Catifa vermella en el nou espectacle del Cirque Du Soleil
Text i fotos Albert Roca.
Reconeguts ja com com els millors artistes del món del circ contemporani, el “Cirque Du Soleil” van estrenar el passat divendres el nou espectacle “Varekai”, que es pot veure a Barcelona fins al 5 de desembre, i que destaca pel seu caràcter d’homenatge a les arrels del món del circ, sense perdre la seva essencia espectacular que els caracteritza.
En un esdeveniment d’aquestes característiques no hi podien faltar les cares conegudes, algunes d’elles no gaire habituals. Aquest va ser el cas dels futbolistes del F. C. Barcelona Leo Messi, Puyol, Mascherano i Pedro –amb les seves actuals parelles- i Xavi Hernández, i en un discret segon pla altres membres de l’equip blaugrana. Qui tampoc s’ho va voler perdre van ser el cantant Pau Donés de “Jarabe de Palo”, els joiers Rosa Oriol i Salvador Tous, el candidat per CIU a la presidència de la Generalitat Artur Mas –a qui la guapíssima reportera Romina, de “Tonterias las justas” de “Cuatro” li va preguntar per la trobada amb Scarlett Johansson amb els premis de Mango-. 
Un altre polític de primera fila que vem tenir la ocasió de saludar va ser l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall, molt ben acompanyat de la seva dona Diana Garrigosa i molt content de la gran acollida que ha tingut el documental del qual ell és protagonista Els divertits i grans actors Joan Pera i Mercè Sampietro tambè hi van ser, com una llarga llista de presentadors i conductors de programes de televisió.
Una gran festa sense dubte per un dels millors espectacles artístics que es poden veure en el món avui en dia, amb la sorpresa e incredulitat de veure com. el “Cirque Du Soleil” es pot superar a sí mateix cada vegada.
“Gavilans” i “Misses” a la festa inaugural de la botiga Guess amb Vanity Fair a BCN
Text i fotos Albert Roca
Després d’un estiu molt calorós, les festes a Barcelona comencen a escalfar-se, i han arrencat amb força amb la coneguda marca internacional “Guess” que va inaugurar el passat dimarts la seva botiga insignia, al Passeig de Gràcia, amb Vanity Fair. Ho va fer amb una gran festa, amadrinada per la guapíssima presentadora, ex-miss Espanya Eva González, i on va destacar la presència del president del Consell i director Maurice Marciano i el cap executiu i director creatiu Paul Marciano, a més de la directora de Vanity Fair Lourdes Guzman.
Davant la presència de molts mitjans de comunicació van passar per la catifa vermella els “Gavilans” Claudia Bassols, Alicia Sanz i Alejandro Albarracin, l’actriu Martina Garcia –protagonista juntament amb Javier Bardem de la premiada “Biutiful”, la cantant Raquel del Rosario de “El sueño de morfeo”, senzilla, elegant i molt contenta pels èxits del seu marit, el pilot de fòrmula 1, Fernando Alonso, l’exmodel Judit Mascó, la model, ex-miss Espanya Helen Lindes –molt habitual en els últims mesos en les festes barcelonines, i nosaltres encantats de la vida-, Estel Solé, que participa a la serie “La Riera”, i una llarga llista de personalitats de la vida i política social barcelonina.
La companyia Guess es va fundar el 1981 pels germans Marciano, amb l’objectiu de promoure una nova marca que pogués reunir els conceptes de sensualitat, aventura i joventut que el van fer estendre models i actrius internacionals de la categoria de Claudia Schiffer, Eva Herzigova, Naomi Campbell, Laetitia Casta o Carrie Otis.
Actualment Guess Inc. ha compta amb més de 450 botigues a Amèrica del Nord, i més de 850 de propietat i franquícies en més de 85 països. Tots ells reflexen els conceptes de Guess: GUESS by Marciano, GUESS jeans, GUESS eyewear, GUESS handbags and footwear, GUESS kids, GUESS jewellery, GUESS seductive, GUESS Swimwear, GUESS Underwear.ESS.
Per tot això que hagin pensat en obrir una botiga estrella a Barcelona és la millor mostra que la ciutat comtal està més de moda a Barcelona.
Arteria Paral.lel arrenca amb “La nit de Sant Joan” de Dagoll Dagom
Text i fotos Albert Roca
Malgrat la crisi i els moments de dificultat, una bona manera de recuperar els ànims és a través de les arts escèniques, que durant els últims dos segles, han tingut com a escenari o espai el paral.lel. Havien tancat els mítics “Arnau” i “El Molino” i alguns d’altres però ara tot ha canviat radicalment amb la reobertura propera de “El Molino” i la obertura d’”Artèria Paral.lel”, antic Teatro Español.
La inauguració d’aquest nou espai havia de tenir una obra impactant i emotiva i també històrica, com és “La nit de Sant Joan”, de la companyia Dagoll Dagom, on es va escollir com a data precisament la del 21 de setembre, l’últim dia d’estiu.
La festa, que inicialment havia de ser una revetlla al carrer però que la pluja va obligar a fer-la a dins, va comptar amb la presència de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el president del Consell de Direcció de la SGAE, Eduardo Bautista, acompanyats pel director de la SGAE a la Zona Mediterrània Ramon Muntaner, i diferents personalitats del món de la política com ara Mar Serna, Lluís Noguera, Francesc Guardans, Ricard Gomà, Xavier Trias, Jordi Portabella, Ramon García Bragado, Jaume Ciurana, Caterina Mieras, Jordi Martí, Antoni Lladó, Carles Martí, Joan Puigcercós i Ferran Mascarell, entre d’altres. Del món social i cultural a la inauguració van assistir Joan Manuel Serrat, Joan Guinjoan, Jaime Salom, Rosa Novell, Vicenç Altaió, Xavier Grasset, Núria Feliu, Pep Sais, Josep Maria Benet i Jornet, Ventura Pons, Caco Senante, Imma Serrano, Joan Lluís Bozzo, Pep Cruz, Judit Mascó, Lloll Bertran, Mònica Terribas, Albert Guinovart, Rosa Regàs, Marina Rossell, Joan Vives, Mingo Ràfols, Àngel Llàcer, Joan Isaac, Lluís Permanyer, Xavier Albertí, Xavier Bru de Sala, Rosa Vergés, Maria Rovira, els membres del grup “Manel”, Victòria Pagès, Lita Claver “La Maña”, Merche Mar, Joan Gràcia (Tricicle), Joaquim Oristrell, entre molts d’altres.
El tret de sortida el va donar la sempre simpàtica i atractiva actriu Txe Arana, que va fer una mena de jurament amb els propòsits que s’han de complir en el nou equipament.
Després els parlaments de Ramon Muntaner, director de la SGAE a la Zona Mediterrània, el qual va recordar «la memòria d’unes parets que han acumulat talent i emocions i que volen configurar un llarg i intens recorregut on tothom hi ha de tenir cabuda». Per la seva part, Eduardo Bautista, president del Consell de Direcció de la SGAE, va iniciar la intervenció amb un record per la pèrdua del company i amic José Antonio Labordeta que va generar una àmplia ovació del públic. Segons Bautista «públics i artistes s’han de trobar en les millors condicions de tecnologia, innovació i excel·lència a ARTERIA Paral·lel», «indret que representa el compromís de la Societat General d’Autors i Editors de construir un món millor on la cultura i les arts ajudin a fomentar la cohesió social des del respecte als creadors, a la propietat intel·lectual i als drets de tots». Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, va ser l’encarregat de cloure els parlaments evocant, en primer lloc, «la nit d’alegria que representa la Nit de Sant Joan» i va agrair «públicament a la SGAE el fet d’oferir a la ciutat una gran nit del teatre tot recuperant un espai emblemàtic del teatre català: un lloc per a la creativitat, la creació, la llibertat i un projecte de futur». «Farem del Paral·lel una artèria magnífica de Barcelona».
I dels parlaments a l’esperat retrobament amb la mítica “La Nit de Sant Joan”, que ha respectat bona part del format original. La sorpresa arribaria amb el cantant Jaume Sisa, que havia format part del primer elenc artístic quan es va representar la obra la primera vegada, i que va entonar la primera de les peces del musical. I en finalitzar, molt de cava, coca de Sant Joan, i el desig de tots plegats que s’hagi iniciat una nova etapa exitosa en el món del teatre a Barcelona.
“40, el musical” s’estrena amb catifa vermella
Text i fotos Albert Roca
En un esdeveniment únic a Espanya, es va estrenar a la vegada un mateix musical amb diferent repartiment, "40, el musical", en dos ciutats a la vegada -Madrid, on ja porta un any amb molt d'èxit, i Barcelona, al Teatre Victòria, on s'espera que tingui la mateixa acollida que ha tingut i tindrà "Hoy no me puedo levantar", de la mateixa productora Drive.
L'arrencada a Barcelona, celebrada el dia 9 del 9 -setembre- a les 9 del vespre, va reunir a nombroses cares conegudes, els actors Pilar Castro, Quim Gutierrez, Raul Arévalo o Santi Millan, els cantants i formacions Estopa, Amaral, Pep Sala i OBK -que tenen el seu protagonisme en el musical amb algunes de les seves cançons mítiques-, les guapíssimes cantants Beth i Roser, la veterana i glamourosa parella Lorenzo Santamaria -Si tu fueras mi mujer- i Núria Hosta, l'extenista Manolo Orantes, entre molts d'altres.
Un gran punt d'arrencada d'un musical que amb les prèvies ha tingut una extraordinària acollida, i que recordem està protagonitzat entre d'altres pels extriunfitos Naïm Thomas i Gisela i fa un repàs molt divertit i romàntic d'alguns dels millors Nº1 de los 40 principales.
Barcelona aixeca el seu teló amb l’homenatge al paral.lel
Text i fotos Albert Roca
Després del parèntesi estiuenc on alguns han pogut fer vacances, toca reincorporar-se a la normalitat del dia a dia, fer números per superar la crisi i gaudir de les festes que encara queden. Dins d’aquest potser no gaire alentador panorama una bona recepta per passar una bona estona i de pas reflexionar una mica, és el món del teatre, del qual Sitges ha sigut un epicentre històric, amb el regust encara d’haver perdut el festival i no haver cobert aquell buït. Però no hi ha gaires motius per lamentacions ja que a pocs quilòmetres, a Barcelona, el teatre viu un dels millors moments de la seva història, amb més de 2.600.000 d’espectadors que van assistir en la última temporada, al llarg dels 47 teatres, amb alguns que han tancat i altres que han reobert com l’Arteria Paral.lel i el mític “Molino” –esperant la data definitiva de la reobertura-
Aquest ambient d’esperança més que d’eufòria es va poder veure dilluns en una nova edició de “BCN aixeca el teló” que tradicionalment dóna lloc a fer un tastet de les prometedores produccions d’aquesta temporada. Aquesta formalitat va quedar condimentada amb el luxe de l’homenatge al paral.lel –en l’escenari del teatre Victòria- en la que actors, actrius i vedettes –ens va encantar la Mercè Comes, ens va sorprendre el sempre imprevisible i superactor Pere Arquillué i va donar espai a tots els seus registres a la Lloll Bertran, que esperàvem veure per cert al Refresc de Teatre aquest estiu-. La mirada històrica a l’evolució del paral.lel –amb interpretacions de temes mítics com “La pulga”, “La celosa” o “El papissot” va acompanyar-se el present i del futur amb espectacles que seran importants en aquesta nova temporada com. “Hair”, “Hoy no me puedo levantar”, “La nit de Sant Joan”, “Gats”, “Forever”, o “40, el musical”.
Moments a destacar van ser les alusions i homenatge de Joan Pera a Paco Moran –va anunciar que aviat tornarien a fer una obra junts-, la presència de la gran actriu Rosa Andreu, que resideix a Sitges des de fa uns quants anys i sempre s’ha caracteritzat per la seva simpatia, i la de l’apreciada actriu del musical, Ester Bartomeu, que fa uns anys va venir a Sitges a gaudir del Carnaval de Sitges o l’emoció de veure amb un esperit molt jove que s’encomanava al gran actor Santi Sans, pioner en el camp de les imitacions –en va arribar a imitar a més de 150 personatges- i que encara podria pujar a més d’un escenari.
Una gran festa en definitiva, que va finalitzar enmig d’un ambient totalment distés a l’Arteria Paral.lel. Emocions fortes i molts somriures ens esperen a Barcelona, i també evidentment a Sitges.
“Bienvenidos”¡¡¡ a “40 el musical”
Text Albert Roca Fotos Albert Roca i Enrique López Márquez
Feia mesos que els esperàvem i ja els tenim aquí, al Teatre Victòria. Després d’haver triomfat i seguir triomfant a Madrid, “40 El Musical”, s’estrenarà dijous 9 de septembre amb l’objectiu de divertir i entretenir en un “macro-concert” on es repasaran moltes de les cançons que han marcat les nostres vides en els últims 40 anys, des de “Mamas & the Papas” fins als últims èxits, escollits entre més de 2.000 Nº 1.
El llibret és de Daniel Sánchez Arevalo, i la direcció artística i coreografies dels catalans Miquel Fernández i Noemí Cabrera, amb 100 cançons ensamblades per Carlos Narea. Els cantants protagonistes estan integrats per algunes cares ben conegudes i amb un llarg recorregut en els musicals, com els ex-triunfitos Gisela i Naím Thomas, a més de Carlos Benito, Toni Viñals, Albert Munyantyola, i un llarg etcetera, molt ben acompayats d’uns extraordinaris ballarins.
La temàtica i nexe del musical no és altre que un grup d’amics molt joves, obligats a enfornar-se a les seves vides i els seus conflictes. Una comèdia, amb molt de color, espectaculars coreografies, i naturalment amb les esperades cançons, amb música en directe –a Barcelona- i on s’han incorporat algunes cançons respecte a Madrid –Sau, Estopa o Els Pets- però que poden continuar creixent ja que és un espectacle molt viu.
Naim Thomas, que feia molt de temps que no vèiem per Barcelona ens comfessava “La meva alegria en tornar a la meva casa, trobar-me de nou amb l’extraordinària cantant Gisela amb la que ja havia fet duets en la primera edició d’OT, i participar en un musical-concert tan maco, que fa repàs de la meva vida. Precisament algunes cançons que canto estan lligades a moments especials, i algunes d’altres “7 vidas”, cantades per altres m’emociona en el moment d’escoltar-les de nou”.
El Musical de los 40 principales serà sense dubte un dels plats forts de la nova temporada teatral, on juntament amb “Hoy no me puedo levantar”, que retorna a finals de setembre i “La nit de Sant Joan” de Dagoll Dagom, i la reobertura de “El Molino” faran que els musicals segueixin emocionant i divertint com ja ho han fet en moltes generacions.
EL TEATRE LA VILLARROEL ESTRENA NOVA TEMPORADA
Text i fotos Albert Roca
-Publicat a Sitges News, diumenge 5 de setembre-
Després del petit parèntesi de l’estiu la temporada teatral a Barcelona ja s’ha posat en marxa amb diferents propostes, dirigides a un públic variat i molt exigent. Aquest és el cas sense dubte d’un dels teatres històrics de Barcelona “La Villarroel”, que sense dubte sorprendrà al públic habitualment fidel.
Actualment "La Villarroel" està dirigida per Carol López, que en la seva estrena ha resumit les obres que es representaran “Són directors joves, potents i que prometen. Sis autors contemporanis: un italià, dos americans i tres catalans. Són històries que m’atrapen”.
La primera d’elles, que es pot veure aquest mes de setembre és “La marató de Nova York”, protagonitzada per Joan Negrié i Albert Triola, que ja porta 15 anys i que a partir de l’objectiu de córrer la mítica cursa es donarà repàs als problemes i vivències personals. El mes de setembre fins a novembre “La Villarroel” acollirà l’obra “L’illa dels monzons”, protagonitzada per Mónica Glaenzel, Pau Roca, Beth Rodergas i Jacob Torres. El text és de Quim Monzó i promet divertiment i diàleg incisiu amb actors amb reconeguda trajectòria. De novembre fins gener, “Pluja constant”, protagonitzada per Joel Joan i Pere Ponce. Un monòleg a dos veus de dos policies de Chicago que mostren la peculiar manera de veure un mateix fet, amb versions diferents. Del gener al març, “Incubo”, dirigida per Álex Mañas i amb repartiment en curs, i que parteix de l’adolescència i la manera de sobreviure. Una de les obres més esperades, sense dubte, serà “Desclassificats” –del mes de març fins al mes d’abril-, protagonitzada per la ja mítica Emma Vilarassau i la resta del repartiment en curs. La temàtica no pot ser més vigent: la mentida a través de la política i la por a poder desenmascarar-ho.
I per finalitzar la temporaa “Coses que dèiem avui”, amb text d’un dels grans, Neil LaBute, i protagonitzada entre d’altres per Mireia Aixalà, Andrew Tarbet o Cristina Genebat, i que ja es va poder veure en la última edició del Grec. La obra parteix de tres històries, amb situacions íntimes i tambè violentes.
La presentació de la nova temporada es va celebrar dimecres, sota un ambient distès, música en directe, la presència de bona part dels directors i actors de les obres, i cares conegudes com la cantant i actriu Dolo Bertran –Pastora- i l’actor Àlvaro Cervantes, que van tenir la oportunitat de brindar per una programació reflexiva, alternativa i molt propera al públic, fidel a la trajectòria històrica de “La Villarroel”.
Re-volver dels “Morancos” a Sitges
Text Albert Roca. Fotos Xavi Massip
Històricament el món de la televisió ha generat figures mediàtiques e idolatrades que un cop s’han passejat per diferents escenaris teatrals han tingut un èxit garantit. I és que aquells espectadors fidels no es volien perdre la oportuntat de veure les seves “figures” en directe, amb el risc de portar-se més d’una decepció.
Aquest no ha estat el cas de “Els Morancos”, que han presentat a Sitges el seu espectacle “Re-volver”, al Melià Sitges, dintre el cicle “Refresc de Teatre”, organitzat per Sala Vors S.L i la regidoria de Cultura, que forma part de “Sitges, vila de festivals”.
Poques hores abans els esperem al “hall” del Melià, i ens sorpren d’entrada el sentit de l’humor del seu representant que ens comenta que ara estaven parlant pel mòbil “Y probablemente entre los dos, son así”. Finalment ens apropem a tots dos en un piano que any rere any serveix perquè actors, actrius i directors que venen al Festival de Cinema ofereixin una petita improvització. La primera pregunta, inevitable, passa per l’actuació a Sitges. Jorge Cadaval ens comenta que “M’encanta venir a Sitges ja que he vingut moltes vegades amb la meva família a fer una escapadeta i per això ens encanta poder actuar per primer cop”. L’espectacle “Re-volver”, parteix de l’oscaritzat film d’Almodovar “Ens va donar el seu permís per fer una interpretació del cartell, i a més ens encanta la història”, en la que els dos còmics donen la seva visió humorística a través de les paròdies e històries “Que anem reinventant i adaptant-nos a l’actualitat com ara pot ser el tema dels “toros”.
Podriem seguir parlant i parlant, amb el risc de quedar seduïts i definitivament conquerits per la seva forma particular de veure l’humor, i els hi fem la pregunta final sobre el secret del seu èxit “La naturalitat, i que el nostre humor sigui proper a la gent”. Una sentència i reflexió de “manual” de la qual molts podrien prendre exemple, instal.lats en haver perdut del món de vista, creient-se d’altres planetes. El planeta dels Morancos és la terra i una de les capitals ha estat Sitges.
ENTREVISTA A PEDRO RUIZ, PRESENTADOR Y ACTOR
Text i Fotos Albert Roca. Publicat a la Revista l+s, mes de juny.
Después de un tiempo aparentemente apartado de los medios de comunicación y el mundo del teatro, Pedro Ruiz vuelve a la carga con la publicacion de su último libro “Al hijo que no tengo” y la obra de teatro “Escándalo en palacio”, coprotagonizada con Lidia San José, que acoge el Teatre Apolo de Barcelona. Con el dolor personal de una pérdida familiar Pedro Ruiz se siente más en forma que nunca, con esa rebeldia eterna contra el poder.
Preg. Después de más de treinta años con la recuperacion de la democrácia nunca ha votado en ningunas elecciones. No le gusta ninguna opción?
De manera metafórica, si entro en una tienda donde no me gusta nada de lo que hay, no estoy obligado a comprar pero igualmente tengo que pagar la tienda entera, por eso al menos me queda el derecho a opinar. Mira, me parece sospechoso aquella persona que anuncia que si lo votamos puede arreglar lo nuestro, y me pregunto, cómo? No necesito que nadie arregle lo mio, ni conduzca mi vida, ya lo hago yo. No estamos en una sociedad de individuos sinó en una sociedad de rebaños.
Preg. Y que ocurre con la televisión, ha habido más libertad con la llegada de las privadas?
Lo que existe es libertad a la baja. Hay buenas series y programas culturales y temáticos. Eso es indudable, pero en la programación en general está presidida por un extraordinario sentido de la bazofia y la precariedad de altura. Han inventado la televisión para hablar lo peor de los mejores y lo peor de los mejores, para equilbrarlos a todos. Se coge un ejemplo: “Pavarotti, que gran tenor pero era un tacaño. Y Pepita és una prostituta pero es simpática” y que conste que no tengo nada contra esta profesión. Esto está calando y no tiene salida de ningun tipo. Además por otro lado, los medios de comunicación informan permanentemente de los mismos, que són los que estan en el poder.
En estos momentos no presenta ningún programa, le apeteceria volver?
Si volviera a la televisión mi planteamiento seria humilde, desde la sencillez. Hemos llegado a una época donde nos hemos de plantear las audiencias con velocidad de crucero media. Cuando se inicia un nuevo programa ya no hemos de pensar que vamos a hacer la “hostia” de audiencia... eso no, porque la “h...” nos la pegaremos seguro... Ahora todo esto se ha convertido en un “souflé” que va bajando hasta convertirse en una tortilla. Pero el peor problema no es este, sinó la gente que dirige la televisión...
Què está ocurriendo?
En la televisión actual está prohibida la personalidad. Los estudios funcionan como el sistema. Hay unos señores que estan en plató con un pinganillo dando órdenes a los presentadores diciéndoles “pregúntale al invitado como se acostó con aquella chica”, Y lo dicen... Estamos asistiendo a violaciones en plató en directo.
Cambiando de tercio, durante mucho tiempo le hemos visto en Sitges. Le encanta la ciudad?
Durante muchos años iba dos o tres veces por semana acompañaba a mi madre, que estaba en silla de ruedas, a pasear por el paseo marítimo. He comido en la Fragata i en Aiguadolç centenares de veces, tengo grandes amigos como Jaime Riera y no descarto en el futuro establecerme aquí. Sitges tiene una peculiaridad fantástica, que el campo de fútbol esté al lado de la playa. No sabes el placer que da jugar al futbol, como lo he hecho con los veteranos del Sitges, y después bañarte en la playa.
“UNA RELACIÓ PORNOGRÀFICA” AL TEATRE APOLO, LA OBRA MÉS ESPERADA
Text Albert Roca. Fotos Albert Roca i Jordi Rull. Publicat a Planet Mediterraneo.
Amb dues trajectòries teatrals tant destacades, i que tambè van viure els seus moments de glòria en la Televisió, era evident que en un moment u altre, que els actors Juan Ribó i Pastora Vega es trobarien al teatre, i que tambè ha coincidit amb una relació personal, que ha donat molt a parlar. El repte era molt més gran si la obra en qüestió és “Una relación pornogràfica”, dirigida per Manuel Gonzàlez Gil, i que acull el Teatre Apolo fins al 25 de juliol. La història, que va tenir molta popularitat en el film de culte protagonitzat per Sergi López i Nathalie Baye, gira a l’entorn de la història d’amor entre un home i dona que havien contactat a través d’una revista de contactes. La relació sexual, sense noms ni passat, donarà lloc a una necessitat d’estimar-se que no estava prevista inicialment.
Per Pastora Vega “És una relació que comença pel final, la relació sexual, i deriva amb una atracció de dues persones que en un moment de la seva vida troben la oportunitat de trobar-se. M’ha agradat molt poder interpretar aquesta obra, i venir a Barcelona a fer teatre per primera vegada”. 
Juan Ribó, que admira de Pastora Vega i del seu personatge, “la seva sinceritat” ve veure el film francés fa uns anys i va tenir molt clara la seva estructura teatral “Ho acompleix tot. Ja que no deixa de ser un únic escenari, amb dos actors i un gran text, que t’atrapa des del principi i on l’espectador reacciona molt sorprès de la manera que va desenvolupant-se l’acció”. 
Ribó troba que els dos personatges arriben en un moment important de les seves vides “Dos persones que anteriorment no han tingut la sort que haurien desitjat en les seves relacions i ho fan a través d’un anunci de contactes. Una manera de conèixer altres persones, que jo personalment no comparteixo, ja que prefereixo que sigui a través del fet casual, prenent un café o trobar-te-la en qualsevol altre lloc”. 
Cal recordar que Juan Ribó és un dels “grans” del nostre teatre, i que ja ha passat a la història com. el primer actor que va fer un nú en públic amb la obra “Equus”, a mitjans dels ’70, i que va portar-la a escena a Barcelona “Sempre m’ha agradat molt venir en aquesta ciutat, on tinc molts vincles familiars, però que per motius professionals del meu pare –treballava a la ONU- em considero molt més un ciutadà del món. Enyoro aquells anys ’70 on Barcelona respirava un caliu teatral increible, amb moltes ganes de fer coses molt maques, amb obres que ja han passat a la història. Sempre que vinc em trobo molt a gust”. En el lloc on es troba més a gust Juan Ribó és en el món del teatre “És l’essencia de tot, amb el contacte amb el públic i el que et poden aportar”. El que pot aportar molt al mateix públic és “Una relació pornogràfica”, “La història que explica, els seus diàlegs, i el conflicte i atracció entre dos persones que s’acaben de conèixer”.
I on és la pornografia, doncs? Tenint en compte que no hi ha cap escena d’alt voltatge sexual, sinó la nuesa interior de dos persones que volen tenir una trobada sexual, sense saber qui és l’altre, i que acaben necessitant-se. Al final, el sexe, era el de menys.
Una parella encantadora, amb molta química i a qui desitgem tota la sort del món, en el teatre i en el que vulguin.