ser l’encarregat de cloure els parlaments evocant, en primer lloc, «la nit d’alegria que representa la Nit de Sant Joan» i va agrair «públicament a la SGAE el fet d’oferir a la ciutat una gran nit del teatre tot recuperant un espai emblemàtic del teatre català: un lloc per a la creativitat, la creació, la llibertat i un projecte de futur». «Farem del Paral·lel una artèria magnífica de Barcelona».
I dels parlaments a l’esperat retrobament amb la mítica “La Nit de Sant Joan”, que ha respectat bona part del format original. La sorpresa arribaria amb el cantant Jaume Sisa, que havia format part del primer elenc artístic quan es va representar la obra la primera vegada, i que va entonar la primera de les peces del musical. I en finalitzar, molt de cava, coca de Sant Joan, i el desig de tots plegats que s’hagi iniciat una nova etapa exitosa en el món del teatre a Barcelona.
Festa d’estiu del Cinema Català
-Reportatge gràfic de la festa d'estiu de cinema català, celebrada al Museu d'Història de Catalunya el 7 de Juliol-
Notícia publicada a Planet Mediterraneo, dimecres 14 de juliol
http://planetmediterraneo.es/Cultura/61.html
“UNA RELACIÓ PORNOGRÀFICA” AL TEATRE APOLO, LA OBRA MÉS ESPERADA
Text Albert Roca. Fotos Albert Roca i Jordi Rull. Publicat a Planet Mediterraneo.
Amb dues trajectòries teatrals tant destacades, i que tambè van viure els seus moments de glòria en la Televisió, era evident que en un moment u altre, que els actors Juan Ribó i Pastora Vega es trobarien al teatre, i que tambè ha coincidit amb una relació personal, que ha donat molt a parlar. El repte era molt més gran si la obra en qüestió és “Una relación pornogràfica”, dirigida per Manuel Gonzàlez Gil, i que acull el Teatre Apolo fins al 25 de juliol. La història, que va tenir molta popularitat en el film de culte protagonitzat per Sergi López i Nathalie Baye, gira a l’entorn de la història d’amor entre un home i dona que havien contactat a través d’una revista de contactes. La relació sexual, sense noms ni passat, donarà lloc a una necessitat d’estimar-se que no estava prevista inicialment.
Per Pastora Vega “És una relació que comença pel final, la relació sexual, i deriva amb una atracció de dues persones que en un moment de la seva vida troben la oportunitat de trobar-se. M’ha agradat molt poder interpretar aquesta obra, i venir a Barcelona a fer teatre per primera vegada”. 
Juan Ribó, que admira de Pastora Vega i del seu personatge, “la seva sinceritat” ve veure el film francés fa uns anys i va tenir molt clara la seva estructura teatral “Ho acompleix tot. Ja que no deixa de ser un únic escenari, amb dos actors i un gran text, que t’atrapa des del principi i on l’espectador reacciona molt sorprès de la manera que va desenvolupant-se l’acció”. 
Ribó troba que els dos personatges arriben en un moment important de les seves vides “Dos persones que anteriorment no han tingut la sort que haurien desitjat en les seves relacions i ho fan a través d’un anunci de contactes. Una manera de conèixer altres persones, que jo personalment no comparteixo, ja que prefereixo que sigui a través del fet casual, prenent un café o trobar-te-la en qualsevol altre lloc”. 
Cal recordar que Juan Ribó és un dels “grans” del nostre teatre, i que ja ha passat a la història com. el primer actor que va fer un nú en públic amb la obra “Equus”, a mitjans dels ’70, i que va portar-la a escena a Barcelona “Sempre m’ha agradat molt venir en aquesta ciutat, on tinc molts vincles familiars, però que per motius professionals del meu pare –treballava a la ONU- em considero molt més un ciutadà del món. Enyoro aquells anys ’70 on Barcelona respirava un caliu teatral increible, amb moltes ganes de fer coses molt maques, amb obres que ja han passat a la història. Sempre que vinc em trobo molt a gust”. En el lloc on es troba més a gust Juan Ribó és en el món del teatre “És l’essencia de tot, amb el contacte amb el públic i el que et poden aportar”. El que pot aportar molt al mateix públic és “Una relació pornogràfica”, “La història que explica, els seus diàlegs, i el conflicte i atracció entre dos persones que s’acaben de conèixer”.
I on és la pornografia, doncs? Tenint en compte que no hi ha cap escena d’alt voltatge sexual, sinó la nuesa interior de dos persones que volen tenir una trobada sexual, sense saber qui és l’altre, i que acaben necessitant-se. Al final, el sexe, era el de menys.
Una parella encantadora, amb molta química i a qui desitgem tota la sort del món, en el teatre i en el que vulguin.
PRIVALIA CELEBRA SU CUARTO CUMPLEAÑOS EN BARCELONA
Text Meritxell Vallvé. Fotos Albert Roca. Publicat a Planet Mediterraneo el 13 de juny
Hace cuatro años que José Manuel Villanueva y Lucas Carné tuvieron un sueño que fue el de fundar una empresa de Shopping por Internet a la que le llamaron Privalia. Ese sueño se convirtió en realidad y ahora su compañía opera en España, Italia , México y Brasil.
Para celebrar su cuarto año de vida , Privalia lo celebró en el Mellow Beach Club junto al Hotel W de Barcelona que reunió a más de trescientos invitados venidos de varias partes del planeta.
Como maestro de ceremonias , se contó con la presencia del Alcalde de Barcelona , Jordi Hereu que lanzó un mensaje a los jóvenes empresarios diciendoles que no se desanimen y sigan con sus proyectos .
La madrina de la fiesta fue la presentadora Pilar Rubio . Entre los invitados el Director Adjunto de “ La Caixa “, Marcelino Armenter, los diseñadores, Pura López, Josep Maria Peiró y Jordi Cuesta. También pudimos ver a la presentadora Carme Chaparro, al cantante Pedro Marín, Maldo i Toninos, ex presentadores de Caiga quien Caiga, la “vedette” brasileña Reginna Dos Santos y se lamentó la ausencia de Custo Dalmau .
Pilar Rubio nos contó que “ por el momento no tiene pensado tener hijos y cuenta con varios proyectos en el mundo del cine aunque preferió no desvelarlos “. 
La fiesta se clausuró con una cena- cóctel del chef Pedro Monge amenizado por una Batucada en donde pudimos ver a la Rubio moviendo las caderas a ritmo de samba.
La presentadora de Telecinco Carme Chaparro lució "tipazo" y simpatia desbordante
LIDIA SAN JOSÉ, SEDUCTORA I ACTRIU D’ALTURA, AL TEATRE APOLO AMB “ESCÁNDALO EN PALACIO”
Text Albert Roca. Fotos Albert Roca i Mercè Lorca. Publicat a Planet Mediterraneo el 2 de juny.
En el món econòmic i el món de la política molets vegades haurem vist a senyores i senyoretes espectaculars amb senyors molt grans, amb aquell punt de sospita i maliciositat per tot el joc d’interessos que pot haver. Tota aquesta temàtica queda molt ben resumida amb la divertida obra “Escándalo en palacio” que podem veure aquests dies al Teatre Apolo de Barcelona, dirigida per Pedro Ruiz i protagonitzada pel mateix actor i l’espectacular actriu Lídia San José.
La història està centrada en dos personatges, un cap de govern casat amb una ex-model, dels quals es difonen unes imatges compromeses, que poden suposar una crisi de govern, per la qual cosa el mandatari –que recorda molt a Nicolas Sarkozy- haurà de fer gala de les seves estratègies.
La protagonista Lídia San José reconeix d’entrada que no s’identifica gens amb el seu personatge “La veritat és que no m’agrada estar amb una persona per interessos. Si la coneixès en persona no seria amiga meva, aquesta és la veritat”. Amb qui sempre la podem veure és amb les seves amigues de tota la vida “Sóc molt senzilla. Vaig sense maquillar, amb texans i no em sento còmoda en aquestes festes on no puc ser la Lidia de sempre”.
En el millor lloc que la podem veure sense dubte és sobre un escenari “On hi estic des dels 11 anys i això em dóna una seguretat increible. Cada vegada m’agrada estar més i no tinc por al que pugui passar ja que sigui el que sigui –quedar-se amb blanc- no serà cap tragèdia”. 
En un altre lloc que no es troba tampoc gaire còmoda és fent escenes de sexe, però.... “A la pel.lícula “Cosas de Brujas” vaig haver d’interpretar una escena compromesa amb el personatge d’Antonio Hortelano, i no era fàcil però gràcies al director de la pel.lícula i el mateix actor ens ho vem passar molt bè”. Com tambè si fes moltes pel.lícules de terror “La veritat és que m’ho passo molt bè veient-les. Amb 9 anys ja vaig veure “L’Exorcista” i no m’importaria passar-me tota una setmana veient pel.lícules d’aquest gènere”.
Així d’entrada, Lídia San José crida molt l’atenció. Té un rostre bellíssim i llueix “tipàs” “La veritat és que mai he tingut cap intenció de fer de model, ja que el que més m’agrada molt és ser actriu. Sobre la meva dieta, menjo de tot i potser és questió de genètica familiar on mengem com una llima. Suposo que d’aquí a tres anys no serà fàcil de fer tot això, però vull gaudir-ho plenament”.
La jove actriu, de 27 anys, reconeix que és una mica desorientada quan surt –es va perdre per BCN- i li agradaria perfeccionar la seva veu. Per finalitzar li demanem que ens doni un consell per veure “Escandalo en Palacio” al Apolo, que podem veure fins aquest proper diumenge “És texte, de Pedro Ruiz, és molt interessant i la gent segur que s’ho passarà molt bè”. Nosaltres ho podem atestiguar: un mite de la televisió i una actriu amb cos de gran model. Algú pot demanar més?
LA NOVA ESTACIÓ CINEMATOGRÀFICA DE KATIA KLEIN
Text Albert Roca. Fotos Albert Roca i Enrique López Márquez. Publicat a Planet Mediterraneo dilluns 31 de maig
Fa pocs anys, en la recordada serie de TV3 “El Cor de la Ciutat” vem descobrir un nou rostre televisiu, la jove actriu Katia Klein que tenia la dificultat d’interpretar el poc agraït paper d’una jove estudiant que li feia la vida impossible a un altre companya seva. Malgrat la seva joventut ens va impactar la seva presència, amb els ulls espectaculars que té, i la capacitat interpretativa de portar a terme gran varietat de registres. Saviem aleshores que podia arribar lluny i hem pogut comprovar en el film “L’estació de l’oblit” dirigit per Christian Molina i Sandra Serna, i que ja ha tingut una gran projecció internacional. En haver-se presentat en diferents festivals.
“L’estació de l’oblit”, produïda per Canónigo Films, no deixa de ser una metàfora de l’etapa de la vellesa on es deixa de banda unes persones que havien tingut en el seu moment un gran protagonisme, com l’avi del film, interpretat per Fermi Reixach “El meu personatge té 18 anys i veu com el seu avi, un vell mariner, està ingressat en un geriàtric i el vol ajudar a sortir d’aquest indret. I en aquest procès el meu personatge –Clara- compta amb la complicitat d’un amic, interpretat per Nilo Mur, de qui s’acaba enamorant. És una història preciossa”. Aquest joc de complicitats entre néta i avi és molt habitual en la vida real “La relació entre avis i néts és molt més lliure, sense els condicionants del contacte periòdic que tens amb els teus pares”. Per la Katia “L’estació de l’oblit” ha estat una gran experiència, on s’ha trobat molt a gust en treballar amb dos directors alhora “Es complementaven perfectament i sempre hi havia una visió diferent que anava molt bé pel film. M’han ajudat molt en tot moment. He tingut molta sort” Tot va anar sobre rodes des de la lectura del guió “Per mí és fonamental quan llegeixo un guió que tingui ganes de veure el film acabat. Aquesta és la senyal i en aquest film es compleix”. 
Per la jove i guapíssima actriu els films sempre els associa amb la música “Jo sempre estic cantant durant tot el dia. La música la tinc molt present, en aquest film per exemple em ve al cap a Leonard Cohen. Encara que tinc una predilecció especial cap a la música francessa, amb Jacques Brel” Curiosament ens comfessava tambè que un dels millors viatges que ha fet en la seva vida ha estat a Paris, on la companyia tambè va ser determinant per aquell viatge tan inoblidable. En els llocs on probablement mai veurem a la Katia seran els cinemes on projectin pel.lícules de terror “Em provoquen molta angúnia. Això sí, les pel.lícules de ciència ficció ja són un altre cosa, amb tot el desplegament de fantasia que hi ha”. 
Entrem en la recta final d’aquesta parada a l’estació de Katia –aviat la podrem veure en la nova serie de TV3 “Divinas”, que protagonitzen Veronica Forqué i Rosa Maria Sardá-. Els seus ulls, la seva expressió i sobretot la seva il.lusió estan plens de colors “Cada persona té almenys 30.000 colors i de cadascun d’ells hi ha colors molt presents i altres més apagats. I en cada personatge que interpretes et pots retrobar amb ells”.
LES MERAVELLES DE “PRONOVIAS” A LA PASAREL.LA GAUDÍ NÚVIES
-Text i fotos Albert Roca PLANETMEDITERRANEO Dimarts 26 de maig
A poques hores de disputar-se la final de la Champions de fútbol, que va guanyar “l’amic” del Barça José Mouriño, el Pavelló italià va acollir un altre final, amb un únic guanyador, la marca mundial “Pronovias”, amb la que posava punt i final a la Pasarel.la Gaudí Núvies 2010, més brillant que mai, per cert.
Però “Pronovias” juga amb els millors, amb un Manuel Mota innovador, creatiu i sempre obert a oferir el millor per unes noies o senyores que encara creuen i seguiran creient que les noces són el millor dia de la seva vida, fins que hi hagi un altre, és clar. Així ho vem poder comprovar en la desfilada, celebrada al Pavelló italià de la Fira de Barcelona que, centrada aquest cop amb la temàtica del film “Alicia en el país de les Meravelles”, va tenir com a protagonistes a models de primera categoria, encapçalades per la ja mítica Top Model Karolina Kourkova –que lluïa “tipàs” malgrat els sis mesos que han passat des de la recent maternitat-, la model espanyola Ariadne Artiles, la model alemanya –impressionant, la veritat- Toni Garrn, la model brasilera Raica de Oliveira, la model russa Valentina Zalynaeva, la model holandesa Rianne Ten Haken o la model eslovaca Miacaela Zocianova. Els seus noms són portades internacionals i reclams d’anuncis. Un equip guanyador, sense dubte.
Un altre dels tradicionals punts d’atracció de la desfilada va arribar pocs moments abans, amb els convidats, asseguts en llocs de preferència, i aquí tambè cal parlar que “Pronovias” va fer un altre cop guanyador. Feia anys que no veiem en una desfilada a BCN a tanta gent famosa, des de celebritats del “paper couché” com Genoveva Casanova, Elena Tablada –companya del cantant David Bisbal-, la divertida parella Charisse Verhaert i Julio Iglesias Junior, Ekaterina i Álvaro de Marichalar, Silvia Casas i Manu Tenorio, Caritita Goyanes i Antonio Matos, Ana Bono, Olivia de Borbon, la família Prat encapçalada per Alejandra i Andrea Prat, la model Helen Lindes, la reina de les reines de la televisió i que recentment ha participat en “Mas que baile”, Carmen Lomana, Núria March, Amanda Harts, Vega Royo-Vilanova o el Princep Antonius Von Fürstenberg. I per posar la cirereta al pastís monumental dels convidats de luxe, la reunió dels joves, guapos i extraordinaris actors de les nostres series televisives, Carla Nieto, la parella d’actors Jesús Olmedo i Nerea Garmendia, Ana de Armas, Marta Torné, Pilar Abella o Elena Furiase.
Després de l’espectacle de la desfilada la festa va continuar a l’hotel W, on es va afegir el “guapíssim” defensa barcelonista Gerard Piquè, que poques hores abans havia viscut una autèntica histèria “fan” en la signatura del seu llibre al Corte Inglès de Diagonal.
Que la festa i els vestits de núvies, no decaiguin. Això no falla mai, ni amb la crisis.
