Entrevista a l’actriu Clàudia Bassols
 |
 |
 |
| escrit per i fotos Albert Roca - Edició Xavier Massip | |
| dimarts, 09 febrer de 2010 | |
 Una de les grans estrelles dels últims Premis Gaudí va ser l’actriu Claudia Bassols, que està obrint-se a les fronteres internacionals sense perdre de vista els seus orígens. En els últims mesos s’ha fet molt popular pel documental sobre la cuina espanyola, protagonitzat per l’actriu nordamericana Gwyneth Paltrow i aviat la veurem com a musa de Van Damme en el seu últim film. Una gran estrella, que quan té uns moments de descans la podem veure en l’anonimat de Sitges, passejant pels nostres carrers, i cruspint-se unes “creppes” que tan li agraden. Un encant de persona i una actriu que sedueix a la càmera.
Com va anar l'experiència de la sèrie "Spain... on the road Again", on vas tenir el luxe de treballar amb Gwyneth Paltrow? Molt enriquidor la veritat. Es va emetre en EUA la passada Tardor i va tenir un èxit molt gran ja que tenen un gran interès per la cuina espanyola. De fet, a través del programa, hi ha hagut moltes persones que s'han interessat en fer la ruta gastronòmica. El que més els sorprenen d'Espanya són els grans contrastos que hi ha. I parlant de cuina, quin plat t'agrada més? Malgrat haver conegut moltes delícies en restaurants de primera categoria em segueix atraient un plat tant senzill com el pa amb tomàquet, acompanyat d'unes bones rodanxes de pernil. És el que més trobo a faltar quan surto d'Espanya. També m'encanten les olives farcides i els productes a la planxa, que ajuden a conservar el seu sabor. Aviat et veurem com a coprotagonista del film "The Eagle Path", dirigit i coprotagonitzat per Jean Claude Van-Damme. Ens pots avançar de l’argument del film? És sense cap dubte una de les millors experiéncias que he tingut a nivell professional.. Interpreto a Sofia, una dona que treballa en un club de luxe i que pertorba profundament el personatge que interpreta Jean Claude Van-Damme. És un "thriller" romàntic amb moltes sorpreses i on no falta l'acció habitual dels films de Van Damme. Me encantaria tornar a rodar amb ell En la teva trajectòria has fet nombrosos treballs de televisió i cinema a Espanya i teatre als EUA. On et sents més comoda? Als llocs on hi hagi un projecte interessant, ja sigui a Espanya, en EUA o a Europa. Hem de perdre la por de treballar fora. Jo potser l'he tingut més fàcil ja que de petita vaig estudiar en un col•legi americà, tinc família a Michigan i puc pensar en anglès, però considero que no s'ha tenir cap por. El problema és tenir moltes expectatives, quan el més important és agafar experiència. I a nivell personal que t'ha aportat la carrera d'actriu? És curiós perquè de petita no tènia aquesta vocació i més endavant el meu desig va ser estudiar de dret. Després vaig començar a estudiar art dramàtic i vaig trobar el meu camí. Gràcies a ser actriu cada dia que visc no és igual, ja que puc fer gran quantitat de personatges. I en el procés previ sorgeix la faceta més interessant. I els rodatges no són una mica durs? No al contrari. Durant unes setmanes vius un ambient d'equip, on tot el món té la seva funció per cobrir. És una mica màgic ja que tots estem implicats amb el desig que aquell film que estem rodant pugui sortir bé. -No el dubta ni un instant- "Quan Harry va trobar Sally". M'agraden els seus diàlegs des del principi fins al final i t’els podria recitar de memòria. I per finalitzar, que consell li darias a un actror-actriu que està començant ara? Que tingui molta il•lusió i no s'obsessioni per arribar molt lluny. El més important és divertir-se amb el que s'està fent, sobretot en el procés creatiu de cada personatge. De manera resumida, perseverar i no deixar de perseverar De model a actriu popular de les telesèries
Claudia Bassols, nascuda a Barcelona fa 29 anys, abans de ser coneguda a la televisió per "Mis adorables vecinos” o "El mundo de Chema", va començar la seva trajectòria artística com a model internacional de publicitat i moda. Un fet del qual mai no s'ha penedit, més aviat al contrar,i ja que ho recomana a les actrius que comencen. Sap 6 idiomes, uns dels quals el suec va decidir aprendre-ho després de fer un viatge amb la seva mare. En el seu temps lliure li agrada fer visites culturals a la ciutat natal a Barcelona i nedar i menjar "Creps" a Sitges. Sap gaudir dels petits i grans plaers de la vida. |
Josema Yuste i Felisuco, “Quina parella de por”… al Teatre Apolo
| escrit per Albert Roca. Fotos Albert Roca i Jordi Rull – Edició Xavier Massip | |
| dijous, 14 gener de 2010 | |
 Aquests dies podem veure a Josema Yuste i el també popular “Felisuco” en el Teatre Apolo de Barcelona en la comèdia “Una pareja de miedo”, que arriba amb l’excel.lència de quatre anys d’èxit per tot Espanya “Ha sigut de les vegades que m’ho he passat més bé, encara que el ritme és esgotador”.La obra, basada en el text de Charles Ludlam, i dirigida per Jaime Azpilicueta posa en solfa els grans mites del gènere de terror en un ritme frenètic “´És complicada de definir ja que hi ha moltes sorpreses. És una aposta arriscada que s’allunya del tradicional embolic de la comèdia clàssica”.
No li molesta que repeteixin constantment per televisió la mitica “empanadilla” de “Martes y 13” “En el món de la música pots escoltar els Beatles i els Rolling i no cansar-te. Són uns clàssics i això també passa amb el bon humor, com aquell sketch de “Martes y 13”.
Aquella etapa està ben llunyana i ara el seu objectiu es continuar la tasca de producció i interpretació d’espectacles, a més dels esmentats especials televisius, que sempre han estat un èxit, o no? “No hi ha una fòrmula per tenir molta acceptació en el públic, que és molt capritxós. He vist quantitat d’espectacles que prometien molt, que tenien tots els ingredients per aconseguir l’exit i no ha estat així”. Aquesta és la veritable por d’un dels actors-comics més populars de les últimes dècades. Els espectadors només ens queda passar una mica de por i gaudir de molt de riure. Quasi bé no podriem demanar més. Amb aquesta obra, Josema Yuste, també productor de la obra tanca gira. El seguent projecte, una nova versió del “Sopar dels idiotes”, que espera portar-la a la ciutat comtal, com ha fet sempre. Per cert, aquells ui encara no hagin vist “Una pareja de miedo” en el teatre ho podran fer en el cinema, amb la versió preparada par la ocasió i que s’estrenarà a finals del mes de febrer. |
Entrevista a l’actriu Norma Ruiz
L'actriu Norma Ruiz, molt popular per la seva participació a la serie "Yo soy Bea" és a punt d'estrenar "La Herencia Valdemar" de José Luís Alemán. Amb ella vaig coincidir en la última edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, promocionant els projectes de "La herencia Valdemar" i "Tensión Sexual no Resuelta".
L'entrevista ha estat publicada en el Nª36 de la Revista "Lo+mas" del Baix Llobregat Entrevista Norma Ruiz
Festa Cap Nen Sense Joguina
Reportatge publicat a l'Eco de Sitges del 9 de gener Cap nen sense joguina
La Sala Apolo va acollir dimarts 29 de desembre la gala benèfica "Cap nen sense joguina", presentada per Toni Rovira, de 25tv. Al llarg de més de 6 hores van pujar a l'escenari gent de la política, l'esport, la música i altres disciplines que van oferir el millor de si mateixos davant un públic entregat. Només Toni Rovira podia reunir gent tan variada com "Maria Jesús y su acordeón", Jordi L.P, Leslie dels "Sirex", José Guardiola, Regina Dos Santos, Enrique del Pozo, el cantant Peret o el Sr. Barragan. Les actuacions es van complementar amb videos de coneguts personatges que no havien pogut venir. La gala anava destinada als nens dels casals del Raval, el Paral.lel i el Poble Sec. Els més petits s'ho mereixen tot i sempre hi ha adults que fan el possible que el somni dels Reis es mantingui ben viu.
Entrevista a l’actor Aleix Rengel
Entrevista publicada a Sitges news.cat el 23 de deesembre del 2009
Text i fotos Albert Roca. Edició Xavi Massip
“He tingut molta sort amb el meu personatge del David Peris, al qual li han passat moltes coses”
Després de 10 anys en antena, la serie “El Cor de la Ciutat” finalitzarà la nit del 23 de desembre, amb un episodi especial on es desvetllaran moltes coses que han quedat enlaire. Una d’elles és la referent al personatge del David Peris, que ha tingut la peculiaritat d’haver estat interpretat per dos actors, els primers anys per Quim Gutierrez i la última etapa per Aleix Rengel “Va ser una circumstància especial i em va costar adaptar-me, la veritat, tenint en compte que mai havia fet televisió fins aleshores. Però tot va anar molt bè, gràcies al treball en equip i la complexitat del meu personatge al qual li han passat moltes coses. Per poder-lo interpretar vaig haver d’investigar molt els diferents estats anìmics, ja que en molts casos el seu comportament és totalment imprevisible”.
Abans de convertir-se en un personatge popular Aleix Rengel ja portava un llarg recorregut en el món del teatre, i també al cinema en el film “Joves”. Respecte al primer àmbit Rengel ens reconeixia el canvi que va suposar “Quan vaig sortir a “El cor....”. La gent no anava a veure la obra que feia –sobre la il.lustració francesa- sinó al David Peris i la gent em preguntava sobre això enlloc de la meva obra. Vaig tenir una gran decepció, fruit d’una cultura teatral en decadència”. En aquest aspecte Aleix Rengel es troba molt còmode en els espectacles i obres de petit format, de teatre alternatiu. La seva professió li ha permès interpretar personatges molt diferents, i absolutament allunyats d’ell mateix “Un actor no té perquè està preparat per a fer de tot sinó per a entendre-ho, encara que és molt difícil entendre el personatge d’un violador o d’una persona violenta. S’ha de fer un important treball de camp”. Un altre de les facetes del popular actor és la de l’ensenyament, on dóna classes periódicament “Ensenyant aprens moltíssim, i sempre et sorprèn algun alumne amb uns registres, que mai se t’havien passat pel cap. Això també m’ha ajudat a crèixer com actor”. La base d’un actor considera que és “Ser el màxim de naturals amb el text que t’han donat, donar la sensació que és totalment teu encara que hi ha moments que no és fàcil”. El seu actor referent és Xavier Ripol, que li va ensenyar la tècnica i naturalitat i les seves aficions són ben senzilles –es considera una persona molt “cassolana”- El seu futur és continuar treballant. Qualitat i nivell no li falten, això ho hem pogut comprovar amb un personatge estimat i alhora pol.lèmic del “David Peris”.
Aida de la Cruz, naturalitat i seducció
-Publicat a Sitgesnews.cat el 15 de novembre del 2009-
L’actriu Aida de la Cruz va aterrar de manera discreta fa unes setmanes a la serie “Ventdelplà” i la tindrem durant molt de temps. I és que el seu personatge de “Tura” filla del “tossut” personatge que interpreta el gran actor Francesc Orella no ha tardat gaire en guanyar-se un bon lloc en aquesta gran família, on recordem que té un destacat paper la sitgetana Anna Barrachina. Però aquí no serà l’únic lloc on la veurem ja que s’acaba d’incorporar a la mediàtica serie “Fisica o Quimica” on interpreta a una noia que té una malaltia de càncer i que vol enfrontar de la manera més positiva. Un optimisme que li vol fer arribar al també malalt i desitjat Maxi Iglesias.
Així doncs Aida no para de viatjar entre Barcelona, Madrid i també les Balears “Si et soc sincera no hi ha tantes diferències entre rodar a Madrid i Barcelona. La principal és que a Madrid et venen a buscar en xòfer per anar al rodatge. Al principi era una mica impactant”. La seva mirada innocent, la naturalitat innata que té en mostrar emocions, una imatge molt sedductora –poques vegades haurem aconseguit uns primers planols tan impactants d’una actriu- i la seva inquietud en no deixar d’aprendre –fa classes de música, dansa clàssica i sempre està oberta a noves coses- són unes dels principals factors per ser reclamada en teatre i televisió, i en alguns casos també el cinema, a la polèmica “Yo soy un pelele”, presentada al festival de Sitges.
Però ara evidentment la tenim molt present a la serie Ventdelplà “Em va encantar fer de filla del personatge de Francesc Orella, que considero que és un dels millors actors que tenim. Un altre de les coses sorprenent ha estat el tema de la ecologia, de la qual em vaig haver d’informar-me i viure en un poble. Treballar amb Diagonal TV suposa que sempre et pots trobar molt a gust”. On es trobaria més a gust seria “Fent una comèdia en teatre o una sit-com a la televisió. Crec que podria donar molt de joc” -En podem donar fe ja que abans i després de l’entrevista no vem parar de riure amb ella-.
A més de la televisió la podem veure en els bolos de la obra de teatre “Hamlet”, versió d’Oriol Broggi, on la seva Ofelia ha rebut nombroses felicitacions i on també es llueix amb la seva gran veu. Per finalitzar l’Aida el seu desig de rebre noves propostes, fins i tot agosarades –quan més diferent sigui d’ella, millor- i que quan troba un raconet de relax li agrada netejar la casa, i compartir una bona estona amb els amics –molts d’ells els té des de fa 15 anys-. I és que ti la sort d’haver-la conegut no tarda gaire en tornar-la a veure. Per això no para de treballar i ho seguirà fent. El millor d’Aida ho tenim per veure. Potser en una comèdia o un cabaret.