PRIVALIA CELEBRA SU CUARTO CUMPLEAÑOS EN BARCELONA
Text Meritxell Vallvé. Fotos Albert Roca. Publicat a Planet Mediterraneo el 13 de juny
Hace cuatro años que José Manuel Villanueva y Lucas Carné tuvieron un sueño que fue el de fundar una empresa de Shopping por Internet a la que le llamaron Privalia. Ese sueño se convirtió en realidad y ahora su compañía opera en España, Italia , México y Brasil.
Para celebrar su cuarto año de vida , Privalia lo celebró en el Mellow Beach Club junto al Hotel W de Barcelona que reunió a más de trescientos invitados venidos de varias partes del planeta.
Como maestro de ceremonias , se contó con la presencia del Alcalde de Barcelona , Jordi Hereu que lanzó un mensaje a los jóvenes empresarios diciendoles que no se desanimen y sigan con sus proyectos .
La madrina de la fiesta fue la presentadora Pilar Rubio . Entre los invitados el Director Adjunto de “ La Caixa “, Marcelino Armenter, los diseñadores, Pura López, Josep Maria Peiró y Jordi Cuesta. También pudimos ver a la presentadora Carme Chaparro, al cantante Pedro Marín, Maldo i Toninos, ex presentadores de Caiga quien Caiga, la “vedette” brasileña Reginna Dos Santos y se lamentó la ausencia de Custo Dalmau .
Pilar Rubio nos contó que “ por el momento no tiene pensado tener hijos y cuenta con varios proyectos en el mundo del cine aunque preferió no desvelarlos “. 
La fiesta se clausuró con una cena- cóctel del chef Pedro Monge amenizado por una Batucada en donde pudimos ver a la Rubio moviendo las caderas a ritmo de samba.
La presentadora de Telecinco Carme Chaparro lució "tipazo" y simpatia desbordante
LIDIA SAN JOSÉ, SEDUCTORA I ACTRIU D’ALTURA, AL TEATRE APOLO AMB “ESCÁNDALO EN PALACIO”
Text Albert Roca. Fotos Albert Roca i Mercè Lorca. Publicat a Planet Mediterraneo el 2 de juny.
En el món econòmic i el món de la política molets vegades haurem vist a senyores i senyoretes espectaculars amb senyors molt grans, amb aquell punt de sospita i maliciositat per tot el joc d’interessos que pot haver. Tota aquesta temàtica queda molt ben resumida amb la divertida obra “Escándalo en palacio” que podem veure aquests dies al Teatre Apolo de Barcelona, dirigida per Pedro Ruiz i protagonitzada pel mateix actor i l’espectacular actriu Lídia San José.
La història està centrada en dos personatges, un cap de govern casat amb una ex-model, dels quals es difonen unes imatges compromeses, que poden suposar una crisi de govern, per la qual cosa el mandatari –que recorda molt a Nicolas Sarkozy- haurà de fer gala de les seves estratègies.
La protagonista Lídia San José reconeix d’entrada que no s’identifica gens amb el seu personatge “La veritat és que no m’agrada estar amb una persona per interessos. Si la coneixès en persona no seria amiga meva, aquesta és la veritat”. Amb qui sempre la podem veure és amb les seves amigues de tota la vida “Sóc molt senzilla. Vaig sense maquillar, amb texans i no em sento còmoda en aquestes festes on no puc ser la Lidia de sempre”.
En el millor lloc que la podem veure sense dubte és sobre un escenari “On hi estic des dels 11 anys i això em dóna una seguretat increible. Cada vegada m’agrada estar més i no tinc por al que pugui passar ja que sigui el que sigui –quedar-se amb blanc- no serà cap tragèdia”. 
En un altre lloc que no es troba tampoc gaire còmoda és fent escenes de sexe, però.... “A la pel.lícula “Cosas de Brujas” vaig haver d’interpretar una escena compromesa amb el personatge d’Antonio Hortelano, i no era fàcil però gràcies al director de la pel.lícula i el mateix actor ens ho vem passar molt bè”. Com tambè si fes moltes pel.lícules de terror “La veritat és que m’ho passo molt bè veient-les. Amb 9 anys ja vaig veure “L’Exorcista” i no m’importaria passar-me tota una setmana veient pel.lícules d’aquest gènere”.
Així d’entrada, Lídia San José crida molt l’atenció. Té un rostre bellíssim i llueix “tipàs” “La veritat és que mai he tingut cap intenció de fer de model, ja que el que més m’agrada molt és ser actriu. Sobre la meva dieta, menjo de tot i potser és questió de genètica familiar on mengem com una llima. Suposo que d’aquí a tres anys no serà fàcil de fer tot això, però vull gaudir-ho plenament”.
La jove actriu, de 27 anys, reconeix que és una mica desorientada quan surt –es va perdre per BCN- i li agradaria perfeccionar la seva veu. Per finalitzar li demanem que ens doni un consell per veure “Escandalo en Palacio” al Apolo, que podem veure fins aquest proper diumenge “És texte, de Pedro Ruiz, és molt interessant i la gent segur que s’ho passarà molt bè”. Nosaltres ho podem atestiguar: un mite de la televisió i una actriu amb cos de gran model. Algú pot demanar més?
ENTREVISTA A VIRGINIA MAESTRO, CANTANTE Y ACTRIZ
Publicada a la Revista lo+mas Baix Llobregat. Nº 38
Una de las ganadoras más recordadas de las últimas etapas de Operación Triunfo ha sido sin duda alguna Virginia Maestro, que fue proclamada el 22 de julio del 2008, con el 55% de los votos. Después de ganarse un nombre y una legión de fans incondicional con su primer disco, a Virginia Maestro le vienen nuevos retos, un segundo disco, que publicarà a mediados de este 2010 y la primera incursión el mundo del cine, en el cortometraje “Muñecas”, dirigido por Paco Pérez.
Preg. Què tal la experiéncia del rodaje de “Muñecas”?
La verdad es que muy bien. Todo vino muy rápido, cuando surgió la propuesta, teniendo en cuenta que yo no tenia ninguna experiencia teatral ni cinematográfica. Y me hacia ilusión que se apostara por mí, pensando que lo podia hacer bien. Una vez en el rodaje todo ha ido de maravilla, con un equipo estupendo y muy bien acompañada de mis compañeras de rodaje, la mítica actriz Victoria Vera, la niña Claudia Silva i Sonia Madoc, que me han enseñado muchas cosas.
Nos puedes avanzar un poco el argumento?
Pues claro que sí. La protagonista es una mujer –Victoria Vera- que se ha separado y tiene que salir adelante, con sus tres hijas de diferentes edades –yo soy la mediana- En mi papel tengo 19 años, me encanta pintar y soy romántica, ya que me enamoro del vecino.
Es el tipo de historias que te gusta ver como espectadora?
Lo que más me gusta de “Muñecas” es el reflejo de la cotidianeidad. Una historia tan real como la vida misma, contada de manera muy sencilla y muy cercana. Tiene mucho encanto y estoy segura que el espectador sabrá valorarlo.
En el cortometraje 4 mujeres teneis que tirar adelante con vuestras vidas. Es una situación mejor que si sucediera en el lado masculino?
No digas eso, que las cosas han cambiado. A partir de cierta edad los hombres tienen más facilidades de rehacer su vida, pero las mujeres siguen teniendo el punto importante de la custodia. Y refiriéndote a las labores del hogar, si te soy sincera ni sé cocinar, ni coser un botón, pero eso sí, soy muy “apañadita”.
Imagina que el cortometraje gusta mucho y te llama Almodovar o Amenabar. Qué harias?
Albert entrevistando a Virginia Maestro en una pausa del rodaje de "Muñecas". Foto Jordi Rull.
-Estas bromeando?- Sea como sea los dos directores me producen un gran respeto y la verdad es que me fascina el mundo del cine. A nivel internacional dos directores que siempre me han gustado mucho por su forma de expresar y el contenido de sus films han sido Woody Allen y Tim Burton. Pero eso son palabras mayores y no dejo de ser una cantante que ha hecho una pequeña incursión en el mundo del cine. Lo que venga a partir de ahora será bienvenido.
Ganaste OT en Barcelona y tienes tu primera participación en el mundo del cine en Barcelona. La consideras muy talismán para tí?
Es evidente que sí. Yo le tengo un cariño muy especial, sabes? Tengo muy buenos recuerdos de las cosas que me han sucedido. Al margen de mi etapa en Operación Triunfo, me sentí muy querida cuando presenté mi disco en Luz de Gas, donde se habian agotado las entradas desde hacia dias. En un momento determinado incluse me planteé vivir en esta ciudad, pero finalmente tuve que ir a Madrid. Pero cuando vengo aquí me siento muy a gusto.
Marta Torné s’estrena en el teatre a “Más allá del puente” que acull el Teatre Borràs
Publicat a Sitgesnews.cat. Divendres 19 de març
Text Albert Roca. Fotos Jordi Rull i Albert Roca. Edició Xavi Massip.
La vida dóna moltes voltes. Poc podia sospitar que aquella presentadora i periodista Marta Torné, amb qui em vaig coincidir més d’una vegada a Sitges, amb els seus reportatges per “City Tv”, acabaria essent protagonista d’un dels meus reportatges, i ella com. a estrella d’una obra de teatre “Más allá del puente”, produïda per “Zoopa”, i que acull el Teatre Borrás. Per arribar fins aquí han passat unes quantes coses, com per exemple que aquella entremeliada “presentadora” es va convertir de la nit al dia en una estrella televisiva, en ser una de les protagonistes de la serie d’A-3 “El Internado”.
A partir d’aquí, portades i més portades en revistes de tirada masculina, i el salt endavant que dóna ara amb la història d’amor que viu amb el personatge d’Alex Brendemühl –flamant guanyador del Premi Gaudí al millor actor, i del qual tenim notícies que a Sitges és molt estimat-, que s’inicia amb un intent frustrat de sucidi sobre un pont. Per Marta Torné aquesta circumstància tràgica no és més que una excusa “perquè dos persones aparentment allunyades es trobin i s’enamorin. El personatge d’Alex és un perdedor mentre que el meu està preocupat per la superficialitat. Entre tots dos es protegeixen” i a partir d’aquí sorgeixen un conjunt de situacions on l’espectador té reaccions imprevisibles “És una de les coses que més m’ha sorprés del món del teatre, veure com el públic és diferent cada dia i hi ha dies que riu molt i altres que és més fred. Ho noto des de la primera escena”
Ha passat ja un parell de setmanes des de l’estrena de “Más allá del Puente” “I és el moment de disfrutar-la. Tot això m’anirà molt bé. Pensa que en la televisió no et dóna temps aprendre el teu paper i aquí el fas teu. És tot un curs intensiu”. Intensiva també ha estat la seva trajectòria, iniciada com a membre del mític programa “Vitamina N” de City TV, presentat per Jordi González “Ho recordo molt gratament, la veritat, i miro els videos amb els meus companys d’aleshores com el Rocco. També m’agradaven molt especialment aquells reportatges que fèiem al carrer en diferents esdeveniments com. el festival de Cinema de Sitges i el Carnaval de Sitges”.
Ara han canviat una mica les coses, i els seus objectius és consolidar la seva carrera com actriu, on encara la podem veure a “El Internado” “Que viu la seva recta final amb la última temporada. És una llàstima per a mi a nivell professional però crec que és el moment de finalitzar ja que sinó pots cansar al públic que ha estat tan fidel”. 
Marta Torné, un encant de persona, que ha mostrat com. les casualitats i la perseverança et poden canviar la vida, des d’una pantalla televisiva o l’escenari d’un teatre, com ara a “Más allá del puente”. Un interessant joc de mirades d’una parella jove, que pel damunt de tot s’estima.
Nino Bravo, el Musical, al Teatre Coliseum
| PUBLICAT A SITGES NEWS.CAT |  |
 |
 |
| escrit per Albert Roca. Fotos Jordi Rull. Edició Xavier Massip | |
| dimecres, 10 març de 2010 | |
 Els hem tingut gairebé cinc dies i ja els trobem a faltar. El cert és que el Teatre Coliseum ha estat un dels escenaris de la gran gira de “Nino Bravo, el Musical”, que vol arribar a Sudamèrica, indret on malauradament l’èxit va arribar al cantant després de la seva mort prematura, a l’any 1973.Amb la tranquil.litat d’haver superat amb nota els primers dies de les representacions vem tenir el luxe de poder parlar amb el gran artífex del musical, Eliseo Peris –guanyador del Festival de Benidorm l’any 1971- i la simpàtica i expressiva cantant Maria –que maco hagués quedat la incorporació de la cançó “Te acuerdas Maria”, dedicada a una de les grans revelacions musicals d’Espanya-. Eliseo ens comentava que “Era evident la necessitat de portar a terme un musical de Nino Bravo 37 anys després de la seva mort. La dificultat estava en trobar els cantants apropiats i el seu leiv motiv. Vem tenir ben clar que havia de ser un homenatge, amb el vist-i-plau de la seva família i que reflectís la seva trajectòria i els testimonis dels seus amics. Una part important també eren els cantants però no voliem ni semblances ni imitadors, sinó uns cantants amb bones veus que poguessin interpretar cançons que formen part de la nostra història”.
La cantant Maria té reservat un dels moments especials i emotius del musical, amb el seu duet amb Nino Bravo en pantalla “A casa meva Nino Bravo sempre ha estat present i em sento molt contenta de participar en aquest musical, amb una companyia amb la que ja portava una trajectòria. Una cançó molt maca d’interpretar és “Vivir”, la única que va composar i explica la necessitat de tirar endavant en tot tipus de circumstància”.
En la posada en marxa del musical Eliseo vol destacar especialment la col.laboració que ha tingut Fernando Navarrete, que ha facilitat molts cops d’efecte, com l’escenografia que envolta la canço “Tu cambiarás”, en la linia 70era d’Austin Powers.
Encandilats parlant de molts records li fem una petició agosarada a la cantant Maria: que ens delectés amb un trosset de cançó, ni més ni menys que “Cartas Amarillas”. I ho va fer i apart d’enamorar-nos definitivament estem esperant amb candeletes el retorn d’aquest musical a Barcelona. |
El Musical “A” arriba a Barcelona
Avui s'ha estrenat al Teatre Apolo un dels grans musicals dels últims anys: el Musical "A", de Nacho Cano, que vol reflexionar sobre els nostres origens i el lligam amb el mediterrani. El mateix Nacho Cano ha intervingut en la direcció i les mateixes lletres, que també no deixen d'oblidar la màgia de Mecano.
Reportatge sobre “Mi primera vez”, que acull el Club Capitol
-Reportatge publicat a l'Eco de Sitges del 20/02/2010
En les darreres generacions la societat ha canviat en moltes coses, sobretot amb el teme del sexe que ja no es veu un tema “tabú” sinó que forma part ineludible de les nostres vides. El que no ha canviat tant és la idealització de la seva arribada. Aquella “primera vegada”, que malgrat la molta informació que teniem la major part de les vegades sempre ha donat una sensació de certa fredor o decepció... però l’experiència diluïrà aquell moment.
Aquella primera experiència dóna joc a moltes històries, algunes d’elles inversemblants, que han agafat cos d’obra teatral en “Mi primera vez”, que acull aquests mesos el Club Capitol de Barcelona, a la Rambla Catalunya, i que ve amb l’aureola del gran èxit teatral a Nova York. La obra està protagonitzada per 4 actors, molts dels quals ben coneguts per les seves intervencions televisives: Bart Santana –Fisica o Quimica- Marian Aguilera –Los hombres de Paco-, Inma Cuevas –La señora- i Fran Nortes.
Tots ells fan una recreació de diferents històries, explicades a través d’Internet. A banda de la gran vitalitat que respira la obra i el sorprenent canvi de registres dels mateixos actors, el principal alicient de la obra és el seu caràcter participatiu. El públic pot omplir una butlleta –de caràcter anònim- on ha de respondre a una serie de questions relacionades amb “la primera vegada”, i que els actors van llegint al llarg de la obra, amb el que s’estableix una gran complicitat.
Per l’actriu Marian Aguilera, que ha visitat Sitges en diferents ocasions, no és una obra que “parli del sexe directament, sinó que hi ha un entorn emocional de les relacions entre les persones”. Amb tantes històries que s’expliquen és inevitable la coincidència amb una primera vegada dels mateixos actors –com li succeeix a l’actriu Inma Cuevas, amb el “Dia de Sant Valentí-.
La conclusió de la obra és treure la importància de fer-ho la primera vegada i gaudir eternament –no tant com el Warren Beatty, amb més de 12.000 persones diferents- de moltes altres vegades, en el sexe, i en moltes altres experiències.
Text Albert Roca. Fotos Albert Roca i Jordi Rull
Josema Yuste i Felisuco, “Quina parella de por”… al Teatre Apolo
| escrit per Albert Roca. Fotos Albert Roca i Jordi Rull – Edició Xavier Massip | |
| dijous, 14 gener de 2010 | |
 Aquests dies podem veure a Josema Yuste i el també popular “Felisuco” en el Teatre Apolo de Barcelona en la comèdia “Una pareja de miedo”, que arriba amb l’excel.lència de quatre anys d’èxit per tot Espanya “Ha sigut de les vegades que m’ho he passat més bé, encara que el ritme és esgotador”.La obra, basada en el text de Charles Ludlam, i dirigida per Jaime Azpilicueta posa en solfa els grans mites del gènere de terror en un ritme frenètic “´És complicada de definir ja que hi ha moltes sorpreses. És una aposta arriscada que s’allunya del tradicional embolic de la comèdia clàssica”.
No li molesta que repeteixin constantment per televisió la mitica “empanadilla” de “Martes y 13” “En el món de la música pots escoltar els Beatles i els Rolling i no cansar-te. Són uns clàssics i això també passa amb el bon humor, com aquell sketch de “Martes y 13”.
Aquella etapa està ben llunyana i ara el seu objectiu es continuar la tasca de producció i interpretació d’espectacles, a més dels esmentats especials televisius, que sempre han estat un èxit, o no? “No hi ha una fòrmula per tenir molta acceptació en el públic, que és molt capritxós. He vist quantitat d’espectacles que prometien molt, que tenien tots els ingredients per aconseguir l’exit i no ha estat així”. Aquesta és la veritable por d’un dels actors-comics més populars de les últimes dècades. Els espectadors només ens queda passar una mica de por i gaudir de molt de riure. Quasi bé no podriem demanar més. Amb aquesta obra, Josema Yuste, també productor de la obra tanca gira. El seguent projecte, una nova versió del “Sopar dels idiotes”, que espera portar-la a la ciutat comtal, com ha fet sempre. Per cert, aquells ui encara no hagin vist “Una pareja de miedo” en el teatre ho podran fer en el cinema, amb la versió preparada par la ocasió i que s’estrenarà a finals del mes de febrer. |
Entrevista a l’actor Aleix Rengel
Entrevista publicada a Sitges news.cat el 23 de deesembre del 2009
Text i fotos Albert Roca. Edició Xavi Massip
“He tingut molta sort amb el meu personatge del David Peris, al qual li han passat moltes coses”
Després de 10 anys en antena, la serie “El Cor de la Ciutat” finalitzarà la nit del 23 de desembre, amb un episodi especial on es desvetllaran moltes coses que han quedat enlaire. Una d’elles és la referent al personatge del David Peris, que ha tingut la peculiaritat d’haver estat interpretat per dos actors, els primers anys per Quim Gutierrez i la última etapa per Aleix Rengel “Va ser una circumstància especial i em va costar adaptar-me, la veritat, tenint en compte que mai havia fet televisió fins aleshores. Però tot va anar molt bè, gràcies al treball en equip i la complexitat del meu personatge al qual li han passat moltes coses. Per poder-lo interpretar vaig haver d’investigar molt els diferents estats anìmics, ja que en molts casos el seu comportament és totalment imprevisible”.
Abans de convertir-se en un personatge popular Aleix Rengel ja portava un llarg recorregut en el món del teatre, i també al cinema en el film “Joves”. Respecte al primer àmbit Rengel ens reconeixia el canvi que va suposar “Quan vaig sortir a “El cor....”. La gent no anava a veure la obra que feia –sobre la il.lustració francesa- sinó al David Peris i la gent em preguntava sobre això enlloc de la meva obra. Vaig tenir una gran decepció, fruit d’una cultura teatral en decadència”. En aquest aspecte Aleix Rengel es troba molt còmode en els espectacles i obres de petit format, de teatre alternatiu. La seva professió li ha permès interpretar personatges molt diferents, i absolutament allunyats d’ell mateix “Un actor no té perquè està preparat per a fer de tot sinó per a entendre-ho, encara que és molt difícil entendre el personatge d’un violador o d’una persona violenta. S’ha de fer un important treball de camp”. Un altre de les facetes del popular actor és la de l’ensenyament, on dóna classes periódicament “Ensenyant aprens moltíssim, i sempre et sorprèn algun alumne amb uns registres, que mai se t’havien passat pel cap. Això també m’ha ajudat a crèixer com actor”. La base d’un actor considera que és “Ser el màxim de naturals amb el text que t’han donat, donar la sensació que és totalment teu encara que hi ha moments que no és fàcil”. El seu actor referent és Xavier Ripol, que li va ensenyar la tècnica i naturalitat i les seves aficions són ben senzilles –es considera una persona molt “cassolana”- El seu futur és continuar treballant. Qualitat i nivell no li falten, això ho hem pogut comprovar amb un personatge estimat i alhora pol.lèmic del “David Peris”.
REPORTATGE SOBRE ELS ONDAS 2009
Reportatge 
ondas 2009 a la Revista Lo+mas
Entrevista Audio. BLANCA ROMERO
