“Gavilans” i “Misses” a la festa inaugural de la botiga Guess amb Vanity Fair a BCN
Text i fotos Albert Roca
Després d’un estiu molt calorós, les festes a Barcelona comencen a escalfar-se, i han arrencat amb força amb la coneguda marca internacional “Guess” que va inaugurar el passat dimarts la seva botiga insignia, al Passeig de Gràcia, amb Vanity Fair. Ho va fer amb una gran festa, amadrinada per la guapíssima presentadora, ex-miss Espanya Eva González, i on va destacar la presència del president del Consell i director Maurice Marciano i el cap executiu i director creatiu Paul Marciano, a més de la directora de Vanity Fair Lourdes Guzman.
Davant la presència de molts mitjans de comunicació van passar per la catifa vermella els “Gavilans” Claudia Bassols, Alicia Sanz i Alejandro Albarracin, l’actriu Martina Garcia –protagonista juntament amb Javier Bardem de la premiada “Biutiful”, la cantant Raquel del Rosario de “El sueño de morfeo”, senzilla, elegant i molt contenta pels èxits del seu marit, el pilot de fòrmula 1, Fernando Alonso, l’exmodel Judit Mascó, la model, ex-miss Espanya Helen Lindes –molt habitual en els últims mesos en les festes barcelonines, i nosaltres encantats de la vida-, Estel Solé, que participa a la serie “La Riera”, i una llarga llista de personalitats de la vida i política social barcelonina.
La companyia Guess es va fundar el 1981 pels germans Marciano, amb l’objectiu de promoure una nova marca que pogués reunir els conceptes de sensualitat, aventura i joventut que el van fer estendre models i actrius internacionals de la categoria de Claudia Schiffer, Eva Herzigova, Naomi Campbell, Laetitia Casta o Carrie Otis.
Actualment Guess Inc. ha compta amb més de 450 botigues a Amèrica del Nord, i més de 850 de propietat i franquícies en més de 85 països. Tots ells reflexen els conceptes de Guess: GUESS by Marciano, GUESS jeans, GUESS eyewear, GUESS handbags and footwear, GUESS kids, GUESS jewellery, GUESS seductive, GUESS Swimwear, GUESS Underwear.ESS.
Per tot això que hagin pensat en obrir una botiga estrella a Barcelona és la millor mostra que la ciutat comtal està més de moda a Barcelona.
Margalida Grimalt-Reynés, “Mireia Flaqué” a “La Riera”, l’alegria burgesa d’un culebrot
Text i fotos Albert Roca
Té un nom de personatge de la realesa però en realitat és la persona més senzilla del món. Ella és l’actriu Margalida Grimalt-Reynés, que interpreta el personatge de Mireia Flaqué a “La Riera” i al qual li dóna un contrapunt d’innocència i alegria en una història de rerafons ben fosc. El seu personatge està relacionat amb l’alta burgesia i s’ha cassat recentment amb un personatge que pot donar joc per la seva homosexualitat, desconeguda fins ara per ella. Per Margalida la serie i el seu personatge “Ha estat una gran sorpresa en realitat. Respecte al meu personatge hi ha una diferència respecte la resta ja que s’ha vist una evolució i s’ha vist clarament amb quin peu calcen. En canvi a la Mireia Flaqué encara li poden passar moltes coses, amb la nova situació de dona casada”. Un fet que curiosament ha estat una situació inèdita “Potser perquè sóc molt jove encara i perquè els meus “tiets” no es van cassar, no he viscut mai cap boda, ni amb els meus amics que no ho han fet, i evidentment cap despedida de soltera, on a la serie em vaig divertir molt la que vaig viure, on en un moment donat ens vem relaxar fins al punt d’acabar totalment esgotats”.
Seguim parlant amb la Margalida, al punt de trobada del Palau Robert i no ens deixem de sorprendre per la seva bellesa, i les coses que ens va descobrint, com. per exemple la gran capacitat que té per aprendre idiomes –en sap el xinés- la passió que té pels dolços, com a un servidor, “És quasi superior a mí fins al punt que a vegades arribo a casa i menjo dolços abans de fer el dinar o sopar”, i contradictòriament, tot i que és mallorquina les ensaimades no són la seva debilitat –tot i que no es pot ressistir a una bona ensaimada de crema cremada-.
Es mou molt bé entre els fogons, més enllà de l’horari laboral on no li dóna gaire temps, i ens comfessa una de les seves grans especialitats “Puré de moniato amb llet de coco i llima. Sembla molt “delicatessen” i difícil però és més senzill del que et puguis imaginar”. El menjar per cert li entra més pels ulls quasi més que pel seu contingut. Un fet que signaria el millor xef de “La riera”.
Li agrada passejar i nedar per les cales, properes al seu entorn on viu a Mallorca, tot i que les platges tampoc són pas el seu fort. Tampoc ho eren els “culebrots” i quan menys s’ho pensava ha acabat protagonitzant un de molt bó “La Riera”, del qual s’ha guanyat la simpatia i fidelitat dels mil.lions d’internautes que el segueixen.
Si alguna vegada s’ho creu o baixa la guàrdia, té uns ulls crítics que ho veuen tot, ni més ni menys que la seva família “Hi ha dies que em diuen que el meu personatge potser no ha estat encertat i jo els hi dic, ja ho tindré en compte¡¡¡”
Nosaltres també. Esperem no perdre-li la pista ja que és un encant. Només ens va faltar finalitzar aquella agradable estona amb un “festival” de dolços. Ja ho farem ja. Ella estaria encantada.
Presentació de la programació de Tardor de TV3
Text i fotos Albert Roca
El plató on s'enregistra el programa “La partida” va ser l’escenari escollit per presentar la programació de Televisió de Catalunya, que es va celebrar el passat dimecres. Una nova programació on d’entrada TV3 vol mantenir el lideratge, a través d’una graella que manté l’estructura informativa, amb valors socials, sense perdre la competitivitat. Per aconseguir-ho s’han incorporat importants novetats com el nou programa d’Albert Om, “El convidat” on el popular presentador té una trobada amb personatges famosos en el seu entorn familiar, “Polseres vermelles”, d’Albert Espinosa, que el pot consolidar com un dels grans narradors de la quotidianeitat, “Divines”, protagonitzada per Rosa Maria Sardà i Verónica Forqué, amb un tour de “force” interpretatiu de gran alçada, o “No me la puc treure del cap”, amb Roger de Gracia, que recuperarà algunes de les cançons que formen part de la nostra memoria col.lectiva.
A més de les novetats altres moments esperats són el final de la serie “Ventdelplà”, en la que recordem té un paper destacat l’actriu sitgetana Anna Barrachina, el retorn de la gran revelació de la última temporada “Infidels”, les noves revelacions del sorprenent “culebrot” “La Riera”, a més de l’habitual desplegament informatiu dels grans esdeveniments que es centrarà sobretot en les eleccions al parlament de Catalunya el 28 de novembre que podria coincidir amb el clàssic Barça-Madrid.
Per la directora de TV3 Mónica Terribas, tots els interrogants del nou escenari de la TDT han quedat del tot desplaçats per la confiança en assolir uns objectius programàtics i amb continguts més enllà dels resultats de l’audìència.
Montse Morillo, la gran revelació de “La riera” a Sitges
Text i fotos Albert Roca. Reportatge publicat a l'Eco de Sitges, Planet Mediterraneo i Sitges News
La guapíssima actriu Montse Morillo, que hem vist periòdicament en diferents series televisives i exitoses obres de teatre, va visitar Sitges el passat dissabte, recordant les vegades que ja havia vingut, especialment pel festival de Teatre. Aquest estiu l’ha servit per recuperar forces de la seva participació a la serie “La riera” de televisió de Catalunya, on interpreta el controvertit personatge de “Maribel”, que és l’eix de tres trames, la sentimental amb el seu company de cuina, el Sergi, el tema de la drogadicció amb un dels seus germans i la més delicada, la de la pederastia, que es va donar a conèixer gairebè al final de la temporada. Montse Morillo està molt il.lusionada pel seu personatge i la trama argumental “Es la primera vegada que feia una serie diària i he notat el canvi, amb un ritme intens. El meu personatge m’agrada molt per la seva complexitat i el que li ha estat succeint, un fet que desconeixia quan m’ho van proposar. De la serie el que valoro és mostrar el costat ocult de les persones, que tots hem tingut alguna vegada” 
El que menys li ha costat ha estat ficar-se entre els fogons ja que comfessa que “La veritat és que m’agrada cuinar, sobretot la cuina vegetariana i un dels plats que m’agrada fer molt són els arrossos de verdura”. A la mediàtica cuinera li demanem un menú “De primer una crema de carbassó, de segon un bacallà amb verdures i de postre... en això reconec que no cuino gaire”. Un altre fet que comparteix amb el seu personatge de “Maribel” és “El seu afany perfeccionista de fer bé les coses” En el moment de fer fotografies vem buscar-li el seu “pircing” i els “tatuatges” que llueix el personatge “No són més que caracteritzacions per accentuar el caràcter especial i rebel de “Maribel”. Els tatuatges van ser una proposta meva que a producció van acceptar”. 
La vocació artística de Montse Morilllo es va iniciar de ben jove “A l’escola feia les clàssiques funcions de final de curs, i després ho vaig anar continuant. El que recordo molt és quan em vaig trobar anys després amb els companys d’institut i parlavem de la meva professió d’actriu i em deien “Que divertit, no?”. I és curiosa aquesta imatge que hi ha, sense veure l’esforç i dedicació que hem de tenir en les propostes que tenim”.
Per finalitzar li preguntem si la seva família segueix la serie “La riera” “Rebo molts comentaris des del “Avui m’has fet plorar molt”, als que fa el meu nebot de cinc anys que ja no parla de “La riera” sinó de la “Tieta Montse” i de la sorpresa en veure’m tant enfadada en alguns moments de la serie”.
Re-volver dels “Morancos” a Sitges
Text Albert Roca. Fotos Xavi Massip
Històricament el món de la televisió ha generat figures mediàtiques e idolatrades que un cop s’han passejat per diferents escenaris teatrals han tingut un èxit garantit. I és que aquells espectadors fidels no es volien perdre la oportuntat de veure les seves “figures” en directe, amb el risc de portar-se més d’una decepció.
Aquest no ha estat el cas de “Els Morancos”, que han presentat a Sitges el seu espectacle “Re-volver”, al Melià Sitges, dintre el cicle “Refresc de Teatre”, organitzat per Sala Vors S.L i la regidoria de Cultura, que forma part de “Sitges, vila de festivals”.
Poques hores abans els esperem al “hall” del Melià, i ens sorpren d’entrada el sentit de l’humor del seu representant que ens comenta que ara estaven parlant pel mòbil “Y probablemente entre los dos, son así”. Finalment ens apropem a tots dos en un piano que any rere any serveix perquè actors, actrius i directors que venen al Festival de Cinema ofereixin una petita improvització. La primera pregunta, inevitable, passa per l’actuació a Sitges. Jorge Cadaval ens comenta que “M’encanta venir a Sitges ja que he vingut moltes vegades amb la meva família a fer una escapadeta i per això ens encanta poder actuar per primer cop”. L’espectacle “Re-volver”, parteix de l’oscaritzat film d’Almodovar “Ens va donar el seu permís per fer una interpretació del cartell, i a més ens encanta la història”, en la que els dos còmics donen la seva visió humorística a través de les paròdies e històries “Que anem reinventant i adaptant-nos a l’actualitat com ara pot ser el tema dels “toros”.
Podriem seguir parlant i parlant, amb el risc de quedar seduïts i definitivament conquerits per la seva forma particular de veure l’humor, i els hi fem la pregunta final sobre el secret del seu èxit “La naturalitat, i que el nostre humor sigui proper a la gent”. Una sentència i reflexió de “manual” de la qual molts podrien prendre exemple, instal.lats en haver perdut del món de vista, creient-se d’altres planetes. El planeta dels Morancos és la terra i una de les capitals ha estat Sitges.
ENTREVISTA A PEDRO RUIZ, PRESENTADOR Y ACTOR
Text i Fotos Albert Roca. Publicat a la Revista l+s, mes de juny.
Después de un tiempo aparentemente apartado de los medios de comunicación y el mundo del teatro, Pedro Ruiz vuelve a la carga con la publicacion de su último libro “Al hijo que no tengo” y la obra de teatro “Escándalo en palacio”, coprotagonizada con Lidia San José, que acoge el Teatre Apolo de Barcelona. Con el dolor personal de una pérdida familiar Pedro Ruiz se siente más en forma que nunca, con esa rebeldia eterna contra el poder.
Preg. Después de más de treinta años con la recuperacion de la democrácia nunca ha votado en ningunas elecciones. No le gusta ninguna opción?
De manera metafórica, si entro en una tienda donde no me gusta nada de lo que hay, no estoy obligado a comprar pero igualmente tengo que pagar la tienda entera, por eso al menos me queda el derecho a opinar. Mira, me parece sospechoso aquella persona que anuncia que si lo votamos puede arreglar lo nuestro, y me pregunto, cómo? No necesito que nadie arregle lo mio, ni conduzca mi vida, ya lo hago yo. No estamos en una sociedad de individuos sinó en una sociedad de rebaños.
Preg. Y que ocurre con la televisión, ha habido más libertad con la llegada de las privadas?
Lo que existe es libertad a la baja. Hay buenas series y programas culturales y temáticos. Eso es indudable, pero en la programación en general está presidida por un extraordinario sentido de la bazofia y la precariedad de altura. Han inventado la televisión para hablar lo peor de los mejores y lo peor de los mejores, para equilbrarlos a todos. Se coge un ejemplo: “Pavarotti, que gran tenor pero era un tacaño. Y Pepita és una prostituta pero es simpática” y que conste que no tengo nada contra esta profesión. Esto está calando y no tiene salida de ningun tipo. Además por otro lado, los medios de comunicación informan permanentemente de los mismos, que són los que estan en el poder.
En estos momentos no presenta ningún programa, le apeteceria volver?
Si volviera a la televisión mi planteamiento seria humilde, desde la sencillez. Hemos llegado a una época donde nos hemos de plantear las audiencias con velocidad de crucero media. Cuando se inicia un nuevo programa ya no hemos de pensar que vamos a hacer la “hostia” de audiencia... eso no, porque la “h...” nos la pegaremos seguro... Ahora todo esto se ha convertido en un “souflé” que va bajando hasta convertirse en una tortilla. Pero el peor problema no es este, sinó la gente que dirige la televisión...
Què está ocurriendo?
En la televisión actual está prohibida la personalidad. Los estudios funcionan como el sistema. Hay unos señores que estan en plató con un pinganillo dando órdenes a los presentadores diciéndoles “pregúntale al invitado como se acostó con aquella chica”, Y lo dicen... Estamos asistiendo a violaciones en plató en directo.
Cambiando de tercio, durante mucho tiempo le hemos visto en Sitges. Le encanta la ciudad?
Durante muchos años iba dos o tres veces por semana acompañaba a mi madre, que estaba en silla de ruedas, a pasear por el paseo marítimo. He comido en la Fragata i en Aiguadolç centenares de veces, tengo grandes amigos como Jaime Riera y no descarto en el futuro establecerme aquí. Sitges tiene una peculiaridad fantástica, que el campo de fútbol esté al lado de la playa. No sabes el placer que da jugar al futbol, como lo he hecho con los veteranos del Sitges, y después bañarte en la playa.
LA FESTA DE LG, FORMULA I, A BARCELONA
Publicat a Sitgesnews.cat, dimecres 12 de maig. Text Meritxell Vallvè. Fotos Albert Roca
Feia temps que no es veia tan famós per metre quadrat a la capital catalana. La nit prèvia a les carreres de Formula 1 , LG, patrocinador tecnològic de la F1 cel.lebrava una festa a la Sala Opium per a presentar la nova gama de televisors INFINIA , la televisió Full Led Slim del mercat i la primera televisió Full LED 3D del món .
Les dues indiscutibles reines de la festa van ser les models Ariadne Artiles i la Martina Klein. La primera va fer de DJ i la segona, de presentadora. Per la llarga catifa vermella van desfilar famosos i assistents a la carrera de cotxes com Arantxa de Benito, l´ actor Oscar Jaenada , la periodista Samantha Villar, l´actor Maxi Iglesias , el nedador David Meca, el corredor Sete Gibernau , l´ Alfonso de Borbon, l´Alejandro Agag, en Rosauro Baro amb al genet Alvaro Muñoz Escassi i personatges de la societat catalana com Isabel Suqué de Reguer, la disenyadora Roser Mercé , Alejandra Prat amb al seu marit en Juanma Alcaraz i Joan Antoni Samaranch fill i una llista inacabable d´ ilustres convidats que van omplir el local i la seva terrassa amb vistes al mar. 
Ariadne Artiles confessava a ¨sitgesnews.cat ¨que ¨ s´acaba de cumplir un dels meus grans somnis i és el de tenir un pis a Manhattan ¨ i emocionada ens explicava que intenta passar tot el temps que pot . A més deia que ¨tinc moltes ganes de tenir fills i m´agradaria tenir bastants, però no vull adoptar ¨. De moment, la model canaria està molt enfeinada i tampoc es planteja ser actriu malgrat que ha tingut ofertes que ha declinat. 
També la Martina Klein es mostrava satisfeta dels resultats del programa en el que treballa ¨ El Club del Chiste ¨ i en quan a la seva vida privada ens deia que ¨ no puc tenir parella , per tenir-la has de tenir temps i dedicació, les estones lliures que tinc són per el meu nen ¨.
Mentrestant , l´ Oscar Jaenada apareixia amb la seva novia Barbara Goenaga i explicava que ¨ tinc molts projectes sobre la taula encara que cap confirmat ¨. A més, va tornar a parlar que està en contra de qualsevol doblatge dient que ¨ el doblatge és propi d´Espanya , Italia i Alemanya per l´herència dictatorial en el seu dia i jo crec que s´ ha d´abolir , ja¡¡ Es va despedir amb un somriure que amagava la resposta a la gran pregunta del moment...I es que podria treballar en breu a la nova entrega de¨ Pirates del Caribe” junt amb la Penélope Cruz.
David Bustamante i Paula Echevarría arribaven els últims amb les cares una mica més serioses del que és habitual. El cantant ens confessava que ¨ sóc un fan incondicional d´ Alonso i un aficionat a les carreres ¨. La seva dona es mostrava contenta per els bons resultats que está tenint la serie en la que treballa, ¨Gran Reserva¨, amb un gran èxit d´audiencies i ens comentava que ¨ de moment no tindrem més fills, tot i que ens agradaria que la nena tingui un germanet més endavant¨.
Alvaro Muñoz Escassi va fer acte de presencia molt més tard i sense la seva nova mitja taronja., la Cristina. La gallega que li va robar el cor en el Reality Show que ha protagonitzat recientment i que prometia convertir al genet en el gendre que qualsevol sogra somnia tenir.
Imanol Arias, vola de nou en el cinema amb “Pajaros de papel”
-Entrevista publicada a la Revista Lo+mas de Garraf, del mes d'abril-
-Text Albert Roca. Fotos Albert Roca i Enrique López Márquez
Después de unos años plenamente dedicado a su ya célebre personaje de “Antonio Alcántara” en la serie “Cuentame” de TVE, Imanol Arias ha vuelto al mundo del cine por la puerta grande, con el film “Pájaros de papel”, ópera prima de Emilio Aragon. El rodaje del film le ha permitido al intérprete de “El Lute”, retornar a sus orígenes de pallaso en el mundo del teatro, reivindicar la condicion de artista como alternativa pacífica al horror de una dictadura y emocionar con su interpretación, donde cada plano es una lección de impacto emocional. Imanol ha reservado para este film otra gran sorpresa: por primera vez canta y baila. Y muy bien, por cierto.
Preg. Cómo ha ido la experiència de tener a Emilio Aragon como director?
Emilio Aragón es una persona muy especial. Fue un payaso mudo durante mucho tiempo. Luego se puso unas zapatillas, ganó nada más ni nada menos que un premio Emmy –yo no tengo ninguno, y si dos nominaciones-. Se puso una bata de médico en la serie mas vista de la historia de la televisión –que bien le sentaba-, transformó la televisión y lideró su revolución. Ha dado tesis en Boston, ha hecho conciertos con Paco de Lucia. “Joder” con el payaso. Yo quiero ser payaso como él...
.... ya fuiste payaso....
Con 12 años tuve mi primera caracterización de payaso –nos muestra con emoción una foto suya de esa etapa-. Fue una etapa muy linda en mi vida.
Durante mucho tiempo has compaginado cine y televisión. Que diferencias encuentras
Los caminos se cruzan. La televisión te permite la compresión de la velocidad, no te permite el sosiego y en el cine cuanto más tiempo pasa entre el rodaje de la pelicula y su estreno más cosas pasan y más se transforman. En la tele cuando más tiempo tienes pegado el “culo” a la emisión mejor. La histeria y la velocidad es lo más real, y en cambio la paz y la tranquilidad es una irrealidad.
El film da un gran protagonismo al papel del payaso dentro de una dictadura, no?
El payaso era un curandero de emociones. Cuando un médico protesta tiene autoridad. Y en una situacion tan desastrosa en un ser human, como es la guerra alguien que te cura el alma no sé que precio tiene, pero seguro que acumula poder y si lo sabe manejar bien es algo reconfortante. Y en “Pájaros de papel” se explica muy bien. Los personajes son grandes artistas, de muchos ámbitos. Hacen posible la virtud a través de las pequeñas cosas y de ahí salen las más grandes
La trama está situada en la época de la guerra civil. Era necesario?
Hay gente que piensa que no es necesaria otra pelicula de la guerra civil y gente que piensa que no tiene porque ser la trama central. Hay un contexto 
tan brutal que permite hablar sobre ello sin un interés enfermizo y sin revancha. En la mayoria de los casos no sabemos lo que sucedió realmente en las guerras. Yo no quiero arruinar mi vida por encontrar un pasado de hace 70 años, por suplantar una injustícia de alguien que puede estar muerto, ni agobiar a su hijo o su nieto para pagar una deuda. Eso me parece muy ruin. Yo quiero vivir, prefiero olvidar, prefiero querer.
Después de protagonizar algunos de los mejores momentos televisivos y cinematográficos de España, cual es tu mayor deseo?
Me gustaria volver a recuperar la rutina actoral. Durante buena parte de la vida se va perdiendo, ya que esa rutina la tienes asimilada, y no eres tan consciente. Y yo necesito de ser consciente de cuando actuo. Ser capaz de separarme de mí mismo y ver lo que estoy haciendo
Marta Torné s’estrena en el teatre a “Más allá del puente” que acull el Teatre Borràs
Publicat a Sitgesnews.cat. Divendres 19 de març
Text Albert Roca. Fotos Jordi Rull i Albert Roca. Edició Xavi Massip.
La vida dóna moltes voltes. Poc podia sospitar que aquella presentadora i periodista Marta Torné, amb qui em vaig coincidir més d’una vegada a Sitges, amb els seus reportatges per “City Tv”, acabaria essent protagonista d’un dels meus reportatges, i ella com. a estrella d’una obra de teatre “Más allá del puente”, produïda per “Zoopa”, i que acull el Teatre Borrás. Per arribar fins aquí han passat unes quantes coses, com per exemple que aquella entremeliada “presentadora” es va convertir de la nit al dia en una estrella televisiva, en ser una de les protagonistes de la serie d’A-3 “El Internado”.
A partir d’aquí, portades i més portades en revistes de tirada masculina, i el salt endavant que dóna ara amb la història d’amor que viu amb el personatge d’Alex Brendemühl –flamant guanyador del Premi Gaudí al millor actor, i del qual tenim notícies que a Sitges és molt estimat-, que s’inicia amb un intent frustrat de sucidi sobre un pont. Per Marta Torné aquesta circumstància tràgica no és més que una excusa “perquè dos persones aparentment allunyades es trobin i s’enamorin. El personatge d’Alex és un perdedor mentre que el meu està preocupat per la superficialitat. Entre tots dos es protegeixen” i a partir d’aquí sorgeixen un conjunt de situacions on l’espectador té reaccions imprevisibles “És una de les coses que més m’ha sorprés del món del teatre, veure com el públic és diferent cada dia i hi ha dies que riu molt i altres que és més fred. Ho noto des de la primera escena”
Ha passat ja un parell de setmanes des de l’estrena de “Más allá del Puente” “I és el moment de disfrutar-la. Tot això m’anirà molt bé. Pensa que en la televisió no et dóna temps aprendre el teu paper i aquí el fas teu. És tot un curs intensiu”. Intensiva també ha estat la seva trajectòria, iniciada com a membre del mític programa “Vitamina N” de City TV, presentat per Jordi González “Ho recordo molt gratament, la veritat, i miro els videos amb els meus companys d’aleshores com el Rocco. També m’agradaven molt especialment aquells reportatges que fèiem al carrer en diferents esdeveniments com. el festival de Cinema de Sitges i el Carnaval de Sitges”.
Ara han canviat una mica les coses, i els seus objectius és consolidar la seva carrera com actriu, on encara la podem veure a “El Internado” “Que viu la seva recta final amb la última temporada. És una llàstima per a mi a nivell professional però crec que és el moment de finalitzar ja que sinó pots cansar al públic que ha estat tan fidel”. 
Marta Torné, un encant de persona, que ha mostrat com. les casualitats i la perseverança et poden canviar la vida, des d’una pantalla televisiva o l’escenari d’un teatre, com ara a “Más allá del puente”. Un interessant joc de mirades d’una parella jove, que pel damunt de tot s’estima.
Premis “Zapping” 2010, atorgats pels telespectadors
La Sala Oval de Montjuich va acollir la nit de dijous la gran festa dels Premis Zapping, en la que els telespectadors van decidir els guanyadors de l'any. Molts famosos no es van voler perdre una festa divertida i molt distesa. Molts van sortir ben contents, després d'haver vist reconèixer el seu treball. Una de les grans estrelles va ser la cantant Tamara, que va emocionar amb un dels temes del seu últim treball.
